jun 1, 1285 - Crema de Peralada

Description:

- Context històric
La Crema de Peralada tingué lloc el juny de 1285, durant la Croada contra la Corona d'Aragó (1283-1285). Després de prendre Salses, sufocar la Revolta de Perpinyà i destruir Elna, l'exèrcit de Felip III l'Ardit continuà la invasió del Principat. La vila de Peralada, fidel a Pere II el Gran, es convertí en un dels principals objectius francesos per la seva situació estratègica a l'Alt Empordà, a la ruta entre el Rosselló i Girona. La seva destrucció és un dels episodis més coneguts de la campanya gràcies al relat de Ramon Muntaner, que era un infant i hi vivia quan es produïren els fets.

- Context social
Peralada era una vila emmurallada amb una important activitat agrícola i comercial, capital històrica del comtat de Peralada i residència dels vescomtes de Rocabertí.
La població estava formada per artesans, comerciants i pagesos. Molts habitants participaren en la defensa de la vila, mentre d'altres intentaren fugir davant l'arribada de l'exèrcit croat. La destrucció afectà profundament la població, que perdé habitatges, tallers i bona part dels seus béns.

- Context polític
L'objectiu francès era assegurar el control de l'Empordà abans d'iniciar el setge de Girona. Peralada representava un obstacle perquè podia servir de base a les forces catalanes i amenaçar les comunicacions dels invasors.
A més, França volia escarmentar les poblacions que resistien la croada, després dels episodis d'Elna i d'altres focus de resistència al Rosselló.

- Causes
Les principals causes de la crema foren:
L'avanç de l'exèrcit francès cap a Girona.
La fidelitat de Peralada a Pere II el Gran.
La necessitat de controlar les comunicacions de l'Empordà.
La voluntat de castigar les poblacions que oferien resistència.
L'estratègia francesa de destruir centres que poguessin donar suport logístic als catalans.

- Fets
Durant el juny de 1285, les tropes de Felip III l'Ardit arribaren davant Peralada. Després de superar la resistència de la vila, els francesos ocuparen la població.
Un cop conquerida, Peralada fou incendiada gairebé completament. Les cases, els edificis públics i el castell dels vescomtes de Peralada quedaren destruïts pel foc. La destrucció fou tan extensa que el castell medieval no es reconstruí mai; els vescomtes decidiren aixecar una nova residència fora del recinte emmurallat, origen de l'actual Castell de Peralada.
La crema obligà molts habitants a abandonar la vila. Entre ells hi havia la família del futur cronista Ramon Muntaner, que explica a la seva Crònica que la destrucció de Peralada els féu perdre tots els seus béns i marcà la seva infantesa. Aquest testimoni és una de les fonts principals per conèixer l'episodi.
Després de destruir Peralada, l'exèrcit francès continuà l'ofensiva cap a Girona, on iniciaria el setge més important de tota la croada.

- Conseqüències
La vila de Peralada quedà pràcticament destruïda.
El castell medieval dels vescomtes desaparegué i posteriorment fou substituït per un nou castell construït fora de les muralles.
La destrucció provocà un llarg període de reconstrucció urbana i la construcció d'un segon recinte emmurallat, que reforçà les defenses de la vila durant la baixa edat mitjana.
La defensa catalana es va traslladar a Girona. Es va encomanar a Ramon Folc VI de Cardona i la ciutat fou assetjada. Arnau de Cortsaví, el Vescomte de Castellnou Jaspert V de Castellnou, i Dalmau I de Sureda anaren a reforçar els seus dominis, mentre els corsaris atacaven els vaixells de subministrament francesos i l'estol d'onze galeres dels almiralls Ramon Marquet i Berenguer Mallol es preparava a Barcelona per atacar els croats, mentre esperaven els reforços de Roger de Llúria que venien de Sicília.

- Personatges rellevants
Pere II el Gran: rei de la Corona d'Aragó.
Felip III l'Ardit: rei de França i comandant de la invasió.
Ramon Muntaner: cronista i testimoni directe de la destrucció de Peralada durant la seva infantesa.
Els vescomtes de Rocabertí: senyors de Peralada, que reconstruïren el seu poder després de la destrucció.

- Informació extra
La Crema de Peralada és especialment coneguda gràcies al relat de Ramon Muntaner, una de les grans cròniques catalanes medievals. El cronista explica que ell mateix va viure la destrucció de la seva vila natal i que aquest fet influí profundament en la seva vida i en la seva visió de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la destrucció de Peralada exemplifica l'estratègia francesa de terra cremada durant la invasió de 1285: eliminar fortaleses, destruir centres de població i sembrar el terror per facilitar l'avanç cap a Girona. Tot i això, aquestes victòries inicials no impediren el fracàs final de la croada, que acabà amb una de les derrotes més importants de la monarquia francesa al segle XIII.

Added to timeline:

Date: