sep 25, 1285 - Batalla de Besalú

Description:

- Context històric
La Batalla de Besalú tingué lloc a finals de setembre de 1285, durant la fase final de la Croada contra la Corona d'Aragó (1283-1285). Després de la derrota naval francesa a la Batalla de les Illes Formigues i de la propagació de la disenteria entre les tropes de Felip III l'Ardit, l'exèrcit invasor es veié obligat a abandonar Girona i iniciar la retirada cap al Rosselló. Per evitar un únic coll d'ampolla als Pirineus, una part de les forces franceses intentà retirar-se per la ruta interior de Besalú, on fou interceptada per les tropes de Pere II el Gran.

- Context social
Després de mesos de guerra, l'Empordà i les comarques gironines estaven devastats. Moltes poblacions havien estat saquejades o cremades, i la pagesia havia abandonat els conreus.
L'exèrcit francès es trobava en una situació crítica: milers de soldats patien disenteria, hi havia manca d'aliments i la moral era molt baixa. Les forces catalanes, coneixedores del terreny, aprofitaren aquesta debilitat per atacar la retirada enemiga.

- Context polític
La conquesta de Girona no havia proporcionat a França la victòria esperada. Sense el suport de la seva flota, derrotada per Roger de Llúria, Felip III no podia mantenir l'exèrcit dins de Catalunya.
Pere II el Gran decidí no impedir inicialment la retirada francesa per tots els passos, però preparà emboscades contra diverses columnes enemigues. Una d'aquestes fou la que avançava pel camí de Besalú.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La derrota naval francesa a les Illes Formigues.
L'epidèmia de disenteria que afectava l'exèrcit croat.
La retirada francesa després del fracàs del setge de Girona.
La decisió d'una part de l'exèrcit francès de retirar-se pel camí de Besalú.
La voluntat catalana d'aprofitar la retirada per destruir les forces enemigues.

- Fets
Després d'aixecar el setge de Girona, l'exèrcit francès es dividí durant la retirada. Mentre el gruix principal intentava arribar al coll de Panissars, una altra columna avançà per l'interior, seguint el camí de Besalú.
Les forces de Pere II el Gran, coneixedores dels moviments francesos, prepararen una emboscada. Els soldats francesos, debilitats per la fam, la malaltia i el cansament acumulat després de mesos de campanya, no pogueren oferir una resistència eficaç.
Els catalans atacaren la columna en retirada i li causaren greus pèrdues, obligant els supervivents a dispersar-se o a intentar unir-se precipitadament amb la resta de l'exèrcit que es dirigia cap als Pirineus.
La derrota de Besalú es produí pràcticament al mateix temps que els combats del Coll de Panissars, de manera que els francesos sofriren atacs simultanis en les diferents rutes de retirada. Aquests enfrontaments completaren la destrucció de bona part de l'exèrcit croat.

- Conseqüències
La columna francesa que es retirava per Besalú fou derrotada i patí importants pèrdues.
La batalla contribuí a la desfeta general de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Els supervivents que aconseguiren arribar al Rosselló ho feren en molt males condicions.
Pocs dies després, Felip III l'Ardit moriria a Perpinyà (5 d'octubre de 1285), fet que simbolitzà el fracàs total de la campanya francesa.

- Personatges rellevants
Pere II el Gran: rei de la Corona d'Aragó.
Felip III l'Ardit: rei de França.
Roger de Llúria: la seva victòria naval havia fet possible la retirada francesa.
Els almogàvers: participaren en els atacs contra les columnes franceses durant la retirada.

- Informació extra
La Batalla de Besalú és molt menys coneguda que la Batalla del Coll de Panissars, perquè les fonts medievals li dediquen molta menys atenció. Diversos historiadors la consideren un episodi de la mateixa operació militar destinada a destruir l'exèrcit francès durant la seva retirada, més que no pas una batalla completament independent.
Des d'una perspectiva històrica catalana, Besalú representa la culminació de l'estratègia de Pere II el Gran: evitar una gran batalla campal mentre els francesos eren forts, desgastar-los durant el setge de Girona, deixar que la marina catalana destruís els seus subministraments i, finalment, atacar-los quan es retiraven debilitats. Aquesta combinació d'operacions terrestres i navals conduí a una de les derrotes més importants de la monarquia francesa al segle XIII.

Added to timeline:

Date: