may 1, 1287 - Setge d'Augusta

Description:

- Context històric
El Setge d'Augusta tingué lloc el maig de 1287, durant la Guerra de les Vespres Sicilianes (1282-1302). Després de les grans victòries de la Corona d'Aragó sobre França (1285) i de la consolidació del domini català a Sicília, els angevins del Regne de Nàpols, amb el suport del papa Honori IV, intentaren recuperar l'illa. Augusta, situada a la costa oriental de Sicília, era un port estratègic fonamental per controlar les comunicacions marítimes entre Messina, Catània i Siracusa.

- Context social
La població siciliana continuava fidel a la dinastia catalanoaragonesa instaurada després de les Vespres Sicilianes. Les ciutats costaneres havien reforçat les seves defenses davant la possibilitat d'una nova invasió angevina, mentre la marina de la Corona d'Aragó mantenia una presència constant al mar.
Augusta era una plaça forta molt important tant des del punt de vista militar com comercial, ja que disposava d'un dels millors ports naturals de Sicília.

- Context polític
Després de la mort de Pere II el Gran (1285), els seus dominis quedaren dividits:
Alfons II el Liberal governava la Corona d'Aragó.
Jaume II de Sicília governava el Regne de Sicília.
Els angevins aprofitaren aquest canvi dinàstic per intentar recuperar l'illa abans que els nous reis consolidessin el seu poder. El papa Honori IV impulsà activament aquesta nova ofensiva.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
L'intent angeví de reconquerir Sicília.
El suport del papa Honori IV a la Casa d'Anjou.
La importància estratègica del port d'Augusta.
La voluntat d'establir una base per a una futura invasió de l'illa.
El canvi de monarques després de la mort de Pere II el Gran.

- Fets
A la primavera de 1287, els angevins reuniren dues grans esquadres: 40 galeres a Bríndisi i 43 galeres a Sorrento, amb l'objectiu de preparar una nova ofensiva sobre Sicília. La flota de Bríndisi, comandada per Reynald III Quarrel, comte d'Avella, desembarcà a Augusta l'1 de maig de 1287 i aconseguí ocupar tant la ciutat com el castell.
En conèixer la notícia, Jaume II de Sicília ordenà reaccionar immediatament i envià Roger de Llúria amb la flota catalanoaragonesa per recuperar Augusta. Quan aquesta arribà, però, la flota angevina ja havia abandonat el port i havia navegat cap a Sorrento, on es reuní amb la resta de les seves forces en una maniobra destinada a atraure la flota catalana lluny de Sicília.
Mentrestant, Jaume II mantingué el setge terrestre sobre Augusta. Després de diversos dies de combat, les forces angevines que restaven dins la ciutat acabaren rendint-se, i Augusta fou recuperada pels catalans. La ciutat tornà així al control de la Corona d'Aragó.
Un cop assegurada Augusta, Roger de Llúria perseguí la flota enemiga fins al golf de Nàpols. Aquesta persecució desembocà, el 23 de juny de 1287, en la Batalla dels Comtes, una de les victòries navals més importants de la marina catalanoaragonesa.

- Conseqüències
Augusta retornà al control de la Corona d'Aragó.
Fracassà el primer intent important dels angevins de recuperar Sicília després de la mort de Pere II.
Roger de Llúria pogué concentrar totes les seves forces en la persecució de la flota enemiga.
La recuperació d'Augusta conduí directament a la Batalla dels Comtes (23 de juny de 1287), on la marina angevina patí una derrota devastadora.

- Personatges rellevants
Jaume II de Sicília: rei de Sicília i responsable de la defensa de l'illa.
Roger de Llúria: almirall de la Corona d'Aragó i comandant de la flota.
Reynald III Quarrel, comte d'Avella: comandant de la flota angevina.
Honori IV: papa que impulsà la nova ofensiva angevina.
Carles II d'Anjou: rei de Nàpols, encara en procés de consolidar el seu poder.

- Informació extra
El Setge d'Augusta sovint queda eclipsat per la posterior Batalla dels Comtes, però fou essencial perquè impedí que els angevins establissin una base permanent a Sicília. Sense el control d'Augusta, qualsevol intent de conquesta de l'illa resultava molt més difícil.
Des d'una perspectiva històrica catalana, Augusta demostrà la rapidesa de reacció de la Corona d'Aragó davant qualsevol amenaça sobre Sicília. Mentre Jaume II dirigia la recuperació terrestre de la ciutat, Roger de Llúria impedí que la flota angevina consolidés la seva posició i la perseguí fins obtenir una nova gran victòria naval. La combinació d'aquestes dues operacions assegurà la continuïtat del domini catalanoaragonès sobre Sicília durant els anys següents.

Added to timeline:

Date: