mar 30, 1282 - Vespres Sicilianes

Description:

- Context històric
Les Vespres Sicilianes foren una insurrecció popular iniciada el 30 de març de 1282 (dilluns de Pasqua) a Palerm, que provocà la fi del domini de la dinastia angevina sobre Sicília i obrí el període de la Guerra de Sicília (1282-1302). L'aixecament tingué una transcendència internacional extraordinària, ja que alterà l'equilibri polític de la Mediterrània i permeté la intervenció de la Corona d'Aragó, que acabaria incorporant Sicília a l'òrbita del Casal de Barcelona.

- Context social
Des de la conquesta del Regne de Sicília per Carles I d'Anjou el 1266, la població siciliana patia una administració dominada per nobles i funcionaris francesos. Els nous governants imposaren una elevada pressió fiscal, monopolitzaren els principals càrrecs públics i marginaren la noblesa local.
Aquest malestar social s'agreujà pels abusos comesos per soldats i oficials francesos contra la població. La combinació d'explotació econòmica, discriminació política i humiliacions quotidianes generà un profund sentiment antifrancès que acabaria desembocant en una revolta generalitzada.

- Context polític
Carles I d'Anjou havia obtingut el Regne de Sicília gràcies al suport del papa Climent IV, derrotant i matant Manfred de Sicília a la batalla de Benevent (1266). Posteriorment executà Conradí de Hohenstaufen (1268), extingint pràcticament la dinastia imperial dels Hohenstaufen.
Malgrat això, Constança de Sicília, filla de Manfred i esposa de Pere II el Gran, conservava drets dinàstics sobre el tron. Paral·lelament, l'emperador bizantí Miquel VIII Paleòleg, amenaçat pels projectes expansionistes de Carles d'Anjou, afavorí diplomàticament qualsevol moviment que pogués desviar l'atenció angevina de Constantinoble.

- Causes
Les principals causes de les Vespres Sicilianes foren:
El descontentament per la fiscalitat imposada pels Anjou.
Els abusos i les arbitrarietats dels funcionaris i soldats francesos.
L'exclusió de la noblesa i de les institucions sicilianes del govern.
La rivalitat entre la dinastia angevina i els Hohenstaufen.
Els drets successoris de Constança de Sicília.
L'activitat diplomàtica dels partidaris de Pere II i de l'Imperi Bizantí.
La voluntat dels sicilians de recuperar la seva autonomia política.

- Fets
El 30 de març de 1282, a l'hora de les vespres, davant l'església del Sant Esperit de Palerm, un incident entre soldats francesos i la població local desencadenà una revolta espontània. Segons la tradició, un soldat francès insultà o assetjà una dona siciliana mentre escorcollava els assistents a la celebració religiosa. La multitud reaccionà immediatament i matà el soldat, iniciant una massacre dels francesos presents a la ciutat.
La insurrecció s'estengué ràpidament per tota l'illa. En poques setmanes, les guarnicions franceses foren destruïdes o expulsades i milers de francesos perderen la vida. Els revoltats organitzaren governs municipals provisionals i intentaren inicialment posar-se sota la protecció del papa, però aquest es mantingué fidel als Anjou.
Davant aquesta situació, els sicilians decidiren oferir la corona a Pere II el Gran, que desembarcà a Trapani el 30 d'agost de 1282. El rei fou proclamat sobirà de Sicília a Palerm, invocant els drets hereditaris de la seva esposa Constança. Aquest fet transformà una revolta local en una guerra internacional entre la Corona d'Aragó, els Anjou, França i el Papat.

- Conseqüències
Les Vespres Sicilianes provocaren l'expulsió definitiva del govern angeví de Sicília.
L'esdeveniment inicià la Guerra de Sicília, que s'allargaria fins a la Pau de Caltabellotta (1302).
La intervenció de Pere II convertí la Corona d'Aragó en una gran potència mediterrània i inicià l'expansió territorial catalana cap a Itàlia.
La resposta del Papat fou immediata: Martí IV excomunicà Pere II i proclamà la Croada contra la Corona d'Aragó (1284-1285), mentre França intentava envair Catalunya.
A llarg termini, Sicília restà governada per una branca del Casal de Barcelona, i la Mediterrània es convertí en el principal escenari de la política exterior catalanoaragonesa.

- Personatges rellevants
Pere II el Gran: rei de la Corona d'Aragó i futur rei de Sicília.
Constança de Sicília: hereva dels Hohenstaufen i legitimadora de la intervenció catalana.
Carles I d'Anjou: rei de Sicília i principal perjudicat per la revolta.
Joan de Pròixida: diplomàtic que treballà per obtenir suport a favor de Pere II.
Miquel VIII Paleòleg: emperador bizantí interessat a afeblir els Anjou.
Martí IV: papa que donà suport als Anjou i excomunicà Pere II.

- Informació extra
L'origen exacte de la revolta continua sent objecte de debat historiogràfic. La tradició atribueix l'esclat a l'agressió d'un soldat francès contra una dona siciliana, però molts historiadors consideren que aquest episodi només fou el detonant d'un malestar acumulat durant anys per motius polítics, socials i econòmics.
Les Vespres Sicilianes també frustraren els grans projectes expansionistes de Carles I d'Anjou, que preparava una expedició per conquerir Constantinoble i restaurar l'Imperi Llatí. La revolta obligà els Anjou a concentrar tots els seus recursos en la defensa de Sicília, fet que beneficià decisivament l'Imperi Bizantí.
Des d'una perspectiva històrica catalana, les Vespres Sicilianes constitueixen el punt d'inflexió que inicià l'imperi mediterrani de la Corona d'Aragó. Sense aquest aixecament, Pere II difícilment hauria pogut reivindicar el tron sicilià i Catalunya no hauria esdevingut la principal potència naval de la Mediterrània occidental durant els segles XIII i XIV.

Added to timeline:

Date: