jul 27, 1285 - Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols

Description:

- Context històric
La Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols tingué lloc durant l'agost de 1285, en plena Croada contra la Corona d'Aragó. Mentre l'exèrcit francès assetjava Girona, la flota de Felip III l'Ardit mantenia una base naval a la badia de Sant Feliu de Guíxols per assegurar el subministrament de l'exèrcit invasor. Per impedir-ho, Barcelona armà una esquadra sota el comandament dels almiralls Ramon Marquet i Berenguer Mallol, abans fins i tot del retorn de Roger de Llúria des de Sicília.

- Context social
El control del mar era fonamental per al desenvolupament de la guerra. L'exèrcit francès, format per desenes de milers d'homes, depenia de l'arribada constant de queviures, armes, cavalls i reforços per via marítima.
Els mariners i mercaders catalans col·laboraren activament en l'armament de l'esquadra defensiva, mentre les drassanes de Barcelona treballaven intensament per equipar les galeres necessàries.

- Context polític
Pere II el Gran era conscient que no podia derrotar els francesos en una batalla terrestre oberta. Per això confià l'estratègia principal al domini naval.
Abans que Roger de Llúria pogués arribar des de Sicília, la defensa de la costa catalana fou confiada als almiralls barcelonins Ramon Marquet i Berenguer Mallol, amb la missió d'impedir que la flota francesa mantingués el contacte amb l'exèrcit que assetjava Girona.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La necessitat francesa de mantenir oberta la ruta marítima de subministrament cap al setge de Girona.
La voluntat catalana de tallar aquestes comunicacions.
La superioritat naval tradicional de la Corona d'Aragó.
L'absència temporal de Roger de Llúria, que obligà Barcelona a organitzar una flota pròpia.
L'inici de la campanya naval que culminaria amb la Batalla de les Formigues.

- Fets
Durant l'agost de 1285, una esquadra catalana de 11 galeres, comandada conjuntament per Ramon Marquet i Berenguer Mallol, sortí de Barcelona i es dirigí cap a Sant Feliu de Guíxols, on es trobava fondejada una part de la flota francesa que donava suport a l'exèrcit de Felip III.
Els catalans atacaren per sorpresa les naus franceses davant la badia. La lluita fou intensa i acabà amb una clara victòria catalana. Diverses embarcacions franceses foren capturades o destruïdes, i el comandant enemic, Berenguer III Guillem, caigué presoner.
La derrota obligà la flota francesa a retirar-se temporalment i demostrà que els croats no dominaven el mar malgrat la seva superioritat terrestre.
Poc després, Roger de Llúria arribà des de Sicília amb la resta de la flota de la Corona d'Aragó. Les dues esquadres s'uniren i, el 4 de setembre de 1285, derrotaren definitivament la marina francesa a la Batalla de les Illes Formigues, tallant els subministraments de l'exèrcit que encara ocupava Girona.

- Conseqüències
La victòria catalana impedí que França controlés la costa catalana.
La captura del comandant francès constituí un important cop moral per als invasors.
La batalla demostrà que la marina catalana podia derrotar la flota francesa fins i tot sense Roger de Llúria.
L'enllaç posterior amb l'esquadra de Roger de Llúria permeté obtenir la victòria decisiva de les Illes Formigues, que condemnaria el fracàs de la Croada contra la Corona d'Aragó.

- Personatges rellevants
Pere II el Gran: rei de la Corona d'Aragó.
Ramon Marquet: almirall català i comandant de l'esquadra de Barcelona.
Berenguer Mallol: almirall català i comandant conjunt de la flota.
Roger de Llúria: almirall que s'uniria poc després a l'esquadra vencedora.
Berenguer III Guillem: almirall francès capturat durant la batalla.
Felip III l'Ardit: rei de França i impulsor de la croada.

- Informació extra
La Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols sovint queda eclipsada per la més famosa Batalla de les Illes Formigues, però tingué una importància estratègica considerable. Va demostrar que la marina de la Corona d'Aragó podia mantenir la iniciativa al Mediterrani fins i tot abans de l'arribada de Roger de Llúria, gràcies a l'experiència dels mariners i armadors de Barcelona.
Durant aquells mateixos dies, la vila i el monestir de Sant Feliu de Guíxols també patiren les conseqüències de la invasió francesa: les tropes croades incendiaren bona part de la població mentre utilitzaven la badia com a base naval.
Des d'una perspectiva històrica catalana, aquesta batalla representa el primer gran èxit naval de la campanya de 1285. Va debilitar la capacitat logística francesa i preparà les condicions perquè, poques setmanes més tard, Roger de Llúria assolís la victòria decisiva a les Illes Formigues, considerada un dels moments culminants de la història naval de la Corona d'Aragó.

Added to timeline:

Date: