mar 25, 1296 - Coronació de Frederic III de Sicília

Description:

- Context històric
La coronació de Frederic III de Sicília tingué lloc el 25 de març de 1296 a la catedral de Palerm, en plena crisi provocada per la Pau d'Anagni (1295). Tot i que Jaume II el Just havia acceptat retornar Sicília al papat perquè aquest la cedís als Anjou, els sicilians rebutjaren aquest acord. El Parlament sicilià proclamà Frederic, germà de Jaume II i regnet de l'illa, com a nou rei i el coronà solemnement, iniciant una nova etapa de la guerra contra els Anjou.

- Context social
La població siciliana havia desenvolupat, des de les Vespres Sicilianes (1282), un fort sentiment de rebuig envers el domini angeví. Després de més d'una dècada de guerra, els habitants de l'illa preferien mantenir un sobirà de la dinastia catalanoaragonesa abans que tornar a dependre dels Anjou.
La proclamació de Frederic fou presentada com una decisió del poble sicilià i del Parlament de l'illa, que defensava la seva autonomia davant els acords diplomàtics negociats sense el consentiment dels sicilians.

- Context polític
La Pau d'Anagni havia obligat Jaume II a abandonar Sicília i a reconèixer els drets dels Anjou sobre l'illa. Aquesta decisió fou rebutjada pel Parlament sicilià, que l'11 de desembre de 1295 proclamà Frederic senyor de Sicília i, el 15 de gener de 1296, el declarà rei.
La coronació del 25 de març de 1296 legitimava oficialment aquesta decisió i convertia Frederic en el nou monarca independent de Sicília, encara que això significava reprendre la guerra contra el papat, els Anjou i, indirectament, la política seguida pel seu germà Jaume II.

- Causes
Les principals causes de la coronació foren:
El rebuig dels sicilians a la Pau d'Anagni (1295).
La negativa a retornar Sicília als Anjou.
La voluntat de mantenir la dinastia catalanoaragonesa al tron de l'illa.
El suport del Parlament sicilià a Frederic.
La defensa de la independència política de Sicília.

- Fets
Després que Jaume II ordenés abandonar Sicília en compliment del Tractat d'Anagni, el Parlament reunit a Palerm rebutjà aquesta decisió i proclamà Frederic senyor de l'illa l'11 de desembre de 1295. Posteriorment, el 15 de gener de 1296, una nova reunió parlamentària celebrada a la catedral de Catània l'aclamà oficialment rei de Sicília.
La coronació solemne tingué lloc el 25 de març de 1296 a la catedral de Palerm, coincidint aquell any la festivitat de l'Anunciació amb el Diumenge de Pasqua, una data carregada de simbolisme religiós i polític. Frederic decidí adoptar el nom de Frederic III, tot i ser només el segon rei sicilià amb aquest nom, perquè volia presentar-se com a continuador de la tradició dels emperadors Hohenstaufen, especialment de Frederic II, molt recordat a Sicília.
Durant la cerimònia fou coronat amb el títol de "rei de Sicília, duc d'Apúlia i príncep de Càpua", reivindicant la unitat històrica de l'antic Regne normand. Les celebracions s'allargaren durant diversos dies a Palerm. Frederic confirmà Roger de Llúria com a gran almirall i nomenà diversos càrrecs per organitzar la defensa del regne davant la imminent invasió angevina.

- Conseqüències
Frederic III esdevingué rei de Sicília.
El Parlament sicilià desafià obertament la Pau d'Anagni.
Es reprengué la guerra entre Sicília i els Anjou.
Jaume II hagué d'afrontar una situació diplomàtica molt complicada, ja que el seu propi germà governava el regne al qual havia renunciat.
El conflicte culminaria amb la Pau de Caltabellotta (1302), que reconegué Frederic com a rei de l'illa.

- Personatges rellevants
Frederic III de Sicília: nou rei de Sicília.
Jaume II el Just: rei de la Corona d'Aragó i germà de Frederic.
Bonifaci VIII: papa impulsor de la Pau d'Anagni.
Carles II d'Anjou: rei de Nàpols i pretendent al tron sicilià.
Roger de Llúria: confirmat com a gran almirall del regne.

- Informació extra
Frederic adoptà deliberadament el numeral III, encara que cronològicament li hauria correspost el II. Ho feu per identificar-se amb Frederic II Hohenstaufen, l'emperador que havia convertit Sicília en una de les principals potències mediterrànies del segle XIII. Aquesta decisió tenia un fort valor simbòlic i legitimador.
La data de la coronació tampoc fou casual. El 25 de març de 1296 coincidiren la festa de l'Anunciació i el Diumenge de Pasqua, fet interpretat pels contemporanis com un signe providencial del naixement d'un nou regnat. Les cerimònies a Palerm es prolongaren durant dues setmanes amb processons, tornejos i celebracions públiques.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la coronació de Frederic III significà la ruptura entre la política diplomàtica de Jaume II i la voluntat dels sicilians. Mentre la Corona d'Aragó buscava la reconciliació amb el papat i França, Sicília optà per mantenir la seva independència sota una branca pròpia de la dinastia de Barcelona, fet que donà origen a una nova línia reial catalana a l'illa i prolongà la presència catalanoaragonesa a Sicília durant dècades.
Quan Frederic III va ser elegit rei de Trinacria (Sicília), Roger de Llúria va rebre el feu d'Aci i el castell annex, arrabassat als bisbes de Catània, com a recompensa per les seves victòries. Tanmateix, la relació entre l'almirall i el jove rei aviat es va deteriorar; quan el primer va passar als angevins, Aci va ser assetjat i capturat per Frederic, i Roger es va refugiar a la seva residència d'estiu a Castiglione di Sicilia. De nou assetjat i derrotat, va ser arrestat i portat a Palerm. Tanmateix, va aconseguir escapar i va abandonar Sicília, mentre que tots els seus feus van ser confiscats.

Added to timeline:

Date: