jul 8, 1283 - Combat de Malta

Description:

- Context històric
El Combat de Malta, lliurat el 8 de juliol de 1283 al Gran Port de Malta, fou una de les victòries navals més importants de la Guerra de Sicília (1282-1302). La flota de la Corona d'Aragó, comandada per Roger de Llúria, derrotà decisivament l'armada angevina de Carles I d'Anjou, consolidant el domini català sobre Sicília i demostrant la superioritat de la marina catalanoaragonesa a la Mediterrània.

- Context social
Després de les Vespres Sicilianes, Malta continuava sota control angeví i el seu castell principal (Castello del Mare) resistia el setge de les forces favorables a Pere II. El control de l'illa era essencial perquè constituïa una escala estratègica entre Sicília i el nord d'Àfrica.
La població siciliana depenia del domini marítim per garantir el comerç, el proveïment i la defensa davant possibles invasions franceses o napolitanes.

- Context polític
Després del desembarcament de Pere II el Gran a Trapani (1282), Carles I d'Anjou preparava una gran contraofensiva per recuperar Sicília. Per fer-ho necessitava controlar Malta i mantenir obertes les comunicacions marítimes.
Pere II confià el comandament de la seva flota al seu millor almirall, Roger de Llúria, que tenia la missió d'impedir qualsevol reforç angeví. El Combat de Malta fou la seva primera gran victòria com a almirall de Sicília.

- Causes
Les principals causes del combat foren:
Consolidar el domini català sobre Sicília.
Impedir el reforç de la guarnició angevina de Malta.
Destruir la principal flota de Carles I d'Anjou.
Assegurar el control de les rutes marítimes mediterrànies.
Garantir la comunicació entre Catalunya i Sicília.
Evitar una futura invasió angevina de l'illa.

- Fets
A començaments de juliol de 1283, una flota angevina de 19 a 22 galeres, comandada per Guillaume Cornut i Bartholomé Bonvin, arribà a Malta per auxiliar la guarnició francesa assetjada al Castello del Mare.
Roger de Llúria, al capdavant d'una esquadra d'entre 18 i 21 galeres, perseguí l'armada enemiga fins al Gran Port de Malta. En lloc d'atacar immediatament, deixà que els angevins sortissin del port, limitant-ne les maniobres i obligant-los a combatre en un espai reduït.
La batalla començà amb un intens intercanvi de fletxes, dards i projectils de ballesta. Quan els angevins hagueren esgotat bona part de la seva munició, Roger de Llúria ordenà l'atac general. Les galeres catalanes abordaren successivament les embarcacions enemigues. Segons les cròniques, el mateix Roger de Llúria matà en combat singular Guillaume Cornut.
El resultat fou una victòria aclaparadora: 10 galeres angevines foren capturades, 2 enfonsades i només una part reduïda de la flota aconseguí escapar. Les fonts medievals atribueixen als angevins més de 3.500 morts i uns 860 presoners, xifres que la historiografia moderna considera probablement exagerades, però que reflecteixen la magnitud de la derrota.

- Conseqüències
La victòria impedí definitivament que Carles I pogués utilitzar Malta com a base per reconquerir Sicília.
Roger de Llúria consolidà el seu prestigi com un dels millors almiralls de la Mediterrània medieval.
La derrota obligà Carles I d'Anjou a ajornar els seus plans d'invasió de Sicília i reforçà la posició internacional de Pere II el Gran.
A llarg termini, el Combat de Malta inicià una sèrie de grans victòries navals catalanes que culminarien al golf de Nàpols (1284) i a les Formigues (1285), consolidant l'hegemonia marítima de la Corona d'Aragó.

- Personatges rellevants
Roger de Llúria: almirall de la Corona d'Aragó i vencedor del combat.
Pere II el Gran: rei de la Corona d'Aragó i impulsor de la campanya siciliana.
Guillaume Cornut: almirall angeví, mort durant la batalla.
Bartholomé Bonvin: comandant angeví que aconseguí escapar amb part de la flota.
Carles I d'Anjou: rei de Nàpols i principal adversari de Pere II.

- Informació extra
El Combat de Malta és considerat la batalla que consolidà la reputació militar de Roger de Llúria. Les seves tàctiques navals —esperar que l'enemic esgotés els projectils abans d'ordenar l'abordatge— serien repetides amb èxit en nombroses batalles posteriors i es convertirien en una de les claus de la superioritat naval catalanoaragonesa.
Després de la derrota naval, la guarnició angevina del Castello del Mare acabà rendint-se, i Malta passà definitivament a formar part dels dominis vinculats al Regne de Sicília governat pel Casal de Barcelona. L'illa romandria sota la influència de la Corona d'Aragó durant més de dos segles.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Combat de Malta representa la primera gran demostració de la superioritat naval de Roger de Llúria i un dels moments decisius en la construcció de l'hegemonia marítima de la Corona d'Aragó. Sense aquesta victòria, la defensa de Sicília hauria estat molt més difícil i l'expansió mediterrània catalanoaragonesa probablement hauria tingut un desenvolupament diferent.

Added to timeline:

Date: