sep 1, 1283 - Setge d'Ull

Description:

- Context històric
El Setge d'Ull tingué lloc el setembre de 1283 i constitueix la primera invasió terrestre de la Corona d'Aragó durant la Croada contra la Corona d'Aragó. A diferència de la gran invasió francesa de 1285, aquesta ofensiva es dugué a terme des del Regne de Navarra, que des de 1274 estava sota influència directa de la monarquia francesa després de l'accés al tron de Joana I de Navarra, promesa del futur Felip IV de França. El govern efectiu del regne era exercit pel governador francès Eustaqui (Eustache) de Beaumarchais, que actuava en nom de Felip III de França.

- Context social
La frontera entre Aragó i Navarra era una zona fortament militaritzada, amb petits castells que protegien els passos cap a la vall de l'Ebre. La població vivia principalment de l'agricultura i de la ramaderia, però també depenia de la seguretat que oferien aquestes fortificacions.
La conquesta d'un castell fronterer significava molt més que una victòria militar: deixava exposats els pobles del voltant als saquejos i demostrava la capacitat de controlar els accessos entre els dos regnes.

- Context polític
El detonant immediat fou el Desafiament de Bordeus (1283). Després que Pere II el Gran es presentés al duel acordat amb Carles d'Anjou i denunciés que els francesos havien alterat les condicions pactades, les relacions entre França i la Corona d'Aragó es deterioraren definitivament.
Al mateix temps, el 27 d'agost de 1283, el papa Martí IV declarà Pere II privat dels seus regnes i els concedí simbòlicament a Carles de Valois. Encara que la gran invasió francesa no començaria fins dos anys després, Felip III decidí iniciar una sèrie d'atacs fronterers aprofitant que Navarra estava sota administració francesa.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
L'enfrontament entre Pere II i la monarquia francesa després de la conquesta de Sicília.
L'excomunió de Pere II i la preparació de la Croada contra la Corona d'Aragó.
El control francès del Regne de Navarra, que permetia obrir un nou front.
La voluntat de debilitar les defenses frontereres aragoneses.
El desig de demostrar força després del fracàs diplomàtic del Desafiament de Bordeus.

- Fets
L'operació fou organitzada per Eustaqui de Beaumarchais, governador francès de Navarra. En lloc d'esperar la gran invasió pels Pirineus orientals, els francesos aprofitaren que Navarra era governada pels Capets per atacar des de l'oest, obrint un segon front contra Pere II.
L'exèrcit, format per uns 4.000 cavallers i infants francesos i navarresos, sortí de Navarra i travessà la frontera per Sangüesa, entrant directament al Regne d'Aragó. L'objectiu immediat era el castell d'Ull, una fortalesa situada molt a prop de la frontera que controlava el pas cap a la vall de l'Aragó i protegia l'accés a poblacions com Bailo i Berdún.
Després de la presa d'Ull, l'exèrcit continuà avançant per la frontera: destruí les viles d'Ull, Lerda i Filera i ocupà Bailo, Arbués i Berdún, demostrant que l'objectiu no era només conquerir un castell, sinó desorganitzar completament la defensa occidental de la Corona d'Aragó. Setmanes més tard, el mateix Eustaqui dirigiria també la invasió de la Vall d'Aran.

- Conseqüències
La presa d'Ull permeté als francesos controlar temporalment diversos punts estratègics de la frontera occidental.
L'ofensiva demostrà que França podia utilitzar Navarra com a plataforma militar contra la Corona d'Aragó.
Pere II reaccionà mesos després amb una campanya de represàlia contra Navarra, arribant fins a l'horta de Tudela, on els almogàvers devastaren el territori abans de retirar-se. També s'acordà una treva temporal fins a l'1 de febrer de 1284.

- Personatges rellevants
Pere II el Gran: rei de la Corona d'Aragó.
Eustaqui de Beaumarchais: governador francès de Navarra i comandant de l'expedició.
Felip III l'Ardit: rei de França i impulsor de l'ofensiva.
Joana I de Navarra: reina de Navarra, sota la tutela política francesa.
Eximén d'Artieda: governador del castell d'Ull, capturat durant el setge.

- Informació extra
El Setge d'Ull és sovint eclipsat per la gran invasió francesa de 1285, però fou la primera operació militar terrestre de la Croada contra la Corona d'Aragó. També demostrà el valor estratègic de Navarra per a la política exterior francesa: des d'allà era possible atacar directament Aragó sense haver de travessar els Pirineus orientals.
Des d'una perspectiva històrica catalana, l'episodi evidencia que la guerra contra França no es limità al Rosselló i a Catalunya. Pere II hagué de defensar simultàniament la frontera occidental (Navarra), els Pirineus, Sicília i el Mediterrani, fet que mostra l'enorme dimensió geogràfica del conflicte i l'estratègia francesa d'obrir diversos fronts alhora.

Added to timeline:

Date: