jun 23, 1287 - Batalla dels Comtes

Description:

- Context històric
La Batalla dels Comtes tingué lloc el 23 de juny de 1287 davant del port de Nàpols, durant la Guerra de les Vespres Sicilianes (1282-1302). Fou una de les victòries navals més importants de Roger de Llúria i consolidà definitivament el domini marítim de la Corona d'Aragó sobre el Mediterrani central. La batalla rebé aquest nom perquè bona part dels comandants angevins eren comtes: el comte d'Avella, el comte de Brienne, el comte de l'Aquila i el comte de Nola.

- Context social
Després de cinc anys de guerra, les poblacions costaneres de Sicília i del sud d'Itàlia vivien sotmeses a constants operacions navals. Les ciutats depenien del control del mar per rebre aliments, reforços i mercaderies.
Les tripulacions catalanoaragoneses, especialment els ballesters i els mariners dirigits per Roger de Llúria, acumulaven una gran experiència després de victòries com Malta (1283), el golf de Nàpols (1284) i les Illes Formigues (1285).

- Context polític
Després del fracàs del Setge d'Augusta (maig de 1287), els angevins intentaren reunir una gran flota a Nàpols per reprendre la conquesta de Sicília.
El rei Jaume II de Sicília confià novament el comandament naval a Roger de Llúria, que decidí portar la guerra fins a la mateixa capital angevina abans que l'enemic pogués organitzar una nova invasió.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
El fracàs angeví al Setge d'Augusta.
L'intent dels angevins de reunir una gran flota a Nàpols.
La voluntat de recuperar Sicília.
L'estratègia ofensiva de Roger de Llúria.
La necessitat de mantenir el domini naval de la Corona d'Aragó.

- Fets
Després de recuperar Augusta, Roger de Llúria perseguí la flota angevina fins a Nàpols. En arribar-hi el 23 de juny de 1287, observà que les galeres enemigues romanien protegides sota les defenses del port, fet que impedia un atac directe.
Per obligar-les a sortir, Roger de Llúria aplicà una de les seves tàctiques habituals: inicià un bombardeig contra la ciutat de Nàpols, atacant la façana marítima i provocant els defensors. L'objectiu era despertar l'orgull dels comandants angevins i forçar-los a acceptar una batalla en mar obert.
L'estratègia funcionà. Els comandants angevins abandonaren la protecció del port i sortiren amb la seva flota per enfrontar-se als catalans. Un cop allunyats de les muralles, Roger de Llúria executà la seva tàctica habitual: mantenir una formació compacta, desgastar l'enemic amb els ballesters catalans i, quan les galeres angevines començaren a desorganitzar-se, ordenar l'abordatge general.
La batalla acabà amb una victòria absoluta de la flota catalanoaragonesa. Les forces angevines perderen 40 galeres, moltes de les quals foren capturades intactes, mentre que els principals comandants —els anomenats "comtes"— caigueren presoners. Aquesta derrota desmantellà pràcticament la marina angevina durant diversos anys.

- Conseqüències
La flota angevina quedà pràcticament destruïda.
Foren capturades prop de 40 galeres enemigues.
Diversos nobles angevins de gran rang foren fets presoners.
Fracassà un nou intent de reconquerir Sicília.
La Corona d'Aragó consolidà el seu domini naval sobre el Mediterrani central.
El prestigi de Roger de Llúria arribà al seu punt més alt, confirmant-lo com el millor almirall del seu temps.

- Personatges rellevants
Roger de Llúria: almirall de la Corona d'Aragó i vencedor de la batalla.
Jaume II de Sicília: rei de Sicília. (el Just)
Robert II d'Artois: regent angeví.
Reynald III Quarrel, comte d'Avella: un dels principals comandants angevins.
Comte de Brienne: comandant angeví.
Comte de l'Aquila: comandant angeví.
Comte de Nola: comandant angeví.

- Informació extra
La batalla és coneguda com la "Batalla dels Comtes" perquè els principals caps militars angevins pertanyien a l'alta noblesa. La seva captura representà un cop polític i militar molt dur per al Regne de Nàpols, a més de la pèrdua de bona part de la seva capacitat naval.
Aquesta victòria confirmà una vegada més l'eficàcia de les tàctiques navals de Roger de Llúria, basades a provocar l'enemic perquè abandonés una posició defensiva, desgastar-lo amb els ballesters i rematar el combat mitjançant abordatges. Aquesta fórmula ja havia estat decisiva a Malta (1283) i al golf de Nàpols (1284).
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Batalla dels Comtes representa la consolidació definitiva de l'hegemonia naval de la Corona d'Aragó al Mediterrani occidental i central. Després de les victòries sobre França durant la Croada de 1285, Roger de Llúria demostrà també la superioritat catalana sobre la marina angevina, assegurant la permanència de Sicília sota la dinastia catalanoaragonesa durant les dècades següents.

Added to timeline:

Date: