Classicisme mitjà (1775-1790) (jan 1, 1775 – jan 1, 1790)

Description:

Haydn va ser el gran impulsor del nou estil musical. Es modifica la manera com el conjunt treballa el pas de moments dramàtics de transició a seccions temàtiques; la música flueix suaument i sense grans interrupcions. Haydn, posteriorment, va aplicar aquest estil integral a la música orquestral i vocal.

El llegat de Haydn a la música en aquesta època és una manera de compondre, d'estructurar les obres, que alhora es corresponia amb l'estètica del nou estil. I no només això, Wolfgang Amadeus Mozart també el va aplicar a dos dels gèneres més importants del moment, l'òpera i el concert.

Mentre que Haydn va passar la major part de la seva carrera treballant de compositor de la cort, Mozart depenia de l'aprovació del públic. Va fer nombrosos intents per a independitzar-se del seu protector, l'arquebisbe de Salzburg, i quan finalment ho aconseguí hagué de dependre dels encàrrecs.

Mozart tenia una especial predilecció pels contrastos harmònics i una gran capacitat melòdica, sense oblidar que el seu estil està influenciat per la música italiana. Mozart va trobar en la música de Haydn, i posteriorment en l'estudi polifònic de Bach, els mitjans que li van proporcionar una disciplina i un enriquiment de les seves capacitats. Ràpidament, Mozart va cridar l'atenció de Haydn, que el va acollir i defensar, va estudiar-ne les obres, i va considerar-lo el seu únic punt de referència en música. En Mozart, Haydn va trobar-hi una àmplia instrumentació, efectes dramàtics i recursos melòdics; les influències entre aquests dos grans compositors va ser mútua.

L'arribada de Mozart a Viena el 1780 va provocar una acceleració en el desenvolupament de l'estil clàssic. Fou allà on va fusionar el caràcter brillant provinent d'Itàlia, i la cohesió alemanya, desenvolupada al llarg dels darrers 20 anys. El gust de Mozart per la brillantor es fa palès en la complexitat melòdica i rítmica amb tocs virtuosístics que es fusionen amb la coherència formal i la connexió interna de les obres.

Les guerres van suposar un fre pel desenvolupament de les orquestres dels teatres, moltes de les quals es van haver de reduir o simplement dissoldre. Aquest fet va obligar a canviar el punt de mira dels compositors; en lloc d'escriure per a grans formacions o bé compondre obres que representessin un repte tècnic- assignant de vegades la melodia als instruments de vent-fusta, escrivint en terceres per fer destacar la melodia- es va donar més importància a la música de cambra, estimulant fortament formacions com el quartet de corda i altres formacions reduïdes.

A principis de la dècada dels 80 d'entre els estils que predominaven a Viena s'hi podia reconèixer l'estil clàssic primerenc, sorgit després del 1750. Al final dels anys 1780 va ser establert l'estil dels autors que imitaven Mozart i Haydn; canvis en l'execució, relació entre la música instrumental i vocal i exigència tècnica. Durant aquesta època, Mozart va compondre la majoria de les seves òperes més famoses, les seves últimes sis simfonies, que van ajudar a definir el gènere, i un concert per a piano i orquestra.

Un compositor influent en estendre l'estil més seriós de Haydn i Mozart va ser Muzio Clementi, un pianista virtuós, que va tenir un duel amb Mozart davant l'emperador, quan van fer una exhibició de les seves composicions. Les seves sonates per a piano van circular extensament, i va esdevenir el compositor de més èxit a Londres durant els anys 80. També a Londres hi trobem Johann Ladislaus Dussek, qui, de la mateixa manera que Clementi, va pressionar els constructors de fortepianos per a ampliar-ne el registre i altres qualitats, fet que obria el camp de possibilitats a què el piano estava exposat.

La importància de Londres en el període clàssic sovint està infravalorada; però va proporcionar la fàbrica Broadwood's per a construir i millorar tècnicament del piano, i també com a base de compositors que, malgrat ser menys famosos que els vienesos, van tenir una certa influència en el període posterior. Alguns van ser compositors d'obres excel·lents, en un estil propi. El gust de l'escola de Londres pel virtuosisme va influir segurament en l'aprofundiment en el camp de la complexitat tècnica.

Added to timeline:

Date: