jun 1, 1283 - Desafiament de Bordeus

Description:

- Context històric
El Desafiament de Bordeus fou un duel judicial que havia de celebrar-se l'1 de juny de 1283 entre Pere II el Gran i Carles I d'Anjou per resoldre el conflicte pel Regne de Sicília sorgit arran de les Vespres Sicilianes (1282). Tot i que el combat mai no arribà a celebrar-se, es convertí en un dels episodis més famosos de la diplomàcia i de la cavalleria medieval europea.

- Context social
La societat medieval atribuïa un gran valor als ideals cavallerescos de l'honor, el valor personal i el compliment de la paraula donada. Els judicis de Déu (ordalies o duels judicials) encara eren vistos, almenys simbòlicament, com un mecanisme perquè Déu manifestés qui tenia la raó en un conflicte.
La notícia del duel entre dos dels monarques més poderosos d'Europa despertà una enorme expectació i es difongué ràpidament per tot el continent.

- Context polític
Després del desembarcament de Pere II a Sicília el 1282 i de la seva proclamació com a rei, Carles I d'Anjou reclamava que la Corona d'Aragó havia usurpat il·legalment el seu regne.
El papa Martí IV, ferm aliat dels Anjou, amenaçava amb excomunicar Pere II i preparava mesures contra la Corona d'Aragó. En aquest clima de màxima tensió, tots dos reis acceptaren resoldre el conflicte mitjançant un duel personal, que havia de celebrar-se a Bordeus, territori sota sobirania del rei Eduard I d'Anglaterra, considerat inicialment neutral.

- Causes
Les principals causes del desafiament foren:
La disputa pel tron de Sicília.
Les Vespres Sicilianes i la intervenció de Pere II.
La rivalitat entre la dinastia dels Barcelona i els Anjou.
La voluntat d'evitar una guerra encara més extensa.
La defensa de l'honor personal dels dos monarques.
La pressió diplomàtica del Papat i de la monarquia francesa.

- Fets
A finals de 1282, Pere II i Carles I acordaren celebrar un duel l'1 de juny de 1283 a Bordeus, cadascun acompanyat per 100 cavallers. El vencedor seria considerat el legítim sobirà de Sicília.
Tanmateix, abans de la data prevista, el rei Eduard I d'Anglaterra es negà a actuar com a àrbitre i cedí temporalment el control de Bordeus al rei de França. Amb aquest canvi, la ciutat deixava de ser territori neutral i Pere II corria un alt risc de ser capturat si hi acudia.
Malgrat això, Pere II decidí presentar-s'hi igualment. Va arribar a Bordeus disfressat de mercader i acompanyat només de tres cavallers, disfressats de servents i, el 31 de maig de 1283, comparegué davant un notari de Bordeus perquè aixequés acta oficial de la seva presència. D'aquesta manera demostrava que havia complert el pacte i preservava el seu honor cavalleresc. Després abandonà la ciutat discretament abans que pogués ser detingut.
Carles d'Anjou també afirmà haver-se presentat, però el duel mai no arribà a celebrar-se i el conflicte continuà resolent-se per les armes.

- Conseqüències
El fracàs del desafiament impedí qualsevol solució pacífica de la Guerra de Sicília.
Poc després, el papa intensificà les seves mesures contra Pere II i el 1284 proclamà la Croada contra la Corona d'Aragó, cedint simbòlicament els seus regnes a Carles de Valois, fill del rei de França.
L'episodi reforçà el prestigi personal de Pere II entre els seus partidaris, ja que demostrà públicament que havia complert la seva paraula mentre considerava que els seus adversaris havien alterat les condicions pactades.

- Personatges rellevants
Pere II el Gran: rei de la Corona d'Aragó i protagonista del desafiament.
Carles I d'Anjou: rei de Nàpols i rival pel tron de Sicília.
Martí IV: papa favorable als Anjou i enemic polític de Pere II.
Eduard I d'Anglaterra: rei d'Anglaterra i sobirà inicial del territori on havia de celebrar-se el duel.
Pedro de Aibar: cavaller convocat per Pere II per formar part dels cent cavallers que l'havien d'acompanyar.

- Informació extra
Es conserva una carta original escrita en català per Pere II des de Trapani, l'1 de maig de 1283, dirigida a Pedro de Aibar, en què li ordena preparar-se per viatjar a Bordeus i descriu els riscos del trajecte per la Gascunya, plena de tropes franceses. Aquest document, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, és una de les fonts directes més importants sobre l'episodi.
Els cronistes medievals, especialment Bernat Desclot i Ramon Muntaner, convertiren el Desafiament de Bordeus en un dels grans episodis cavallerescos del regnat de Pere II, presentant-lo com un exemple d'honor i de fidelitat a la paraula donada, encara que el combat mai no es produís.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Desafiament de Bordeus simbolitza la dimensió internacional que havia adquirit la Corona d'Aragó després de la conquesta de Sicília. Un conflicte iniciat al Mediterrani acabà implicant el Papat, les monarquies de França, Anglaterra i Nàpols, convertint Pere II el Gran en un dels principals protagonistes de la política europea de finals del segle XIII.

Added to timeline:

Date: