dec 30, 1285 - Assalt al castell d'Alaró

Description:

- Context històric
L'Assalt al castell d'Alaró tingué lloc el 30 de desembre de 1285, durant la confiscació del Regne de Mallorca per la Corona d'Aragó. Després que Jaume II de Mallorca hagués donat suport a la invasió francesa de Catalunya durant la Croada contra la Corona d'Aragó, Pere II el Gran ordenà la incorporació del regne mallorquí. Mort Pere II l'11 de novembre de 1285, el seu fill Alfons II el Liberal culminà la conquesta de Mallorca. El castell d'Alaró fou l'últim reducte fidel a Jaume II que continuava resistint.

- Context social
Després de la rendició de Palma el 19 de novembre de 1285, pràcticament tota l'illa acceptà l'autoritat d'Alfons II. Només la guarnició del castell d'Alaró es negà a reconèixer el nou rei i mantingué el jurament de fidelitat a Jaume II de Mallorca.
El castell era considerat una de les fortaleses més inexpugnables de Mallorca gràcies a la seva situació damunt un penyal de més de 800 metres d'altitud. Durant segles fou vist com el darrer refugi en cas d'invasió de l'illa.

- Context polític
La conquesta de Mallorca no només tenia un objectiu militar, sinó també polític i feudal. Pere II el Gran considerava que el seu germà Jaume II de Mallorca havia traït els seus deures de vassall en permetre el pas de les tropes franceses pel Rosselló.
La resistència del castell d'Alaró es convertí així en l'últim obstacle per completar la incorporació de les Illes Balears a la Corona d'Aragó.

- Causes
Les principals causes de l'assalt foren:
La confiscació del Regne de Mallorca després de la Croada contra la Corona d'Aragó.
La fidelitat dels defensors a Jaume II de Mallorca.
La negativa de la guarnició a reconèixer Alfons II el Liberal com a rei.
La necessitat de completar el domini de tota l'illa de Mallorca.
El valor estratègic del castell d'Alaró com a última fortalesa resistent.

- Fets
Després de la rendició de Palma, Alfons II el Liberal es dirigí cap al castell d'Alaró. El 25 de novembre de 1285 exigí la capitulació de la fortalesa, però el seu alcaid, Ramon Ballester, rebutjà l'oferta en nom del rei Jaume II de Mallorca.
Durant més d'un mes, la petita guarnició resistí l'assetjament. Entre els seus principals defensors hi havia Ramon Ballester, Guillem Cabrit (o Guillem Capelló), Guillem Bassa, Arnau Ramon, Lleonard Marsella i Albert Perpinyà.
Finalment, el 30 de desembre de 1285, les forces d'Alfons II llançaren l'assalt definitiu. Després d'un dur combat, el castell fou conquerit i els defensors capturats. Els seus béns foren confiscats i la resistència al Regne de Mallorca quedà definitivament extingida.
Segons les cròniques i la tradició mallorquina, Guillem Cabrit i Guillem Bassa es negaren fins al final a reconèixer Alfons II com a rei. La llegenda explica que, quan el rei els ordenà rendir-se, Cabrit li respongué amb un joc de paraules dient que «l'anfós ens el menjam amb salsa», fent referència al peix anfós (mero) i al nom Alfons. En represàlia, els dos cavallers haurien estat rostits vius sobre unes graelles, episodi que els convertí en màrtirs de la fidelitat a Jaume II. Tot i que la seva execució és documentada, alguns detalls del relat formen part de la tradició llegendària.

- Conseqüències
La conquesta del castell posà fi a tota la resistència organitzada a Mallorca.
El Regne de Mallorca quedà sota control efectiu de la Corona d'Aragó.
Els principals defensors foren executats i els seus béns confiscats.
La conquesta facilità que Alfons II emprengués posteriorment la conquesta de Menorca (1287), completant el domini de les Balears.

- Personatges rellevants
Alfons II el Liberal: rei de la Corona d'Aragó i comandant de la conquesta.
Jaume II de Mallorca: rei deposat del Regne de Mallorca.
Ramon Ballester: alcaid del castell d'Alaró.
Guillem Cabrit (Capelló): defensor del castell i protagonista de la llegenda.
Guillem Bassa: defensor del castell.
Pere II el Gran: impulsor de la confiscació del Regne de Mallorca.

- Informació extra
El castell d'Alaró ha esdevingut un dels principals símbols històrics de Mallorca. La resistència de Ramon Ballester, Guillem Cabrit i Guillem Bassa és recordada com un exemple de fidelitat al jurament prestat al seu rei, independentment del desenllaç militar.
La història de Cabrit i Bassa combina fets històrics i llegenda. La seva execució després de la caiguda del castell és àmpliament acceptada pels historiadors, mentre que el famós diàleg amb Alfons II sobre l'«anfós» prové de tradicions cronístiques i populars posteriors.
Des d'una perspectiva històrica catalana, l'assalt al castell d'Alaró representa l'últim episodi de la confiscació del Regne de Mallorca. Amb la caiguda de la fortalesa, la Corona d'Aragó eliminà l'últim focus de resistència a les Balears després de la victòria sobre França el 1285, consolidant el seu control polític i estratègic sobre l'arxipèlag.

Added to timeline:

Date: