Conquesta de Mallorca (sep 7, 1229 – jan 1, 1231)

Description:

- Context històric
La conquesta de Mallorca fou la primera gran expansió territorial de Jaume I i l'inici de l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó. Es produí després de la pacificació interna aconseguida amb la Concordia d'Alcalá (1227), que havia posat fi a les revoltes nobiliàries dels primers anys del regnat. L'illa de Mallorca formava part d'un petit estat musulmà sorgit després de la desintegració de l'Imperi Almohade i constituïa un important centre comercial i naval al Mediterrani occidental.

- Context social
Mallorca era una societat andalusina amb una població majoritàriament musulmana dedicada a l'agricultura, el comerç marítim i l'artesania urbana. La seva capital, Madina Mayurqa, era una de les ciutats més pròsperes de la Mediterrània occidental.
Als territoris de la Corona, els mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa reclamaven una intervenció contra els corsaris mallorquins, que atacaven freqüentment les rutes comercials catalanes. Alhora, molts nobles veien la conquesta com una oportunitat per obtenir terres, riqueses i prestigi militar.

- Context polític
A finals de 1228, Jaume I reuní a Barcelona els principals nobles, eclesiàstics i representants urbans per organitzar una expedició contra Mallorca. A diferència de futures campanyes com la de València, la conquesta de Mallorca fou principalment una empresa catalana, tant pel finançament com per la composició de les forces participants. Hi participaren grans llinatges catalans com els Montcada, els comtes d'Empúries i diversos bisbes i ordes militars.

- Causes
Les principals causes de la conquesta foren:
Els constants atacs de la pirateria mallorquina contra el comerç català.
La voluntat de Jaume I de reforçar el seu prestigi i autoritat després de les revoltes nobiliàries.
L'interès econòmic pels recursos i les rutes comercials de Mallorca.
La voluntat de la noblesa d'obtenir terres i botins.
L'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó.
L'esperit de croada i la lluita contra els territoris musulmans.

- Fets
L'expedició fou acordada durant les reunions de Barcelona (1228) i Tarragona (1229). El 5 de setembre de 1229, una gran flota formada per més de 150 embarcacions salpà principalment dels ports de Salou, Cambrils i Tarragona. Les fonts medievals parlen d'uns 800 cavallers i milers d'infants.
Després d'una travessia complicada pels vents, l'exèrcit desembarcà a Santa Ponça entre el 9 i el 10 de setembre de 1229. Poc després tingué lloc la Batalla de Portopí (13 de setembre), una de les més dures de la campanya. Els cristians aconseguiren la victòria, però hi moriren figures destacades com Guillem II i Ramon de Montcada.
Després de Portopí, les forces de Jaume I avançaren cap a Madina Mayurqa. El setge de la capital s'allargà durant diversos mesos fins que la ciutat fou assaltada i conquerida el 31 de desembre de 1229. El governador musulmà Abu Yahya morí durant els combats i la ciutat fou saquejada.
Malgrat la caiguda de la capital, la conquesta no estava completada. Diversos grups musulmans resistiren a la Serra de Tramuntana i altres zones muntanyoses fins al 1231, i en alguns sectors fins ben entrat el 1232.
Paral·lelament, Jaume I imposà el repartiment de terres mitjançant el Llibre del Repartiment, distribuint les propietats entre la Corona, la noblesa, l'Església i els participants en la campanya.

- Conseqüències
La conquesta incorporà Mallorca a la Corona d'Aragó i convertí l'illa en una base estratègica fonamental per a l'expansió mediterrània posterior.
Es produí una profunda transformació demogràfica. Una gran part de la població musulmana fou esclavitzada, expulsada o substituïda progressivament per colons procedents principalment de Catalunya. Això explica l'origen de la llengua i gran part de la cultura mallorquines actuals.
Madina Mayurqa passà a anomenar-se Ciutat de Mallorca i es convertí en un dels principals centres comercials de la Mediterrània occidental.
La victòria també reforçà enormement el prestigi de Jaume I i demostrà que la Corona podia emprendre grans campanyes d'expansió. L'èxit mallorquí serví de model per a la posterior conquesta del Regne de València.
A nivell geopolític, la conquesta alterà l'equilibri de poder al Mediterrani occidental i obrí el camí a la futura expansió catalanoaragonesa cap a Sicília, Sardenya, Nàpols i Grècia.

- Personatges rellevants
Jaume I: dirigí personalment l'expedició.
Abu Yahya: governador musulmà de l'illa.
Guillem II de Montcada: mort a la Batalla de Portopí.
Ramon de Montcada: mort durant la campanya.
Nunó Sanç: un dels principals participants.
Berenguer de Palou: destacat impulsor eclesiàstic de la conquesta.

- Informació extra
La conquesta de Mallorca és considerada per molts historiadors l'inici real de la potència marítima catalana. Fins aquell moment, els comtes de Barcelona i els reis d'Aragó havien estat principalment una potència terrestre. Amb Mallorca, la Corona adquiria una plataforma estratègica al centre del Mediterrani occidental que facilitaria totes les expansions posteriors.
Des d'una perspectiva catalana, la campanya tingué un caràcter especialment significatiu perquè la major part dels participants, repobladors i beneficiaris procedien dels territoris catalans. Aquesta realitat explica que el català es convertís en la llengua predominant de l'illa i que Mallorca quedés integrada dins l'espai cultural català medieval.
La conquesta no finalitzà completament fins al control efectiu de tot l'arxipèlag. Menorca esdevingué tributària de Jaume I mitjançant el Tractat de Capdepera (1231), mentre que Eivissa i Formentera serien conquerides definitivament el 1235.

Added to timeline:

Date: