aug 15, 1285 - Combat de Santa Maria

Description:

- Context històric
El Combat de Santa Maria, també conegut com a Combat de Santa Maria d'Agost, tingué lloc el 15 d'agost de 1285, en plena Croada contra la Corona d'Aragó. Mentre l'exèrcit francès de Felip III l'Ardit mantenia el setge de Girona, Pere II el Gran intentà obligar els croats a abandonar-lo atacant-los des de l'exterior. L'enfrontament es produí als voltants de Besalú, probablement a la vall de Llémena, i fou un dels principals combats terrestres previs a la derrota definitiva dels francesos.

- Context social
El llarg setge de Girona havia devastat el territori gironí. Pagesos i habitants dels pobles de la zona havien abandonat les seves terres o col·laboraven amb les forces catalanes proporcionant informació i avituallament.
Mentrestant, els soldats francesos començaven a patir problemes de subministrament, ja que les esquadres catalanes atacaven contínuament les seves línies marítimes de comunicació.

- Context polític
Després de la presa de Peralada i l'inici del setge de Girona, Pere II el Gran havia evitat una batalla campal contra un exèrcit molt superior. La seva estratègia consistia a desgastar els francesos mentre Roger de Llúria destruïa la seva flota.
A principis d'agost, però, el rei reuní una força d'uns 500 cavallers i prop de 5.000 infants amb l'objectiu d'atacar els assetjadors de Girona i intentar forçar-los a aixecar el setge. Abans d'iniciar la campanya passà pel monestir de Montserrat, on rebé la benedicció, i després celebrà un consell de guerra a Hostalric.

- Causes
Les principals causes del combat foren:
Intentar obligar els francesos a abandonar el setge de Girona.
Debilitar l'exèrcit croat abans que pogués avançar cap a Barcelona.
Donar suport a la guarnició de Girona.
Aprofitar el coneixement català del terreny.
Mantenir la pressió sobre els invasors mentre la flota catalana actuava al mar.

- Fets
A començaments d'agost de 1285, Pere II el Gran marxà des de Barcelona amb un exèrcit relativament reduït. Després de passar per Montserrat i Hostalric, decidí establir el seu campament en una zona elevada prop de Girona per observar els moviments dels francesos.
El 15 d'agost, festivitat de l'Assumpció de Maria (d'aquí el nom del combat), les dues forces es trobaren als voltants de Besalú. Els almogàvers, que avançaven com a força d'exploració, entraren en contacte amb l'avantguarda francesa i atacaren sense esperar la resta de l'exèrcit català. Després de consumir les seves llances i dards, foren contraatacats per uns quatre-cents cavallers francesos, que els obligaren a retirar-se cap a les zones muntanyoses.
Per evitar la destrucció dels almogàvers, Pere II de Montcada acudí amb vuitanta cavallers, als quals s'afegiren posteriorment seixanta cavallers més dirigits per Ramon de Montcada. El mateix Pere II el Gran participà personalment en el combat i, segons les cròniques, estigué a punt de morir travessat per una llança enemiga. Finalment, davant la superioritat numèrica francesa, els catalans es retiraren ordenadament cap a Santa Pau.
Malgrat que el combat no aconseguí aixecar el setge de Girona, demostrà que l'exèrcit català continuava operatiu i obligà els francesos a mantenir una part important de les seves forces fora del setge per protegir-se de possibles nous atacs.

- Conseqüències
El combat no alterà immediatament el setge de Girona, que continuà fins al setembre.
Els catalans es retiraren, però conservaren intacta la seva capacitat militar.
Pocs dies després, Roger de Llúria derrotaria la flota francesa a la Batalla de les Illes Formigues (4 de setembre de 1285), deixant l'exèrcit croat sense subministraments.
Durant la retirada catalana es produí un greu incident: alguns almogàvers saquejaren el barri jueu de Girona i destruïren la sinagoga. Quan Pere II el Gran en tingué coneixement, ordenà penjar els responsables, una decisió que les cròniques destaquen com un exemple de la seva voluntat de mantenir la disciplina de l'exèrcit.

- Personatges rellevants
Pere II el Gran: rei de la Corona d'Aragó i comandant de l'exèrcit català.
Felip III l'Ardit: rei de França i cap de la croada.
Pere II de Montcada: noble català que acudí en ajuda dels almogàvers.
Ramon de Montcada: comandant de reforç de la cavalleria catalana.
Els almogàvers: infanteria lleugera catalana que inicià el combat.
Roger de Llúria: almirall que preparava l'ofensiva naval decisiva contra França.

- Informació extra
El Combat de Santa Maria és sovint eclipsat pel Setge de Girona, la Batalla de les Illes Formigues i la Batalla del Coll de Panissars, però constitueix l'únic gran intent de Pere II el Gran de trencar directament el setge de Girona mitjançant una ofensiva terrestre.
L'episodi també és conegut perquè mostra la manera de combatre dels almogàvers, molt eficaços en atacs ràpids però vulnerables davant una càrrega de cavalleria pesada si actuaven sense el suport de la resta de l'exèrcit. La intervenció personal de Pere II i dels Montcada evità que aquella acció acabés en un desastre més gran.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Combat de Santa Maria evidencia que la defensa de Catalunya el 1285 no es limità a resistir dins de Girona. Pere II el Gran intentà desgastar contínuament els invasors amb operacions mòbils, mentre confiava que el domini marítim de la Corona d'Aragó acabaria decantant la guerra, cosa que efectivament succeiria poques setmanes després amb les victòries de Roger de Llúria i la desfeta francesa al coll de Panissars.

Added to timeline:

Date: