Gran Companyia Catalana (aug 31, 1302 – jan 1, 1318)

Description:

- Context històric
La Gran Companyia Catalana fou una companyia de mercenaris formada l'any 1302, immediatament després de la Pau de Caltabellotta, que posava fi a la Guerra de les Vespres Sicilianes. Milers d'almogàvers, cavallers i mariners catalans, aragonesos i valencians quedaren sense feina després de la guerra. Per evitar que es convertissin en un problema dins del Regne de Sicília, Roger de Flor organitzà aquesta companyia i la posà al servei de l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg, que necessitava tropes per frenar l'expansió dels turcs a Anatòlia.

- Context social
La Gran Companyia estava formada principalment per almogàvers, soldats professionals acostumats a una vida de guerra i saqueig. També hi havia cavallers, mariners, arquers, ballesters, artesans i famílies que acompanyaven l'expedició. Molts d'aquests homes havien combatut durant anys a Sicília i depenien de la guerra per subsistir.
La seva arribada a l'Imperi Bizantí provocà tant admiració com temor. La seva disciplina en combat era excel·lent, però la seva duresa i els saquejos sobre les poblacions conquerides generaren nombrosos conflictes amb la població grega.

- Context polític
L'Imperi Bizantí travessava una greu crisi militar. Els turcs otomans i altres beilicats turcs avançaven ràpidament per Anatòlia, mentre l'exèrcit imperial era insuficient per defensar el territori. Davant aquesta situació, Andrònic II contractà la Gran Companyia Catalana.
Per la seva banda, Frederic III de Sicília veia en aquesta expedició una manera d'allunyar els almogàvers desocupats i mantenir bones relacions amb Bizanci, sense comprometre directament la Corona d'Aragó.

- Causes
Les principals causes de la creació de la Gran Companyia Catalana foren:
Donar ocupació als almogàvers després de la Pau de Caltabellotta (1302).
Evitar problemes socials i militars al Regne de Sicília.
Ajudar l'Imperi Bizantí a frenar l'expansió turca.
Obtenir riqueses i nous territoris per als mercenaris.
Augmentar la influència catalana a la Mediterrània oriental.

- Fets
L'any 1302, Roger de Flor reuní la Gran Companyia Catalana, formada segons les fonts per prop de 8.000 homes, entre els quals hi havia aproximadament 4.000 almogàvers, 1.500 cavallers i nombrosos mariners i auxiliars. La flota salpà de Messina amb 36 vaixells i arribà a Constantinoble a començaments de 1303, on fou rebuda amb honors per l'emperador Andrònic II Paleòleg.
Durant els anys següents, la Companyia desenvolupà una brillant campanya militar a Anatòlia. Derrotà repetidament els exèrcits turcs en combats com els de Cízic, Germe, Filadèlfia i la Porta de Ferro, recuperant nombroses ciutats per a l'Imperi Bizantí. Els almogàvers adquiriren una reputació extraordinària com a soldats d'elit gràcies a la seva rapidesa, disciplina i eficàcia en combat.
L'èxit militar despertà la desconfiança de la cort bizantina. El 30 d'abril de 1305, Roger de Flor fou assassinat a traïció a Adrianòpolis per mercenaris alans al servei del príncep Miquel IX Paleòleg. Pocs dies després també foren massacrats centenars d'almogàvers a Constantinoble. Aquest fet desencadenà la famosa Venjança Catalana, una campanya de represàlies que devastà àmplies zones de Tràcia i Macedònia durant diversos anys.
Després de la mort de Roger de Flor, la Companyia fou dirigida successivament per Berenguer d'Entença, Bernat de Rocafort i, finalment, per diversos capitans. Entre 1310 i 1311, els almogàvers entraren al servei del duc d'Atenes, però aviat es revoltaren contra ell. A la Batalla del riu Cefís (1311) derrotaren i mataren Gualter V de Brienne, conquerint el Ducat d'Atenes. Posteriorment ocuparen també el Ducat de Neopàtria i establiren un domini català a Grècia que perdurà durant diverses dècades. El 1318, amb la conquesta del Comtat de Salona, es considera culminada l'expansió territorial de la Companyia.

- Conseqüències
Destrucció de bona part del poder bizantí a Tràcia després de la Venjança Catalana.
Derrota dels turcs en nombroses campanyes a Anatòlia.
Conquesta dels ducats d'Atenes i Neopàtria.
Expansió de la influència catalana a la Mediterrània oriental.
Naixement de la Catalunya grega, governada per la Companyia Catalana durant diverses dècades.
La fama dels almogàvers es consolidà arreu d'Europa i de la Mediterrània.

- Personatges rellevants
Roger de Flor: fundador i primer cap de la Gran Companyia Catalana.
Andrònic II Paleòleg: emperador bizantí que contractà la Companyia.
Frederic III de Sicília: rei de Sicília que afavorí la sortida dels almogàvers.
Berenguer d'Entença: successor de Roger de Flor al comandament de la Companyia.
Bernat de Rocafort: un dels principals capitans almogàvers.
Miquel IX Paleòleg: príncep bizantí implicat en l'assassinat de Roger de Flor.
Gualter V de Brienne: duc d'Atenes derrotat i mort a la batalla del riu Cefís.

- Informació extra
La Gran Companyia Catalana és considerada una de les companyies de mercenaris més eficaces de tota l'edat mitjana. Les seves victòries militars impediren durant uns anys l'expansió turca per Anatòlia, però al mateix temps provocaren una profunda crisi dins de l'Imperi Bizantí després de la mort de Roger de Flor.
La Venjança Catalana adquirí una enorme notorietat als Balcans. Les devastacions provocades pels almogàvers deixaren una empremta tan profunda que, durant segles, en diverses regions de Grècia i Bulgària el mot «català» s'utilitzà en llegendes i expressions populars per referir-se a un enemic temible o cruel. Aquesta tradició forma part de la memòria històrica de la regió, tot i que moltes de les històries populars posteriors han estat embellides amb el pas del temps.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Gran Companyia Catalana representa el moment de màxima expansió militar catalana a l'Orient mediterrani. La conquesta dels ducats d'Atenes i Neopàtria establí un domini català a Grècia que perdurà bona part del segle XIV i constitueix un dels episodis més destacats de la projecció internacional de Catalunya.

Added to timeline:

Date: