Croada contra la Corona d'Aragó (aug 27, 1283 – oct 1, 1285)

Description:

- Context històric
La Croada contra la Corona d'Aragó fou una guerra promoguda pel papa Martí IV entre 1283 i 1285 contra Pere II el Gran. El conflicte fou conseqüència directa de la intervenció catalanoaragonesa a Sicília després de les Vespres Sicilianes (1282). El papa, aliat dels Anjou, declarà Pere desposseït dels seus regnes i oferí la Corona d'Aragó a Carles de Valois, fill del rei Felip III de França, convertint una disputa dinàstica en una autèntica croada.

- Context social
Catalunya vivia un període d'expansió comercial i marítima, però també d'una forta cohesió davant l'amenaça exterior. Malgrat els conflictes interns entre el rei i alguns sectors de la noblesa, la invasió francesa provocà una mobilització general de la població catalana.
Les ciutats, els nobles fidels al rei i les milícies urbanes participaren activament en la defensa del territori, mentre la marina catalana mantenia el control del Mediterrani occidental sota el comandament de Roger de Llúria.

- Context polític
El 1283, el papa Martí IV excomunicà Pere II i declarà confiscats els seus dominis. Els cedí simbòlicament a Carles de Valois, fet que legitimava, segons el dret canònic de l'època, una intervenció militar francesa.
El rei de Mallorca, Jaume II, germà de Pere II, permeté el pas de les tropes franceses pels seus territoris del Rosselló i la Cerdanya, fet que facilità enormement la invasió i deteriorà les relacions entre ambdós monarques.

- Causes
Les principals causes de la croada foren:
La conquesta de Sicília per Pere II després de les Vespres Sicilianes.
L'excomunió de Pere II per part del papa Martí IV.
La voluntat del Papat de restituir Sicília als Anjou.
L'interès de la monarquia francesa per expandir la seva influència.
La investidura de Carles de Valois com a nou rei de la Corona d'Aragó.
El suport de Jaume II de Mallorca als francesos.

- Fets
El 1284, Felip III reuní un dels exèrcits més grans de l'Europa medieval i inicià els preparatius de la invasió.
A la primavera de 1285, els croats penetraren al Rosselló. Un primer intent de travessar els Pirineus pel coll de Panissars fou rebutjat, però finalment aconseguiren entrar a Catalunya pel coll de la Maçana, ocupant bona part de l'Empordà.
El 26 de juny de 1285 començà el setge de Girona, defensada per Ramon Folc VI de Cardona. La ciutat resistí durant setmanes mentre Pere II preparava el contraatac i esperava l'arribada de la flota de Roger de Llúria.
Els dies 3 i 4 de setembre de 1285, Roger de Llúria destruí la flota francesa a la Batalla de les Formigues, tallant les línies de subministrament de l'exèrcit invasor. Sense avituallament i afectades per una greu epidèmia de disenteria, les forces franceses iniciaren la retirada.
Durant la retirada, les tropes catalanes derrotaren la rereguarda francesa a la Batalla del coll de Panissars (1 d'octubre de 1285), convertint la retirada en una desfeta. Poc després morí Felip III de França a Perpinyà, mentre Pere II el Gran també moriria aquell mateix any, l'11 de novembre de 1285.

- Conseqüències
La Croada acabà amb una victòria decisiva de la Corona d'Aragó.
La derrota francesa frustrà definitivament l'intent de deposar Pere II i demostrà el fracàs de la política del papa Martí IV.
La victòria consolidà el prestigi militar de Roger de Llúria i confirmà la superioritat naval catalanoaragonesa a la Mediterrània.
També provocà el deteriorament de les relacions entre la Corona d'Aragó i el Regne de Mallorca, que acabaria sent ocupat per Alfons II el Franc l'any 1285 com a represàlia pel suport prestat als francesos.
A llarg termini, el fracàs de la croada garantí la continuïtat de la política mediterrània iniciada per Pere II i permeté mantenir Sicília sota la influència del Casal de Barcelona.

- Personatges rellevants
Pere II el Gran: rei de la Corona d'Aragó i principal defensor dels seus territoris.
Martí IV: papa que proclamà la croada.
Felip III l'Ardit: rei de França i comandant de l'exèrcit invasor.
Carles de Valois: investit pel papa com a rei de la Corona d'Aragó.
Roger de Llúria: almirall vencedor a la Batalla de les Formigues.
Jaume II de Mallorca: rei de Mallorca, que permeté el pas dels francesos.
Ramon Folc VI de Cardona: defensor de Girona durant el setge.

- Informació extra
La Croada contra la Corona d'Aragó és considerada una de les poques croades medievals dirigides contra un altre regne cristià. Tot i ser presentada pel Papat com una empresa religiosa, les seves motivacions foren principalment polítiques: restablir el domini angeví sobre Sicília i reforçar la influència francesa a la Mediterrània.
La tradició catalana associa la retirada francesa amb el miracle de les mosques de Sant Narcís, segons el qual un eixam de mosques hauria sortit de la tomba del sant patró de Girona per atacar les tropes franceses i propagar-hi una epidèmia. Els historiadors interpreten aquest relat com una llegenda sorgida arran de la greu disenteria que afectà l'exèrcit invasor.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Croada contra la Corona d'Aragó representa una de les grans victòries militars medievals de Catalunya. La combinació de la resistència terrestre, la superioritat naval de Roger de Llúria i les dificultats logístiques franceses impedí la conquesta del país i consolidà la projecció mediterrània de la Corona d'Aragó, que continuaria desenvolupant-se durant els segles XIII i XIV.

Added to timeline:

Date: