Guerra de Sicília I (aug 30, 1282 – jun 24, 1295)

Description:

- Context històric
La Guerra de Sicília (també coneguda com la Guerra de les Vespres Sicilianes) fou un dels conflictes internacionals més importants de la baixa edat mitjana. S'inicià arran de les Vespres Sicilianes (30 de març de 1282), una revolta popular contra el domini angeví de Carles I d'Anjou, i enfrontà la Corona d'Aragó, el Regne angeví de Nàpols, la monarquia francesa i el Papat pel control del Regne de Sicília. El conflicte transformà la Corona d'Aragó en una gran potència mediterrània i marcà l'inici de la seva expansió política i naval a Itàlia.

- Context social
La població siciliana patia una forta pressió fiscal i una administració dominada per funcionaris francesos imposats pels Anjou després de la conquesta del regne el 1266. Aquest malestar, sumat als abusos de les tropes franceses i a l'exclusió de la noblesa local del govern, provocà un ampli rebuig al domini angeví.
A Catalunya, Aragó i València, l'expansió del comerç mediterrani havia reforçat els interessos econòmics dels mercaders, armadors i ciutats portuàries, que veien Sicília com una peça fonamental per controlar les rutes comercials entre la Mediterrània occidental i oriental.

- Context polític
La guerra tenia també un fort component dinàstic. Pere II el Gran estava casat amb Constança de Hohenstaufen, filla de Manfred de Sicília, mort el 1266 a la batalla de Benevent davant Carles d'Anjou. Per tant, Pere considerava que la seva esposa era la legítima hereva del tron sicilià.
La intervenció aragonesa amenaçava directament els interessos del Papat, que havia concedit el Regne de Sicília als Anjou. Per aquest motiu, el papa Martí IV, favorable a França, excomunicà Pere II i promogué una croada contra la Corona d'Aragó.

- Causes
Les principals causes de la guerra foren:
La revolta de les Vespres Sicilianes contra el govern angeví.
Els drets dinàstics de Constança de Sicília sobre el tron.
L'interès de la Corona d'Aragó per controlar Sicília i les rutes mediterrànies.
La rivalitat entre la Corona d'Aragó i la casa d'Anjou.
El suport del Papat als Anjou.
La voluntat dels sicilians d'alliberar-se del domini francès.

- Fets
El 30 de març de 1282, durant les Vespres de Pasqua a Palerm, esclatà una revolta popular que culminà amb la massacre de bona part dels francesos residents a l'illa.
Els rebels oferiren la corona a Pere II el Gran, que desembarcà a Trapani el 30 d'agost de 1282 i fou proclamat rei de Sicília a Palerm pocs dies després. La seva intervenció convertí una revolta local en una guerra internacional.
Durant els anys següents es produïren nombroses campanyes navals dirigides per Roger de Llúria, que derrotà repetidament les flotes angevines:
Batalla naval de Malta (1283).
Batalla del golf de Nàpols (1284), on fou capturat Carles II d'Anjou.
Batalla de les Formigues (1285), que destruí gran part de la flota francesa durant la Croada contra la Corona d'Aragó.
Paral·lelament, el papa Martí IV excomunicà Pere II i proclamà la Croada contra la Corona d'Aragó (1284-1285), dirigida pel rei Felip III de França. La invasió francesa acabà amb una derrota catastròfica després de la retirada pel coll de Panissars i de la mort de Felip III.
Després de la mort de Pere II (1285), la guerra continuà sota Alfons II el Franc i, posteriorment, Jaume II. Finalment, el Tractat d'Anagni (1295) establí que Jaume II renunciava formalment a Sicília a canvi del reconeixement papal i de diverses compensacions territorials. Tanmateix, els sicilians rebutjaren l'acord i proclamaren rei Frederic II de Sicília, germà de Jaume II, prolongant el conflicte fins a la Pau de Caltabellotta (1302).

- Conseqüències
La guerra consolidà la Corona d'Aragó com una de les principals potències navals de la Mediterrània.
Sicília passà a ser governada per una branca del Casal de Barcelona, mentre que els Anjou conservaren el sud de la península Itàlica, que acabaria identificant-se com el Regne de Nàpols. Aquesta divisió política perduraria durant segles.
La victòria naval reforçà enormement el prestigi de la marina catalana i de figures com Roger de Llúria.
En canvi, la guerra provocà l'excomunió dels reis de la Corona d'Aragó, una llarga confrontació amb el Papat i França i importants costos econòmics i humans.
A llarg termini, Sicília es convertí en la base de la futura expansió mediterrània que conduiria a la incorporació de Sardenya (1323) i Nàpols (1442) sota la Corona d'Aragó.

- Personatges rellevants
Pere II el Gran: rei de la Corona d'Aragó i conqueridor de Sicília.
Constança de Sicília: esposa de Pere II i hereva dels Hohenstaufen.
Roger de Llúria: gran almirall de la flota catalanoaragonesa.
Carles I d'Anjou: rei de Sicília fins a la revolta de 1282.
Carles II d'Anjou: successor de Carles I i capturat per Roger de Llúria.
Martí IV: papa que excomunicà Pere II i impulsà la Croada contra la Corona d'Aragó.
Felip III de França: dirigí la Croada contra la Corona d'Aragó.
Frederic II de Sicília: germà de Jaume II i rei de Sicília des de 1296.

- Informació extra
La Guerra de Sicília és considerada el punt d'inflexió que transformà la Corona d'Aragó d'una potència principalment peninsular en un imperi marítim mediterrani. El domini de Sicília permetia controlar l'eix comercial entre Orient i Occident i convertia Barcelona en un dels principals centres econòmics de la Mediterrània.
Un dels grans protagonistes del conflicte fou Roger de Llúria, considerat un dels millors almiralls de l'edat mitjana. Les seves victòries establiren la supremacia naval catalanoaragonesa durant diverses dècades i donaren origen a la famosa frase que la tradició li atribueix: «No creu que cap peix s'atreveixi a alçar la cua sobre la mar si no porta un escut o senyal del rei d'Aragó.» Tot i que la formulació exacta prové de les cròniques, reflecteix el prestigi que assolí la marina catalana.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Guerra de Sicília representa l'inici de l'hegemonia mediterrània de la Corona d'Aragó. A partir de 1282, la política exterior dels reis catalanoaragonesos deixà de centrar-se en la península Ibèrica i es dirigí cap al control de les grans rutes comercials, fet que convertí la Mediterrània en el principal escenari de la seva expansió política, militar i econòmica.

Added to timeline:

Date: