sep 4, 1269 - Croada de Jaume I

Description:

- Context històric
La Croada de Jaume I fou una expedició organitzada pel rei Jaume I el Conqueridor amb l'objectiu d'ajudar els estats croats de Terra Santa davant l'avenç dels mamelucs. L'expedició salpà de Barcelona el 4 de setembre de 1269 amb una de les flotes més grans reunides mai per la Corona d'Aragó. Tot i això, una forta tempesta dispersà les naus davant les costes de Menorca i obligà el rei a abandonar l'empresa. Només una part de la flota arribà finalment a Sant Joan d'Acre, on col·laborà durant uns mesos en la defensa del regne de Jerusalem.

- Context social
Després de les conquestes de Mallorca i València, Jaume I era considerat un dels principals monarques cristians de la Mediterrània. El papa i diversos estats llatins d'Orient esperaven que participés en la defensa de Terra Santa.
La croada mobilitzà nombrosos nobles catalans i aragonesos, ordes militars, mercaders i mariners. També representava una oportunitat de prestigi religiós i polític per als participants.

- Context polític
A mitjan segle XIII, els mamelucs d'Egipte, dirigits pel soldà Baibars, estaven conquerint progressivament les possessions cristianes d'Orient. Paral·lelament, el khan mongol Abaqa cercava una aliança amb els regnes cristians contra els mamelucs i envià ambaixadors a Jaume I el 1267.
El rei català acceptà preparar una expedició pròpia, independent de la croada que preparava Lluís IX de França. La iniciativa havia de reforçar el prestigi internacional de la Corona d'Aragó i consolidar les seves relacions comercials amb la Mediterrània oriental.

- Causes
Les principals causes de la croada foren:
Defensar els darrers territoris cristians de Terra Santa davant els mamelucs.
Respondre a la crida del papat i dels estats croats.
Col·laborar amb els mongols d'Abaqa contra Baibars.
Incrementar el prestigi internacional de Jaume I.
Enfortir la presència mediterrània de la Corona d'Aragó.

- Fets
Durant els anys 1268 i 1269, Jaume I preparà una gran expedició marítima. La flota, formada per unes trenta naus (algunes fonts en donen un nombre superior), transportava centenars de cavallers, soldats, mariners i abundants provisions. El 4 de setembre de 1269, l'expedició salpà del port de Barcelona en direcció a Terra Santa.
Poc després de passar prop de Menorca, una violenta tempesta dispersà tota la flota. Diverses naus foren arrossegades cap a Sardenya, altres arribaren a les costes del Llenguadoc, mentre el vaixell reial patí greus desperfectes. Davant el risc de perdre tota l'expedició i tenint en compte la seva edat (61 anys), Jaume I decidí tornar i desembarcà a Aigües Mortes, renunciant personalment a continuar la croada.
Malgrat això, onze galeres continuaren navegant cap a Orient sota el comandament dels fills naturals del rei, Ferran Sanxis de Castre i Pere Ferrandis d'Híxar. Aquest contingent arribà a Sant Joan d'Acre, on col·laborà amb la defensa del Regne de Jerusalem i combaté les forces mamelucs durant diversos mesos abans de retornar. Tot i l'esforç, la seva intervenció no modificà el curs general de la guerra.

- Conseqüències
La croada fracassà en el seu objectiu principal perquè Jaume I no arribà mai a Terra Santa.
La reputació del rei es veié afectada entre alguns contemporanis, que consideraren que havia abandonat l'expedició prematurament.
Malgrat el fracàs, el contingent català que arribà a Acre contribuí temporalment a la defensa de les possessions cristianes.
L'episodi demostrà la gran capacitat naval de la Corona d'Aragó, capaç d'organitzar una expedició transmediterrània de gran envergadura.
Jaume I encara oferiria el seu suport a una nova croada durant el Concili de Lió (1274), però el projecte no prosperà.

- Personatges rellevants
Jaume I el Conqueridor: rei de la Corona d'Aragó i impulsor de la croada.
Baibars: soldà mameluc i principal enemic dels estats croats.
Abaqa Khan: sobirà mongol que proposà una aliança amb Jaume I.
Ferran Sanxis de Castre: fill natural de Jaume I i comandant del contingent que arribà a Acre.
Pere Ferrandis d'Híxar: fill natural de Jaume I i comandant de l'expedició a Terra Santa.
Lluís IX de França: rei de França, que preparava una altra croada contemporània.

- Informació extra
La Croada de 1269 és l'única gran empresa militar de Jaume I que acabà en fracàs. El mateix rei explicà els fets al Llibre dels Fets, interpretant la tempesta com un senyal de la voluntat divina que li indicava que no havia de continuar l'expedició.
Tot i que sovint es considera una expedició fallida, historiadors moderns remarquen que la preparació de la croada demostra la projecció internacional de la Corona d'Aragó i la seva capacitat logística per operar a tota la Mediterrània. A més, el contingent que arribà a Sant Joan d'Acre fou una de les darreres aportacions militars occidentals a la defensa dels estats croats abans de la seva desaparició definitiva el 1291.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Croada de Jaume I simbolitza l'ambició mediterrània del monarca més enllà de la península Ibèrica. Encara que la tempesta impedí culminar el projecte, l'expedició confirma que la Corona d'Aragó ja s'havia convertit, a mitjan segle XIII, en una de les principals potències navals de la Mediterrània.

Added to timeline:

Date: