dec 1, 1299 - Batalla de Falconara

Description:

- Context històric
La Batalla de Falconara es lliurà l'1 de desembre de 1299 a la plana de Falconara, entre Marsala i Trapani, a l'oest de Sicília. Fou una de les batalles terrestres més importants de la Guerra de les Vespres Sicilianes (1296-1302). Després de la victòria naval de Jaume II el Just al cap Orlando, els Anjou intentaren aprofitar la situació per conquerir definitivament l'illa, però Frederic III de Sicília organitzà un exèrcit per aturar la invasió.

- Context social
La població siciliana continuava mostrant un fort suport a Frederic III, considerant-lo el defensor de la independència de l'illa davant els Anjou. La guerra havia provocat destruccions, dificultats econòmiques i una gran mobilització militar, però els sicilians mantenien una elevada moral després d'haver resistit diverses invasions.
Al mateix temps, els nobles angevins confiaven que una gran victòria terrestre permetria recuperar el control de Sicília i posar fi a un conflicte que s'allargava des de feia disset anys.

- Context polític
Després de la Pau d'Anagni (1295), Jaume II havia abandonat les seves pretensions sobre Sicília i havia reconegut els drets dels Anjou. Tanmateix, Frederic III rebutjà aquell acord i continuà governant l'illa amb el suport del Parlament sicilià.
A finals de 1299, Felip I de Tàrent, fill de Carles II d'Anjou, desembarcà a Sicília amb un important exèrcit per conquerir Trapani. Frederic III sortí al seu encontre abans que els angevins poguessin consolidar les seves posicions.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
Recuperar Sicília per a la casa d'Anjou.
Consolidar el compliment de la Pau d'Anagni.
Aturar l'ofensiva angevina sobre Trapani.
Mantenir la independència del Regne de Sicília sota Frederic III.
Decidir el control militar de l'illa mitjançant una gran batalla campal.

- Fets
A finals de 1299, Felip I de Tàrent desembarcà a l'oest de Sicília amb una força considerable formada per cavalleria feudal, infanteria i ballesters. L'objectiu era ocupar Trapani i avançar posteriorment cap a l'interior de l'illa. Davant aquesta amenaça, Frederic III reuní ràpidament les seves forces a Castrogiovanni (Enna) i marxà cap a l'oest per interceptar l'exèrcit invasor.
Els dos exèrcits es trobaren a la plana de Falconara l'1 de desembre de 1299. Felip organitzà les seves tropes en tres cossos de batalla, seguint la tradició feudal francesa. Frederic III adoptà una disposició semblant, situant-se al centre de la línia amb la infanteria, mentre confiava l'ala esquerra a Blasco d'Alagó el Vell, reforçada per almogàvers, Ramon III de Montcada i Berenguer VI d'Entença.
La batalla començà amb un intens atac dels ballesters angevins contra els almogàvers sicilians. Poc després, Felip de Tàrent llançà una gran càrrega de cavalleria contra l'ala esquerra de Frederic. Tot i la pressió inicial, els almogàvers resistiren l'envestida, mentre Blasco d'Alagó aprofità el desordre de la cavalleria enemiga per contraatacar amb rapidesa. Al mateix temps, el centre angeví quedà descoordinat i no pogué donar suport a l'atac principal.
L'ofensiva siciliana acabà envoltant les forces de Felip de Tàrent, que fou capturat viu durant el combat. La pèrdua del comandant provocà la desbandada de l'exèrcit angeví. Frederic III entrà triomfalment a Trapani, frustrant completament la invasió i obtenint una de les victòries més importants del seu regnat.

- Conseqüències
Gran victòria de Frederic III de Sicília.
Captura de Felip I de Tàrent, hereu de la casa d'Anjou.
Fracàs de la invasió angevina de Sicília.
Consolidació del regnat de Frederic III.
La guerra continuà fins a la Pau de Caltabellotta (1302).

- Personatges rellevants
Frederic III de Sicília: rei de Sicília i vencedor de la batalla.
Felip I de Tàrent: príncep angeví i comandant de l'exèrcit invasor, capturat durant el combat.
Blasco d'Alagó el Vell: comandant de l'ala esquerra siciliana i un dels principals responsables de la victòria.
Ramon III de Montcada: noble català que combaté al costat de Frederic III.
Berenguer VI d'Entença: noble català que dirigí els almogàvers durant la batalla.

- Informació extra
La Batalla de Falconara és considerada la gran victòria terrestre de Frederic III, de la mateixa manera que el cap Orlando havia estat la principal victòria naval dels seus adversaris. Mentre Roger de Llúria havia dominat el mar, Frederic demostrà que també podia derrotar els Anjou en camp obert.
La captura de Felip de Tàrent, fill de Carles II d'Anjou, tingué un enorme impacte polític. El príncep romangué presoner durant diversos anys i la seva captura afeblí considerablement les aspiracions angevines sobre Sicília. La Crònica de Ramon Muntaner dedica un dels seus relats més famosos a aquesta batalla i descriu amb detall el combat personal entre Frederic III i Felip, tot i que els historiadors consideren que aquesta escena fou probablement embellida pel cronista.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Batalla de Falconara consolidà definitivament la posició de Frederic III, membre de la Casa de Barcelona, com a sobirà de Sicília. La victòria demostrà que, malgrat el suport del papat, dels Anjou i de la Corona d'Aragó a la causa angevina, el regne sicilià continuava essent militarment capaç de defensar la seva independència, fet que conduiria finalment a la Pau de Caltabellotta (1302).

Added to timeline:

Date: