jun 26, 1285 - Setge de Girona (1285)

Description:

- Context històric
El Setge de Girona fou l'episodi central de la Croada contra la Corona d'Aragó (1283-1285). Després d'ocupar el Rosselló i destruir poblacions com Elna i Peralada, l'exèrcit croat de Felip III l'Ardit avançà cap a Girona, la principal plaça forta del nord del Principat. La ciutat es convertí en la clau de la defensa catalana: mentre resistís, els francesos no podrien consolidar la seva invasió. El setge s'estengué del 26 de juny al 5 de setembre de 1285.

- Context social
Girona era una de les ciutats més importants de Catalunya, amb prop de 8.000 habitants, seu episcopal i un destacat centre comercial. La seva doble línia de muralles i la Força Vella la convertien en una de les fortaleses més ben defensades del Principat.
Durant el setge, no només combaté la guarnició militar, sinó també bona part de la població civil, que participà en la reparació de muralles, el transport de provisions i la defensa de la ciutat.

- Context polític
El papa Martí IV havia excomunicat Pere II el Gran i havia concedit els seus regnes a Carles de Valois, fill de Felip III. La invasió francesa tenia com a objectiu substituir la dinastia de Barcelona per una dinastia francesa.
La defensa de Girona fou confiada a Ramon Folc VI de Cardona, un dels principals nobles fidels a Pere II. Mentre ell resistia dins la ciutat, Pere II evitava una batalla campal i esperava que la flota de Roger de Llúria trenqués les comunicacions franceses amb la rereguarda.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
La Croada contra la Corona d'Aragó impulsada pel papa Martí IV.
La invasió francesa dirigida per Felip III l'Ardit.
La necessitat de controlar Girona per continuar cap a Barcelona.
La voluntat d'imposar Carles de Valois com a nou rei d'Aragó.
La importància estratègica de Girona com a principal fortalesa del nord de Catalunya.

- Fets
Després de conquerir el Rosselló i devastar l'Empordà, Felip III arribà davant Girona el 26 de juny de 1285. L'exèrcit croat, format per desenes de milers d'homes, envoltà completament la ciutat i inicià un llarg setge amb màquines de guerra, torres de fusta, trabucs i mines contra les muralles.
La defensa fou dirigida per Ramon Folc VI de Cardona, que comptava amb una guarnició relativament reduïda però molt disciplinada. Els defensors realitzaren diverses sortides sorpresa per incendiar màquines de setge i atacar els campaments francesos. Un d'aquests combats fou immortalitzat en el famós fresc de Cardona, una de les representacions pictòriques més antigues d'un fet històric català.
Els francesos aconseguiren obrir bretxes i, després de setmanes de combats, ocuparen progressivament els barris exteriors. Finalment, el 7 de setembre (després de la capitulació pactada el 5 de setembre), la guarnició acceptà rendir la ciutat davant la impossibilitat de continuar resistint. Les condicions de capitulació permeteren als defensors sortir amb les armes i conservar la vida, un fet habitual quan una plaça havia ofert una defensa considerada honorable.
Tanmateix, la conquesta de Girona arribà massa tard per als francesos. Mentre el setge mantenia immobilitzat el seu exèrcit durant més de dos mesos, Roger de Llúria destruí la flota francesa a la Batalla de les Formigues (4 de setembre de 1285). Sense domini marítim ni subministraments suficients, l'exèrcit croat començà a patir una greu epidèmia de disenteria, que causà milers de baixes. Davant aquesta situació, Felip III ordenà la retirada cap a França. La retirada acabaria convertint-se en una catàstrofe al coll de Panissars, on les forces de Pere II atacaren els francesos en retirada.

- Conseqüències
La ciutat de Girona patí importants danys materials, però la seva llarga resistència alterà decisivament el desenvolupament de la guerra.
El retard imposat als francesos permeté a Roger de Llúria destruir la flota enemiga i tallar-ne les comunicacions.
L'epidèmia de disenteria i la derrota de Panissars provocaren el fracàs complet de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Pocs dies després de la retirada, Felip III l'Ardit morí a Perpinyà (5 d'octubre de 1285), fet que simbolitzà el desastre de la campanya. Girona reforçà les seves muralles durant els anys següents arran de l'experiència del setge.

- Personatges rellevants
Pere II el Gran: rei de la Corona d'Aragó.
Felip III l'Ardit: rei de França i comandant de la croada.
Roger de Llúria: almirall de la flota catalanoaragonesa, vencedor a les Formigues.
Ramon Folc VI de Cardona: comandant de la defensa de Girona.
Carles de Valois: pretendent francès al tron de la Corona d'Aragó.
Martí IV: papa que impulsà la croada.

- Informació extra
El Setge de Girona és un dels episodis més emblemàtics de la història medieval catalana. La resistència de la ciutat esdevingué un símbol de la defensa del Principat davant una de les majors invasions del segle XIII. La importància de l'episodi fou tan gran que inspirà un fresc pintat poc després dels fets a la canònica de Sant Vicenç de Cardona, avui conservat al MNAC, considerat una de les representacions històriques més antigues de Catalunya.
La tradició popular també relaciona el setge amb el Miracle de les Mosques de Sant Narcís. Segons la llegenda, quan els francesos profanaren el sepulcre del sant, en sortí un eixam de mosques que atacà soldats i cavalls, contribuint a la derrota francesa. Els historiadors interpreten aquesta narració com una elaboració simbòlica posterior, probablement inspirada en la greu epidèmia de disenteria que afectà l'exèrcit croat durant el setge i la retirada.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Setge de Girona representa el punt d'inflexió de la Croada contra la Corona d'Aragó. Tot i que la ciutat acabà capitulant, la seva resistència donà el temps necessari perquè la superioritat naval de la Corona d'Aragó i les dificultats logístiques franceses transformessin una aparent victòria en una derrota decisiva que consolidà el prestigi militar de Pere II el Gran i de Roger de Llúria.

Added to timeline:

Date: