feb 1, 1286 - Atac a Serinhan

Description:

- Context històric
L'Atac a Sérignan tingué lloc el febrer de 1286, pocs mesos després de la gran victòria catalana al Coll de Panissars (1285), que havia posat fi a la Croada contra la Corona d'Aragó. Tot i la derrota francesa, la guerra entre la Corona d'Aragó i la monarquia francesa continuava oberta dins el marc de la Guerra de les Vespres Sicilianes. Per iniciativa del nou rei Alfons II el Liberal, Roger de Llúria dirigí una expedició de càstig contra la costa del Llenguadoc, amb l'objectiu de castigar els territoris que havien servit de base a la invasió francesa de Catalunya.

- Context social
Les poblacions del Llenguadoc, com Valras, Sérignan, Vias i Agde, havien proporcionat suport logístic a l'exèrcit francès durant la croada de 1285. En resposta, l'expedició catalana pretenia destruir infraestructures, capturar botí i demostrar que la Corona d'Aragó podia portar la guerra al territori enemic.
La població civil es veié afectada pels saqueigs i incendis, una pràctica habitual en les campanyes militars medievals destinada a debilitar l'economia i intimidar l'adversari.

- Context polític
Després de la mort de Pere II el Gran (novembre de 1285), el seu fill Alfons II el Liberal heretà la Corona d'Aragó. Tot i haver fracassat la croada, França continuava donant suport als Anjou en la guerra de Sicília.
Per mantenir la iniciativa, Alfons II ordenà a Roger de Llúria una expedició ofensiva contra el Llenguadoc, evitant que França pogués reorganitzar ràpidament una nova invasió.

- Causes
Les principals causes de l'atac foren:
Venjar la invasió francesa de Catalunya de 1285.
Castigar les poblacions que havien servit de suport logístic als croats.
Debilitar les defenses franceses al Llenguadoc.
Demostrar la superioritat naval de la Corona d'Aragó.
Impedir la preparació d'una nova ofensiva francesa.

- Fets
Al febrer de 1286, Roger de Llúria salpà amb una flota de galeres, aproximadament 100 cavallers i uns 2.000 almogàvers. Desembarcà a la platja de Valras, que fou saquejada i incendiada. Des d'allí, les tropes catalanes remuntaren a peu el riu Orb fins arribar a Sérignan.
Alertats de l'atac, els habitants de Besiers (Béziers) reuniren un exèrcit que les cròniques xifren en prop de 30.000 homes, entre els quals hi havia uns 300 cavallers. Malgrat la clara inferioritat numèrica, els ballesters catalans iniciaren el combat amb una intensa descàrrega de virots, mentre els almogàvers carregaren immediatament després, provocant el desordre entre les files franceses. L'exèrcit de Besiers acabà dispersant-se i fou perseguit durant diversos quilòmetres.
Després de la victòria, Roger de Llúria ordenà retirar-se cap a la costa. Durant la marxa, les seves forces saquejaren i incendiaren Sérignan, inclòs el castell. Segons les fonts, només es respectà l'església de Nostra Senyora de Gràcia. Roger de Llúria no intentà atacar Besiers, sinó que continuà l'expedició contra Vias, Agde, Aigües Mortes, Leucata i Narbona, capturant vaixells i un important botí abans de tornar a Barcelona.

- Conseqüències
L'exèrcit de Besiers fou derrotat i les defenses del Llenguadoc quedaren temporalment debilitades.
Sérignan sofrí importants destruccions a causa del saqueig i de l'incendi.
L'expedició demostrà que la Corona d'Aragó mantenia la iniciativa militar després de la victòria de 1285.
El botí capturat i les embarcacions preses reforçaren el prestigi de Roger de Llúria i de la marina catalanoaragonesa.

- Personatges rellevants
Roger de Llúria: almirall de la Corona d'Aragó i comandant de l'expedició.
Alfons II el Liberal: rei de la Corona d'Aragó.
Els almogàvers: protagonistes de l'assalt terrestre.
Els ballesters catalans: decisius en la derrota de les forces de Besiers.
Els cavallers de Besiers: principals defensors francesos.

- Informació extra
L'Atac a Sérignan no fou una operació aïllada, sinó que formava part d'una gran expedició de represàlia dirigida per Roger de Llúria contra tota la costa del Llenguadoc. Després de derrotar les forces de Besiers, els catalans continuaren saquejant Vias, Agde, Aigües Mortes, Leucata i Narbona, destruint ports, capturant galeres i retornant amb un botí considerable.
Des d'una perspectiva històrica catalana, aquesta campanya simbolitza el pas d'una estratègia defensiva a una d'ofensiva. Després d'haver rebutjat la invasió francesa el 1285, la Corona d'Aragó demostrà que podia portar la guerra al territori enemic, consolidant el domini naval català al Mediterrani occidental i reforçant el prestigi militar de Roger de Llúria, considerat un dels almiralls més brillants de l'edat mitjana.

Added to timeline:

Date: