jun 5, 1284 - Batalla del golf de Nàpols

Description:

- Context històric
La Batalla del golf de Nàpols, lliurada el 5 de juny de 1284, fou una de les victòries navals més decisives de la Guerra de Sicília (1282-1302). L'almirall Roger de Llúria, al comandament de la flota de la Corona d'Aragó, derrotà l'armada angevina dirigida pel príncep Carles de Salern (futur Carles II de Nàpols), que fou fet presoner. Aquesta victòria consolidà el domini marítim catalanoaragonès a la Mediterrània occidental.

- Context social
Després de les Vespres Sicilianes (1282), Sicília havia passat a reconèixer Pere II el Gran com a rei. La població siciliana depenia de la flota catalanoaragonesa per evitar una reconquesta angevina.
Alhora, les ciutats comercials catalanes obtenien importants beneficis del control de les rutes marítimes mediterrànies. La guerra ja no era només una qüestió dinàstica, sinó també una lluita pel domini del comerç marítim.

- Context polític
Després de la victòria catalana al Combat de Malta (1283), Roger de Llúria inicià una sèrie d'incursions contra les costes de Calàbria i del Regne de Nàpols per obligar els angevins a presentar batalla.
En absència de Carles I d'Anjou, el seu fill Carles de Salern, convençut que podia derrotar Roger de Llúria, sortí del port de Nàpols amb la flota angevina per enfrontar-s'hi.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
Consolidar el domini de la Corona d'Aragó sobre Sicília.
Destruir la principal flota angevina.
Impedir qualsevol intent de reconquesta de l'illa.
La política ofensiva de Roger de Llúria contra les costes napolitanes.
La voluntat de Carles de Salern de recuperar la iniciativa militar.
El control de les rutes comercials de la Mediterrània occidental.

- Fets
El 5 de juny de 1284, Roger de Llúria arribà davant el port de Nàpols amb una flota d'unes 30 galeres, però en deixà una desena amagades prop de Castellammare di Stabia. Amb només vint galeres visibles, provocà deliberadament la sortida de la flota angevina, formada per unes 28 galeres.
Quan els angevins iniciaren la persecució, Roger simulà una retirada cap al sud. Les naus enemigues, cada vegada més disperses i amb els remers cansats, perderen la formació. En aquell moment, Roger ordenà girar sobtadament, reuní les deu galeres ocultes i atacà la flota angevina en una posició desfavorable.
Els mariners i almogàvers catalans abordaren les galeres enemigues una rere l'altra. La nau capitana de Carles de Salern fou envoltada i, després d'un combat molt intens, el príncep fou capturat. Entre 9 i 13 galeres angevines caigueren en mans catalanes, mentre la resta fugiren cap a Nàpols.

- Conseqüències
La captura de Carles de Salern, hereu del Regne de Nàpols, representà un cop polític enorme per als Anjou.
La victòria consolidà definitivament la superioritat naval de la Corona d'Aragó a la Mediterrània occidental i impedí qualsevol ofensiva immediata contra Sicília.
Quan Carles I d'Anjou morí el 1285, el seu successor legítim continuava empresonat pels catalans, fet que provocà una greu crisi política al Regne de Nàpols. Finalment, Carles seria alliberat anys més tard després dels tractats d'Oloron i Canfranc.
La batalla reforçà encara més el prestigi militar de Roger de Llúria, que seria considerat un dels millors almiralls de l'Europa medieval.

- Personatges rellevants
Roger de Llúria: almirall de la Corona d'Aragó i vencedor de la batalla.
Pere II el Gran: rei de la Corona d'Aragó i impulsor de la campanya siciliana.
Carles de Salern (Carles II de Nàpols): comandant angeví, capturat durant el combat.
Carles I d'Anjou: rei de Nàpols i Sicília, absent durant la batalla.
Els almogàvers i mariners catalans: protagonistes dels abordatges que decidiren el combat.

- Informació extra
La tàctica emprada per Roger de Llúria és considerada una obra mestra de la guerra naval medieval. Simulà una fugida per atreure l'enemic fora de la protecció del port i desorganitzar-ne la formació abans de contraatacar amb totes les seves forces. Aquesta maniobra esdevindria un dels exemples més famosos de l'estratègia naval medieval.
La captura del futur Carles II de Nàpols tingué un enorme impacte internacional. Era molt poc habitual que l'hereu d'un dels principals regnes europeus fos capturat en combat i mantingut presoner durant diversos anys. Aquest fet condicionà profundament les negociacions diplomàtiques entre la Corona d'Aragó, el Papat i la dinastia angevina.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Batalla del golf de Nàpols constitueix una de les màximes victòries navals de Roger de Llúria i un dels moments culminants de l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó. Juntament amb les victòries de Malta (1283) i les Formigues (1285), confirmà la superioritat marítima catalanoaragonesa i assegurà la permanència de Sicília sota el Casal de Barcelona durant dècades.

Added to timeline:

Date: