oct 11, 1282 - Combat de Nicòtena

Description:

- Context històric
El Combat de Nicòtena fou una batalla naval lliurada l'11 d'octubre de 1282 davant la costa de Nicòtena (Nicotera, Calàbria) durant els primers mesos de la Guerra de Sicília. Després del desembarcament de Pere II el Gran a Trapani i de la seva proclamació com a rei de Sicília, la Corona d'Aragó havia d'impedir que Carles I d'Anjou recuperés el control de l'illa. La victòria catalana a Nicòtena fou la primera gran victòria naval de la guerra i assegurà el domini de l'estret de Messina.

- Context social
Sicília es trobava en plena revolta contra el domini angeví després de les Vespres Sicilianes. La població donava suport majoritàriament a Pere II, però la supervivència del nou regne depenia del control marítim, ja que els Anjou conservaven el Regne de Nàpols i podien enviar reforços per mar.
Els mercaders catalans i sicilians també depenien de la seguretat de les rutes marítimes, especialment de l'estret de Messina, fonamental per al comerç mediterrani.

- Context polític
Després del fracàs del setge de Messina, Carles I intentava mantenir la superioritat naval per preparar una nova ofensiva contra Sicília. Pere II confià una part de la seva flota a Pere de Queralt i d'Anglesola i Ramon de Cortada, amb la missió d'interceptar l'armada angevina abans que pogués reorganitzar-se.
Aquest combat tingué lloc abans del nomenament de Roger de Llúria com a gran almirall de Sicília, tot i que aquest aviat es convertiria en el principal protagonista de la guerra naval.

- Causes
Les principals causes del combat foren:
Consolidar el domini català sobre Sicília.
Evitar un nou desembarcament angeví.
Controlar l'estret de Messina.
Debilitar la flota de Carles I d'Anjou.
Garantir les comunicacions entre Catalunya i Sicília.
Assegurar el proveïment de l'exèrcit de Pere II.

- Fets
L'11 d'octubre de 1282, una esquadra catalanoaragonesa dirigida per Pere de Queralt i d'Anglesola i Ramon de Cortada interceptà davant Nicòtena una flota angevina integrada per galeres de Nàpols, Marsella i reforços de la República de Pisa.
Malgrat la inferioritat numèrica de la flota catalanoaragonesa, els seus comandants aconseguiren una victòria decisiva. Les fonts medievals indiquen que els angevins perderen nombroses galeres —algunes cròniques parlen d'una vintena o més de vaixells capturats— i milers de presoners, tot i que aquestes xifres probablement són exagerades.
Segons la Crònica de Ramon Muntaner, la victòria fou celebrada solemnement a Messina, on les galeres catalanes entraren arrossegant les embarcacions enemigues capturades, fet que reforçà enormement la moral dels partidaris de Pere II.

- Conseqüències
La victòria assegurà el control de l'estret de Messina, dificultant enormement qualsevol intent angeví de recuperar Sicília per mar.
També consolidà el prestigi de la marina catalanoaragonesa i demostrà la seva superioritat tàctica, preludiant les grans victòries navals de Malta (1283), del golf de Nàpols (1284) i de les Formigues (1285).
La derrota contribuí a afeblir la posició de Carles I d'Anjou i reforçà la legitimitat de Pere II com a nou rei de Sicília.

- Personatges rellevants
Pere II el Gran: rei de la Corona d'Aragó i rei de Sicília.
Pere de Queralt i d'Anglesola: comandant de l'esquadra catalanoaragonesa.
Ramon de Cortada: comandant de la flota catalana.
Carles I d'Anjou: rei de Nàpols i principal rival de Pere II.
Els mariners i almogàvers catalans i sicilians: protagonistes de la victòria naval.

- Informació extra
El Combat de Nicòtena sovint queda eclipsat per les victòries posteriors de Roger de Llúria, però fou una de les accions decisives dels primers mesos de la Guerra de Sicília. Sense aquesta victòria, els Anjou haurien conservat una capacitat molt més gran per reforçar les seves posicions a l'estret de Messina.
Les fonts medievals discrepen sobre el nombre exacte de galeres capturades i de presoners. Les cròniques catalanes ofereixen xifres molt elevades, mentre que la historiografia moderna tendeix a considerar-les exagerades, coincidint, però, que la derrota angevina fou molt severa.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Combat de Nicòtena representa la primera demostració de la superioritat naval de la Corona d'Aragó durant la Guerra de Sicília. El control de l'estret de Messina obtingut després d'aquesta victòria fou essencial per consolidar el domini català sobre l'illa i per iniciar l'hegemonia marítima catalanoaragonesa a la Mediterrània dels segles XIII i XIV.

Added to timeline:

Date: