feb 1, 1300 - Batalla de Gagliano

Description:

- Context històric
La Batalla de Gagliano es lliurà el febrer de 1300 prop del castell de Gagliano Castelferrato, al centre de Sicília. Formà part de la fase final de la Guerra de les Vespres Sicilianes (1296-1302). Després de la derrota angevina a Falconara (1299), els Anjou intentaren reprendre la iniciativa militar a l'interior de l'illa atacant les fortaleses que protegien el cor del Regne de Sicília.

- Context social
La victòria de Falconara havia reforçat enormement la moral dels sicilians, que continuaven donant suport a Frederic III. En canvi, entre la noblesa angevina predominava el desig de venjança després de gairebé vint anys de guerra. Segons Ramon Muntaner, molts joves nobles francesos que havien perdut familiars durant el conflicte formaren un grup conegut com els «Cavallers de la Mort», jurant derrotar definitivament els catalans i sicilians.

- Context polític
Malgrat les derrotes de Falconara i altres combats, Carles II d'Anjou continuava intentant recuperar Sicília. El seu fill Robert d'Anjou dirigia les operacions a l'illa mentre Frederic III mantenia el control del centre de Sicília des d'Enna. La fortalesa de Gagliano tenia una gran importància estratègica perquè protegia els accessos a aquesta zona i servia de base defensiva del rei sicilià.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
Conquerir el castell estratègic de Gagliano.
Debilitar les defenses de Frederic III al centre de Sicília.
Recuperar la iniciativa militar després de la derrota de Falconara.
Obrir el camí cap a Enna, centre de les operacions sicilianes.
Eliminar una de les principals guarnicions catalanosicilianes.

- Fets
Després de la derrota de Falconara, els Anjou prepararen una operació per ocupar el castell de Gagliano. Els defensors, dirigits per Montaner de Sosa, idearen un engany: feren creure als enemics, a través d'un presoner francès capturat a Falconara, que el castell estava disposat a rendir-se i que les portes serien obertes als angevins. La informació arribà fins a Robert d'Anjou, que decidí aprofitar aquella aparent traïció.
Robert, sospitant que podia tractar-se d'una trampa, preferí no dirigir personalment l'expedició i confià el comandament a Gautier V de Brienne, comte de Brienne. Aquest sortí cap a Gagliano amb uns 300 cavallers i prop de 200 homes a cavall, formats en gran part pels anomenats Cavallers de la Mort. Mentrestant, Blasco d'Alagó i Guillem Galceran de Cartellà prepararen una emboscada aprofitant el terreny muntanyós dels voltants del castell.
Quan els angevins s'endinsaren pels passos estrets prop de Gagliano, els almogàvers atacaren des de les altures. Llançaren les seves javelines contra els cavalls de la cavalleria pesada, inutilitzant-ne la principal força de combat. Mentre els cavallers intentaven reorganitzar-se, la cavalleria siciliana carregà pendent avall i completà l'encerclament. Els angevins quedaren completament desorganitzats i patiren una derrota contundent. Gautier V de Brienne fou fet presoner i la major part del seu contingent resultà morta o capturada. Les baixes sicilianes foren molt reduïdes.

- Conseqüències
Gran victòria de les forces de Frederic III de Sicília.
Captura de Gautier V de Brienne, comandant angeví.
Destrucció de bona part dels Cavallers de la Mort.
Fracàs del pla angeví de conquerir el centre de Sicília.
Reforç de la moral i del control militar de Frederic III sobre l'illa.

- Personatges rellevants
Frederic III de Sicília: rei de Sicília i impulsor de la defensa de l'illa.
Blasco d'Alagó el Vell: comandant sicilià que dirigí l'emboscada victoriosa.
Guillem Galceran de Cartellà: noble català i un dels caps militars de Frederic III.
Montaner de Sosa: castellà de Gagliano i autor de l'estratègia d'engany.
Gautier V de Brienne: comte de Brienne i comandant de les forces angevines, capturat durant la batalla.
Robert d'Anjou: dirigent de la campanya angevina a Sicília.

- Informació extra
La Batalla de Gagliano és especialment coneguda gràcies a la Crònica de Ramon Muntaner, que descriu amb detall els anomenats «Cavallers de la Mort», un grup de nobles francesos que havien jurat morir abans que retirar-se del combat. Tot i que alguns detalls del relat poden estar embellits literàriament, els historiadors coincideixen que l'episodi es basa en un fet històric real.
L'èxit de Gagliano demostrà novament l'eficàcia dels almogàvers contra la cavalleria feudal. En lloc d'enfrontar-se directament als cavallers cuirassats, atacaven els cavalls amb llances i javelines, deixant els nobles immobilitzats i vulnerables. Aquesta tàctica es repetiria posteriorment en altres campanyes mediterrànies.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Batalla de Gagliano consolidà el domini de Frederic III, membre de la Casa de Barcelona, sobre l'interior de Sicília. Juntament amb les victòries de Falconara i la resistència de Messina, fou un dels episodis que conduïren finalment al reconeixement internacional del Regne de Sicília amb la Pau de Caltabellotta (1302).

Added to timeline:

Date: