Confiscació del Regne de Mallorca (oct 20, 1285 – dec 30, 1285)

Description:

- Context històric
La Confiscació del Regne de Mallorca tingué lloc l'any 1285, al final de la Croada contra la Corona d'Aragó (1283-1285). El rei Pere II el Gran decidí confiscar el regne governat pel seu germà Jaume II de Mallorca com a càstig per haver permès el pas de l'exèrcit francès pel Rosselló i haver donat suport a la invasió de Catalunya impulsada per Felip III l'Ardit. La campanya fou executada principalment pel seu fill, l'infant Alfons (futur Alfons II el Liberal), que conquerí Mallorca després de la derrota francesa.

- Context social
El Regne de Mallorca, creat per Jaume I el 1276, comprenia les illes de Mallorca, Eivissa, els comtats del Rosselló i la Cerdanya, i el senyoriu de Montpeller. Tot i ser un regne independent, era governat per una branca secundària de la casa de Barcelona.
La decisió de Jaume II de col·laborar amb França provocà una profunda divisió entre la noblesa i les ciutats mallorquines. Després de la conquesta, molts funcionaris i partidaris del rei mallorquí perderen els seus càrrecs i béns.

- Context polític
Jaume II de Mallorca era germà petit de Pere II el Gran, però mantenia una relació molt tensa amb ell. Malgrat ser vassall de la Corona d'Aragó des del Tractat de Perpinyà (1279), durant la Croada permeté que l'exèrcit francès travessés els seus dominis del Rosselló i utilitzés Perpinyà com a base logística.
Per a Pere II, aquesta actuació constituïa una greu traïció, ja que havia facilitat la invasió del Principat. Després de la victòria catalana de 1285, decidí incorporar el Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó.

- Causes
Les principals causes de la confiscació foren:
El suport de Jaume II de Mallorca a la Croada contra la Corona d'Aragó.
L'autorització perquè les tropes franceses travessessin el Rosselló.
La ruptura dels deures feudals envers Pere II.
La voluntat de castigar la traïció i eliminar un focus d'inestabilitat.
L'èxit militar català després de les Illes Formigues i del Coll de Panissars.

- Fets
Després de la derrota francesa al Coll de Panissars i la mort de Felip III l'Ardit, Pere II el Gran ordenà una expedició contra el Regne de Mallorca. La flota salpà des de Salou a la tardor de 1285, però el rei morí a Vilafranca del Penedès l'11 de novembre abans de veure culminada l'operació.
El comandament passà al seu fill Alfons II el Liberal, que desembarcà a Mallorca. El 19 de novembre de 1285, la ciutat de Mallorca (Palma) es rendí. Pocs dies després, el 24 de novembre, el lloctinent de Jaume II, Ponç de Saguàrdia, lliurà oficialment la ciutat, i els representants dels pobles mallorquins juraren homenatge al nou sobirà.
L'única resistència important fou el castell d'Alaró, defensat per Ramon Ballester, Guillem Cabrit, Guillem Bassa i altres cavallers fidels a Jaume II. Després de negar-se a rendir-se, el castell fou assaltat el 30 de desembre de 1285. Els defensors foren capturats i executats, convertint-se en un símbol de la fidelitat al Regne de Mallorca.
Mentrestant, Jaume II de Mallorca aconseguí conservar temporalment els seus dominis continentals (Rosselló, Cerdanya i Montpeller), però perdé les Illes Balears, que quedaren incorporades a la Corona d'Aragó.

- Conseqüències
La Corona d'Aragó incorporà les illes de Mallorca i Eivissa.
El 1287, Menorca també seria conquerida per Alfons II, completant el domini directe sobre tot l'arxipèlag balear.
Jaume II de Mallorca mantingué únicament els seus territoris continentals fins al Tractat d'Anagni (1295), pel qual Jaume II el Just retornà les Balears al seu cosí, encara que el Regne de Mallorca continuà essent vassall de la Corona d'Aragó.
La confiscació reforçà el control polític de la Corona sobre la Mediterrània occidental i eliminà un aliat potencial de França.

- Personatges rellevants
Pere II el Gran: rei de la Corona d'Aragó que decretà la confiscació.
Alfons II el Liberal: dirigí la conquesta de Mallorca.
Jaume II de Mallorca: rei deposat del Regne de Mallorca.
Ponç de Saguàrdia: lloctinent de Jaume II que rendí Palma.
Ramon Ballester: alcaid del castell d'Alaró i principal defensor de la resistència mallorquina.
Felip III l'Ardit: rei de França, la invasió del qual provocà la confiscació.

- Informació extra
La confiscació no fou una simple conquesta territorial, sinó un càstig polític i feudal. Pere II considerava que el seu germà havia incomplert els deures de vassallatge en permetre el pas de l'exèrcit francès pel Rosselló i facilitar la invasió de Catalunya. La pèrdua del regne fou presentada com la conseqüència directa d'aquesta traïció.
L'episodi més recordat de la campanya és la defensa del castell d'Alaró, on Ramon Ballester i els seus companys rebutjaren rendir-se malgrat saber que no rebrien reforços. La seva mort convertí el castell en un dels símbols més coneguts de la resistència del Regne de Mallorca.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la confiscació del Regne de Mallorca representà la culminació de la victòria sobre la Croada contra la Corona d'Aragó. Després de derrotar França a les Illes Formigues i al Coll de Panissars, la Corona d'Aragó eliminà un regne que havia facilitat la invasió francesa i reforçà la seva hegemonia política i marítima a la Mediterrània occidental.

Added to timeline:

Date: