jul 1, 1297 - Presa de Squillace

Description:

- Context històric
La Presa de Squillace tingué lloc entre els mesos de juliol i setembre de 1297, durant la Guerra de les Vespres Sicilianes (1296-1302). Després de la Pau d'Anagni (1295), Jaume II el Just havia renunciat oficialment a Sicília, però els sicilians rebutjaren l'acord i proclamaren Frederic III de Sicília com a rei. Per consolidar el nou regne, Frederic inicià una ofensiva sobre Calàbria, amb l'objectiu de controlar les fortaleses angevines de la costa jònica.

- Context social
Les poblacions de Calàbria vivien una situació d'inestabilitat constant. Les ciutats canviaven sovint de mans, les rutes comercials quedaven interrompudes i molts senyors locals dubtaven entre mantenir la fidelitat als Anjou o donar suport als sicilians. El control de places fortificades com Squillace era essencial tant per a la defensa com per al proveïment de les tropes.

- Context polític
Després de la coronació de Frederic III (1296), el rei nomenà Blasco d'Alagó el Vell capità general de Calàbria i Guillem Galceran de Cartellà virrei de Sicília. La conquesta de Squillace havia de servir de base per continuar l'ofensiva contra Catanzaro i estendre el domini sicilià sobre la península italiana.

- Causes
Les principals causes de la presa foren:
Consolidar el domini de Frederic III sobre Calàbria.
Eliminar una de les principals fortaleses angevines de la costa jònica.
Preparar el posterior setge de Catanzaro.
Garantir una línia de comunicacions entre Sicília i les possessions calabreses.

- Fets
Durant l'estiu de 1297, les forces de Frederic III, dirigides per Blasco d'Alagó el Vell, iniciaren el setge de Squillace, una plaça forta controlada pels Anjou i defensada pel comte Giovanni Monforte. La ciutat era una de les posicions més importants de la costa oriental de Calàbria i protegia l'accés al golf de Squillace.
El setge s'allargà prop de dos mesos. Les tropes sicilianes encerclaren el castell i impediren l'arribada de reforços. Davant la impossibilitat de mantenir la defensa, Giovanni Monforte aconseguí fugir abans de la caiguda definitiva de la fortalesa. Poc després, el castell fou ocupat pels sicilians, que hi deixaren una guarnició estable i nomenaren Conrad Lancia governador de la plaça.
La conquesta de Squillace permeté a Frederic III continuar immediatament la campanya. L'exèrcit marxà contra Catanzaro, on començà un nou setge que acabaria desembocant en la Batalla de Catanzaro (1297). Tanmateix, durant aquestes operacions també s'agreujaren les discrepàncies entre Roger de Llúria i els comandaments fidels a Frederic, fins al punt que Llúria abandonà definitivament el bàndol sicilià i passà a servir els Anjou.

- Conseqüències
Victòria de les forces de Frederic III de Sicília.
Conquesta d'una de les principals fortaleses angevines de Calàbria.
Inici immediat del setge de Catanzaro.
Consolidació temporal del control sicilià sobre la costa jònica calabresa.
Ruptura definitiva entre Roger de Llúria i el govern de Frederic III.
Personatges rellevants
Frederic III de Sicília: rei de Sicília i impulsor de la campanya.
Blasco d'Alagó el Vell: capità general de Calàbria i comandant del setge.
Guillem Galceran de Cartellà: virrei de Sicília.
Giovanni Monforte: comte de Squillace i defensor de la ciutat.
Roger de Llúria: almirall català, la ruptura del qual amb Frederic III es consolidà durant aquesta campanya.

- Informació extra
La presa de Squillace fou el primer gran èxit terrestre de l'ofensiva de Frederic III a Calàbria. Encara que sovint queda eclipsada per la posterior Batalla de Catanzaro, va ser aquesta conquesta la que permeté als sicilians establir una base d'operacions sòlida a la costa italiana.
Històricament, Squillace havia estat una plaça estratègica des de l'època romana i normanda. El seu castell dominava el golf de Squillace i controlava les comunicacions entre el litoral jònic i l'interior de Calàbria, fet que explicava el seu gran valor militar.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la presa de Squillace demostrà que el Regne de Sicília, governat per una branca de la Casa de Barcelona, encara era capaç de portar la guerra al continent malgrat l'aïllament diplomàtic provocat per la Pau d'Anagni. La victòria reforçà la posició de Frederic III i preparà les campanyes que culminarien amb el reconeixement del seu regnat a la Pau de Caltabellotta (1302).

Added to timeline:

Date: