oct 1, 1297 - Batalla de Catanzaro

Description:

- Context històric
La Batalla de Catanzaro tingué lloc l'any 1297, a la ciutat de Catanzaro (Calàbria), durant la Guerra de les Vespres Sicilianes (1296-1302). Després de la Pau d'Anagni (1295), Jaume II el Just havia renunciat oficialment a Sicília, però els sicilians rebutjaren aquest acord i proclamaren Frederic III de Sicília com a rei. A partir d'aquell moment, els Anjou iniciaren una nova ofensiva per recuperar l'illa, mentre Frederic intentava consolidar el seu domini també sobre diverses places de Calàbria.

- Context social
La guerra afectava especialment les poblacions del sud d'Itàlia. Moltes ciutats calabreses canviaven repetidament de mans, les collites eren destruïdes i el comerç marítim patia constants interrupcions. Malgrat això, gran part de la població siciliana continuava donant suport a Frederic III, considerant-lo el garant de la independència de l'illa davant els Anjou.

- Context polític
Després de la coronació de Frederic III (1296), aquest nomenà Blasco d'Alagó el Vell capità general de Calàbria i inicià una ofensiva sobre la regió. Mentrestant, Roger de Llúria, que havia trencat amb Frederic i havia passat al servei de Jaume II i dels Anjou després de la Pau d'Anagni, intentava recuperar el territori calabrès en nom de Carles II d'Anjou. Aquest fet provocà que antics aliats catalans acabessin combatent en bàndols oposats.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La reobertura de la Guerra de les Vespres Sicilianes després de la Pau d'Anagni.
L'intent dels Anjou de recuperar Calàbria i Sicília.
L'ofensiva de Frederic III sobre les places calabreses.
El canvi de bàndol de Roger de Llúria, que passà a lluitar contra els seus antics companys.

- Fets
Després de conquerir Squillace, les forces de Frederic III, dirigides per Blasco d'Alagó, iniciaren el setge de Catanzaro. Durant el setge, Roger de Flor negocià amb els defensors una treva de quaranta dies: si en aquest termini no arribaven reforços angevins, la ciutat es rendiria. Tanmateix, la treva es veié alterada per l'assalt a Crotone, fet que provocà tensions entre Roger de Flor i Frederic III.
Aprofitant la situació, Roger de Llúria, ja al servei dels Anjou, intentà aixecar la població de Calàbria contra Frederic i acudí en ajuda de Catanzaro. En absència temporal de Blasco d'Alagó, els habitants de la ciutat, amb el suport de Roger de Llúria i Pedro Russo, assetjaren la guarnició siciliana instal·lada al castell. Aquesta decidí resistir trenta dies abans de rendir-se si no rebia auxili.
Quan faltava només un dia perquè expirés el termini, Blasco d'Alagó arribà amb una força reduïda —uns 200 soldats i diversos almogàvers— però molt experimentada. Durant l'enfrontament, Roger de Llúria fou ferit en un braç i hagué de ser evacuat del camp de batalla. En veure caure el seu comandant, molts combatents angevins cregueren erròniament que havia mort i es retiraren desordenadament. Els sicilians aprofitaren el desconcert per obtenir una clara victòria.

- Conseqüències
Victòria de les forces de Frederic III de Sicília.
Fracàs de l'intent angeví de recuperar Catanzaro.
Roger de Llúria resultà ferit i abandonà posteriorment la campanya de Calàbria.
La posició de Frederic III al sud d'Itàlia quedà reforçada.
Els Anjou hagueren de reorganitzar les seves operacions abans de reprendre la guerra.

- Personatges rellevants
Frederic III de Sicília: rei de Sicília.
Blasco d'Alagó el Vell: capità general de Calàbria i vencedor de la batalla.
Roger de Llúria: almirall català, ara al servei dels Anjou, derrotat i ferit.
Roger de Flor: comandant que negocià la treva durant el setge.
Guillem Galceran de Cartellà: virrei i cap militar de Sicília.
Carles II d'Anjou: rei de Nàpols i impulsor de la campanya contra Sicília.

- Informació extra
La Batalla de Catanzaro és especialment significativa perquè fou la primera i única derrota militar important de Roger de Llúria després d'una carrera plena de victòries navals. Fins aleshores havia estat considerat pràcticament invencible, però el seu canvi de bàndol després de la Pau d'Anagni el portà a enfrontar-se als mateixos almogàvers i capitans catalans amb qui havia lluitat durant anys.
La batalla també evidencià la divisió interna de la dinastia de Barcelona. Mentre Jaume II defensava la política pactada amb el papat i els Anjou, Frederic III mantenia la lluita per la independència de Sicília. Aquest enfrontament entre dos germans marcà la política mediterrània de la Corona d'Aragó fins a la Pau de Caltabellotta (1302).

Added to timeline:

Date: