MONARQUIA DE VÍCTOR MANUEL III (apr 6, 1919 – apr 6, 1939)

Description:

Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, esdevenint el 3r rei d'Itàlia, estat nascut arran de la unificació del segle xix. Visqué durant el seu regnat la Primera Guerra Mundial, el naixement del feixisme i el seu ocàs, i la Segona Guerra Mundial. Així mateix també fou emperador d'Etiòpia entre 1936 i 1941 i rei d'Albània entre 1939 i 1943.

Primera Guerra Mundial
L'any 1915 Víctor Manuel decidí entrar a la Primera Guerra Mundial, la seva intervenció li valgué un important prestigi militar i d'estadista. La intervenció italiana es féu al costat de la Triple Entesa, és a dir, al costat de França i el Regne Unit i en contra dels anomenats Imperis Centrals: Àustria i Alemanya. La firma del Tractat de Versalles l'any 1919 permeté a Itàlia ocupar els territoris austríacs del Tirol del Sud, Trieste i Ístria, però no veié complertes les seves expectatives sobre la Dalmàcia.

La finalització de la guerra obrí un tens període de crisis socials. D'una banda la guerra havia estat guanyada però a causa de les derrotes sofertes al front l'any 1917, especialment la cruenta batalla de Caporetto, els austríacs haurien pogut ocupar el país a no ser per la manca d'efectius militars, la qual cosa mostrà la debilitat de la monarquia italiana. El resultat fou una victòria mutilada que desprestigià els partits polítics tradicionals tot donant aire als partits i moviments extraparlamentaris. D'altra banda al país no s'hi havia portat a terme l'homogeneïtzació econòmica necessària i anunciada. El sud seguia mantenint les estructures postfeudals amb una economia centrada en grans latifundis i en l'agricultura, mentre que el nord tenia una estructura industrial extremadament moderna.

Ascens del feixisme
Vegeu també: Feixisme i Benito Mussolini

Imatge de Víctor Manuel III l'any 1936.
El pòsit de violència que deixà la Primera Guerra Mundial i la crisi social permeteren l'auge del feixisme liderat per Benito Mussolini, que aconseguí el poder davant la feblesa de Víctor Manuel, i la Marxa sobre Roma de 1922 fou possible per la negativa que l'exercit aturés als feixistes i Mussolini a les portes de Roma. Moltes han estat les respostes a la pregunta de per què Víctor Manuel no parà els feixistes, i la resposta més versemblant és la de la por que sorgís un moviment monàrquic emparat pel seu cosí, Amadeu III d'Aosta.

Al llarg de la dictadura mussoliniana, Víctor Manuel anà sempre a remolc de les decisions preses pel dictador. Consentí la guerra d'Etiòpia i acceptà ser declarat emperador d'aquest país (títol escassament reconegut pel concert de països), acceptant la constitució de l'Eix i la participació d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial. Tolerà la participació italiana a la Guerra civil espanyola al costat de Francisco Franco i l'ocupació d'Albània, país del qual s'autonomenà rei, així com l'intent frustrat d'ocupar Grècia.

Durant el seu regnat se solucionaren els nombrosos problemes amb la Santa Seu a través dels Pactes del Laterà,[1] firmats per Mussolini i el papa Pius XI, però també patí un atemptat el 12 d'abril de 1928 a Milà del que sortí il·lès tot i les nombroses víctimes.[2]

Abdicació
La seva nefasta actuació de suport a Mussolini valgué un gran desprestigi a la monarquia. Tot i així l'any 1943 acceptà un cop d'estat que derrocà Mussolini i demanà un armistici als aliats. L'any 1943 també nomenà al seu fill com a Lloctinent General del Regne i el 9 de maig de 1946 abdicà definitivament al seu favor.

S'exilià a la ciutat egípcia d'Alexandria, des de la qual va veure caure la monarquia italiana i la proclamació de la República Italiana l'any 1946. Morí en aquesta ciutat el 28 de desembre de 1947, sent enterrat en la catedral de Santa Caterina de dita ciutat.

Added to timeline:

Date:

Images:

YouTube: