sep 1, 1297 - Batalla de Le Castella

Description:

- Context històric
La Batalla de Le Castella tingué lloc l'any 1297, al golf de Le Castella (Calàbria), durant la segona fase de la Guerra de les Vespres Sicilianes (1296-1302). El conflicte havia reprès després de la Pau d'Anagni (1295), quan els sicilians rebutjaren tornar a quedar sota domini angeví i proclamaren Frederic III de Sicília com a rei. Els Anjou intentaven recuperar el control de l'illa i de les seves possessions a Calàbria, mentre els sicilians, dirigits per Roger de Llúria, defensaven el nou regne.

- Context social
La població siciliana continuava donant suport a la dinastia catalanoaragonesa, mentre que les poblacions de Calàbria patien els constants desembarcaments, setges i incursions navals. Les rutes comercials entre Sicília i la península Itàlica eren fonamentals, i controlar la costa calabresa significava assegurar el subministrament del regne sicilià.

- Context polític
Després de la Pau d'Anagni, Jaume II el Just havia acceptat abandonar Sicília i reconciliar-se amb el papat i els Anjou. No obstant això, Frederic III i el Parlament sicilià rebutjaren aquest acord. Els Anjou iniciaren una ofensiva per recuperar el territori, mentre Roger de Llúria continuava al servei de Frederic III dirigint les operacions militars en defensa del regne.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La reactivació de la Guerra de les Vespres Sicilianes després de la Pau d'Anagni.
L'intent de Carles II d'Anjou de recuperar Sicília.
La necessitat de protegir les possessions sicilianes a la costa de Calàbria.
L'estratègia de Roger de Llúria de mantenir el domini marítim sobre el sud d'Itàlia.

- Fets
L'any 1297, el comandant angeví Guillem Estendard (Guillaume Estendard) preparà una ofensiva per recuperar els territoris perduts a Calàbria. Quan tingué notícia que l'esquadra de Roger de Llúria navegava cap a Rocca Imperiale per socórrer les forces sicilianes, decidí preparar una emboscada a la platja de Le Castella, confiant sorprendre els catalans en el moment del desembarcament.
Tanmateix, el pla fou executat amb massa precipitació. Les tropes de Roger de Llúria detectaren els moviments enemics abans de desembarcar completament i reaccionaren amb rapidesa. La cavalleria siciliana carregà contra les forces angevines abans que aquestes poguessin organitzar-se. L'emboscada es convertí així en un atac fallit.
Durant el combat, Guillem Estendard fou ferit i capturat, fet que provocà el desordre de les tropes angevines, que acabaren retirant-se. La victòria permeté als sicilians mantenir oberta la comunicació entre Sicília i la costa calabresa i frustrà el primer intent important dels Anjou de recuperar la iniciativa militar després de la coronació de Frederic III.

- Conseqüències
Victòria de les forces de Frederic III de Sicília.
Captura del comandant angeví Guillem Estendard.
Fracàs del primer intent important dels Anjou de recuperar Calàbria.
Consolidació del prestigi militar de Roger de Llúria.
Preparació dels combats posteriors de Catanzaro (1297) i de la resta de la guerra.

- Personatges rellevants
Roger de Llúria: almirall i principal comandant de les forces sicilianes.
Frederic III de Sicília: rei de Sicília.
Guillem Estendard (Guillaume Estendard): comandant angeví, capturat durant la batalla.
Carles II d'Anjou: rei de Nàpols i impulsor de la campanya militar.

- Informació extra
La batalla demostrà que Roger de Llúria continuava sent un dels estrategs més brillants de la Mediterrània. Tot i que els Anjou intentaren aprofitar un desembarcament per sorprendre les forces sicilianes, fou ell qui acabà convertint l'emboscada enemiga en una derrota dels atacants.
Le Castella també evidencià la importància del control del litoral calabrès. Les places costaneres servien de pont entre Sicília i la península Itàlica, i dominar-les era essencial per mantenir les comunicacions, el subministrament i les operacions navals.
Des d'una perspectiva històrica catalana, aquesta victòria confirmà que, malgrat que Jaume II hagués abandonat oficialment Sicília amb la Pau d'Anagni, els comandants i els nobles catalans que donaven suport a Frederic III continuaven essent capaços de derrotar militarment els Anjou. La batalla contribuí a consolidar la independència efectiva del Regne de Sicília, que seria reconeguda definitivament amb la Pau de Caltabellotta (1302).

Added to timeline:

Date: