nov 1, 1298 - Setge de Siracusa (1298)

Description:

- Context històric
El Setge de Siracusa tingué lloc entre octubre i novembre de 1298, durant la Guerra de les Vespres Sicilianes (1296-1302). Després de la Pau d'Anagni (1295), Jaume II el Just havia acceptat cedir Sicília al papat perquè aquest la retornés als Anjou. Tanmateix, els sicilians rebutjaren l'acord, proclamaren Frederic III de Sicília com a rei i continuaren la guerra. El 1298, Jaume II, aliat amb Carles II d'Anjou, inicià una gran expedició per conquerir l'illa.

- Context social
La guerra dividia els mateixos catalans. Una part de la noblesa i dels almogàvers romania fidel a Frederic III, mentre que altres, com Roger de Llúria, seguien Jaume II. La població de Siracusa es preparà per resistir un llarg setge, conscient que la caiguda de la ciutat podia obrir el camí cap al control de tota Sicília.

- Context polític
L'any 1297, el papa Bonifaci VIII havia investit Jaume II com a futur senyor de Sardenya i Còrsega, però li exigia complir la Pau d'Anagni i recuperar Sicília per als Anjou. Jaume reuní una poderosa flota catalana i napolitana i desembarcà a l'illa, mentre Frederic III organitzava la defensa amb el suport dels nobles sicilians.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
Executar els acords de la Pau d'Anagni (1295).
Recuperar Sicília per als Anjou.
Eliminar un dels principals ports controlats per Frederic III.
Consolidar l'aliança entre Jaume II, el papat i Carles II d'Anjou.
Obrir el camí cap a la conquesta definitiva de l'illa.

- Fets
A la tardor de 1298, la flota combinada de Jaume II, Carles II d'Anjou i Roger de Llúria desembarcà a Sicília. Després d'ocupar Patti, els aliats decidiren assetjar Siracusa, una de les ciutats més importants i millor fortificades del regne de Frederic III, amb la intenció d'utilitzar-la com a base d'hivern.
Mentre el setge avançava, esclatà una revolta a Patti. La guarnició aragonesa hi quedà encerclada dins el castell, i Jaume II envià Joan de Llúria, nebot de Roger de Llúria, amb 20 galeres per socórrer-la. No obstant això, una esquadra de 22 galeres sicilianes, sortida de Messina, interceptà l'expedició. Els sicilians capturaren 16 galeres, derrotaren completament la flota i feren presoner Joan de Llúria, que fou jutjat per traïció i executat.
En conèixer la derrota naval, Roger de Llúria abandonà temporalment el setge i marxà per terra amb les seves tropes —entre les quals hi havia Roger de Flor— per rescatar la guarnició de Patti. Aquesta operació obligà Jaume II a aixecar el setge de Siracusa. Sense haver aconseguit conquerir la ciutat, el rei es retirà primer a Nàpols i posteriorment retornà a Barcelona, posant fi a la campanya de 1298.

- Conseqüències
Fracàs del setge de Siracusa.
Frederic III conservà el control d'una de les principals ciutats de Sicília.
Derrota naval de Joan de Llúria i execució del comandant.
Jaume II abandonà la campanya sense assolir els seus objectius.
El conflicte continuà fins a la Batalla del cap Orlando (1299) i la Pau de Caltabellotta (1302).

- Personatges rellevants
Jaume II el Just: rei de la Corona d'Aragó i comandant de l'expedició.
Frederic III de Sicília: rei de Sicília i defensor de l'illa.
Roger de Llúria: almirall de la flota de Jaume II.
Joan de Llúria: nebot de Roger de Llúria, derrotat i executat.
Roger de Flor: cap militar que participà en la campanya terrestre.
Carles II d'Anjou: rei de Nàpols i aliat de Jaume II.

- Informació extra
El Setge de Siracusa és un dels episodis més singulars de la història de la Corona d'Aragó perquè catalans lluitaren contra catalans. D'una banda hi havia Jaume II i Roger de Llúria, fidels als compromisos adquirits amb el papat; de l'altra, Frederic III i molts nobles catalans establerts a Sicília, decidits a mantenir la independència del regne.
Durant el setge, Jaume II expedí diverses cartes des del mateix campament davant Siracusa, conservades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que documenten les seves ordres a Berenguer d'Entença i a Roger de Llúria. Aquestes fonts contemporànies confirmen el desenvolupament de l'operació militar i la preocupació del rei davant la resposta de Frederic III.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el fracàs del setge demostrà que Frederic III comptava amb un ampli suport entre la noblesa i la població sicilianes. També evidencià que, malgrat el suport del papat, dels Anjou i del mateix rei de la Corona d'Aragó, la conquesta de Sicília era molt més difícil del que s'havia previst, fet que acabaria conduint al reconeixement del regne independent de Frederic amb la Pau de Caltabellotta (1302).

Added to timeline:

Date: