feb 28, 1286 - Saqueig d'Agde

Description:

- Context històric
El Saqueig d'Agde tingué lloc el febrer de 1286, durant les darreres operacions relacionades amb la Croada contra la Corona d'Aragó i en el marc de la Guerra de les Vespres Sicilianes. Després de la derrota francesa de 1285, el nou rei Alfons II el Liberal decidí mantenir la pressió sobre França. Amb aquest objectiu, Roger de Llúria dirigí una expedició naval de represàlia contra la costa del Llenguadoc, atacant successivament Valras, Sérignan, Vias, Agde, Aigües Mortes, Leucata i Narbona.

- Context social
Agde era una ciutat portuària important a la desembocadura del riu Hérault, amb una economia basada en el comerç marítim, la pesca i l'agricultura. A més del seu valor econòmic, constituïa un punt logístic rellevant per a la monarquia francesa al Mediterrani.
La població civil patí greument les conseqüències de l'atac, ja que les expedicions medievals de represàlia buscaven destruir recursos, capturar botí i debilitar l'economia de l'enemic.

- Context polític
Després del fracàs de la invasió francesa de Catalunya, la Corona d'Aragó havia recuperat la iniciativa militar. Tot i la mort de Pere II el Gran el novembre de 1285, Alfons II el Liberal continuà la política ofensiva del seu pare.
L'expedició de Roger de Llúria tenia un doble objectiu: venjar la devastació provocada pels francesos durant la Croada de 1285 i impedir que el Llenguadoc pogués servir novament com a base per a futures operacions contra la Corona d'Aragó.

- Causes
Les principals causes del saqueig foren:
La voluntat de venjar la invasió francesa de Catalunya de 1285.
Castigar les ciutats occitanes que havien donat suport logístic a l'exèrcit croat.
Debilitar les infraestructures navals i comercials franceses.
Consolidar el domini marítim de la Corona d'Aragó.
Mantenir la iniciativa militar després de la victòria del Coll de Panissars.

- Fets
Després de desembarcar a Valras i derrotar les forces de Besiers a Sérignan, Roger de Llúria dividí el seu exèrcit en dues columnes. Una, formada per part de la cavalleria i els almogàvers, atacà Vias; l'altra, integrada per la resta de les tropes, les galeres i els mariners, navegà directament fins a Agde.
Les forces catalanes assaltaren la ciutat i el seu port. Durant quatre dies, Agde i diverses poblacions dels voltants foren saquejades sistemàticament. Es capturaren béns, provisions i embarcacions, mentre nombroses instal·lacions portuàries quedaren destruïdes o inutilitzades.
Algunes fonts franceses afirmen que l'atac fou especialment violent i que molts homes adults foren executats després de la presa de la ciutat, encara que la magnitud exacta de la matança és objecte de debat entre els historiadors.
Finalitzat el saqueig, Roger de Llúria continuà la campanya cap a Aigües Mortes, Leucata i Narbona, on capturà nombroses galeres, altres vaixells mercants i un gran botí que posteriorment fou enviat a Barcelona.

- Conseqüències
El port d'Agde sofrí importants danys materials i econòmics.
La campanya demostrà que França era incapaç de protegir la seva pròpia costa mediterrània davant la marina catalanoaragonesa.
La captura de vaixells i de botí reforçà encara més la superioritat naval de la Corona d'Aragó.
L'expedició consolidà el prestigi militar de Roger de Llúria, que continuava acumulant victòries després de les Illes Formigues i del Coll de Panissars.

- Personatges rellevants
Roger de Llúria: almirall de la Corona d'Aragó i comandant de l'expedició.
Alfons II el Liberal: rei de la Corona d'Aragó.
Els almogàvers: protagonistes dels assalts terrestres.
Els mariners de la flota catalanoaragonesa: responsables de les operacions navals i del transport del botí.

- Informació extra
El Saqueig d'Agde formava part d'una campanya ofensiva molt més àmplia. En poques setmanes, Roger de Llúria atacà successivament Valras, Sérignan, Vias, Agde, Aigües Mortes, Leucata i Narbona, demostrant que la marina de la Corona d'Aragó podia operar amb total llibertat al litoral occità.
A diferència de les operacions defensives de 1285, aquesta expedició traslladà completament la guerra al territori francès. L'objectiu principal no era conquerir ciutats de manera permanent, sinó castigar econòmicament l'enemic, destruir la seva capacitat logística i obtenir botí, una estratègia habitual en la guerra medieval.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Saqueig d'Agde simbolitza el moment en què la Corona d'Aragó passà de defensar-se d'una invasió a imposar la seva superioritat militar i naval sobre la costa mediterrània francesa. L'operació confirmà que la iniciativa estratègica havia canviat definitivament de mans després del desastre francès de 1285.

Added to timeline:

Date: