Expedició de Stanley (Àfrica Central) (sep 30, 1875 – dec 22, 1926)

Description:

El 21 de gener de 1887 va partir d'Anglaterra i va arribar sis dies després al Caire, on li van comunicar l'última informació que manejava el govern anglo-egipci sobre el parador de Bajá i se'ls va permetre continuar sota pavelló egipci, tot i que es van mostrar contraris a la nova ruta a través del Congo. Van tornar a embarcar a Suez i després d'una breu parada a Aden, van arribar el 22 de febrer a Zanzíbar, inici de gairebé totes les grans expedicions europees al continent negre. Després de 3 dies de negociacions amb el sultà de Zanzíbar i el mercader i negrer Tippu Tip es va aconseguir un nou vaixell, el Madura, provisions i portadors suficients. L'acord amb Tippu Tip, molt criticat posteriorment a Europa, es comprometia a posar sota el seu comandament la regió de les Cataractes Stanley i cedir-li una part de les 75 tones d'ivori que Stanley preveia portar de tornada des Equatoria.El 18 de març, després de vorejar tot el sud d'Àfrica, l'expedició va arribar a Banana, a la desembocadura del Congo. Des d'allà van anar al port de Matadi i després fins Léopoldville. El progrés de l'expedició va ser lentíssim pel fet que va coincidir amb l'estació plujosa, i les provisions van escassejar aviat. En arribar a Léopoldville, Stanley va comprovar que la "flota" que Leopoldo li havia promès per remuntar al Congo, només es componia d'un vaixell, el Stanley. Com evidentment no era suficient per carregar totes les armes, provisions i personal, Stanley va requisar tres vaixells més en nom del rei: el Florida, que estava acabant de construir-se, i els Peace i Henry Reed que van ser presos als missioners de la zona en enmig de grans protestes. Com tot i així no eren suficients, van haver de deixar part de la càrrega en Léopoldville i dividir-se en dues expedicions diferents que planejaven unir-se de nou en Yambuya, a la vora del riu Aruwimi, un afluent del nord del Congo, i prosseguir fins Equatoria des d'allà. Un cop a Yambuya, els nadius van refusar allotjar l'expedició, per la qual cosa Stanley va ordenar atacar-los amb totes les seves forces fins que van fugir a refugiar-se en la selva. La deserta Yambuya es va convertir en un campament militar fortificat. Posteriorment, l'Henry Reed, amb Barttelot i Tippu Tip a bord, va prosseguir fins a les cataractes Stanley, on el negrer va trencar la seva paraula i va abandonar l'expedició sense proporcionar nous portadors a la zona. Barttlelot va tornar a Yambuya sense, amb només una vaga promesa de Tip d'enviar-li alguns reforços.

L'encreuament de les denses selves d'Ituri va ser la part més difícil del viatge. Dels 389 homes que van deixar inicialment Yambuya, només 169 van aconseguir sobreviure a causa de les malalties, els combats amb els pigmeus i negrers àrabs i la pròpia severitat de Stanley. En els campaments àrabs de Ugarrowwa 's i Ipoto van haver de canviar gran part del seu armament i equips per provisions per poder continuar. Van continuar mentre el bosc anava sent substituït per prades fins arribar al llac Albert el 13 de desembre, on les últimes informacions situaven a Emin Pasha, però ell no hi era i els nadius van dir no haver vist un europeu en anys. Mentre acampava en el fort Bodo, construït per ell en el llogaret de Ibwiri, Stanley va rebre el 18 d'abril de 1888 una carta de Pasha en la qual deia que havia sentit parlar de l'expedició de rescat un any abans i que els rumors del seu arribada l'havien portat al març fins al llac Albert, on l'esperava.

Added to timeline:

Date: