Barnett Newman va ser un dels tòtems de l'expressionisme abstracte, malgrat que sempre va rebutjar la pinzellada expressiva dels seus col·legues.
Els seus eren colors llisos que donarien lloc a què coneixem com l'«abstracció post pictòrica» i el minimalisme, representant de la colorfield painting, similar a la d'artistes com Rothko.
Les seves línies verticals són una espècie de signatura que fa reconèixer els seus quadres. Segons ell, representaven «raigs de llum».
Newman va realitzar els primers retrats a grandària paret; va ser, de fet, un dels pioners a utilitzar formats molt grans per a les seves obres. El 1950 va tenir lloc a Nova York la primera exposició monogràfica d'aquest autor, que va provocar hostilitat i incomprensió.
