apr 1, 1176 - Tractat de Tarascó (1176)

Description:

- Context històric
El Tractat de Tarascó, també conegut com a Pau de Tarascó, fou signat l'abril de 1176 entre Alfons II d'Aragó i Ramon V de Tolosa. L'acord posà fi a una llarga etapa de conflictes per l'hegemonia sobre Provença i altres territoris occitans. Des de l'annexió de Provença per Alfons II el 1166, la Corona d'Aragó i els comtes de Tolosa havien mantingut una intensa rivalitat per controlar el sud d'Occitània.

- Context social
La societat occitana del segle XII estava dominada per una poderosa aristocràcia feudal, que mantenia constants disputes territorials. Les guerres entre Tolosa i Barcelona afectaven les rutes comercials, les ciutats provençals i les comunitats rurals. La pacificació era desitjada tant pels mercaders com per les autoritats eclesiàstiques, que buscaven estabilitat en una regió econòmicament molt dinàmica.

- Context polític
Entre 1168 i 1175, Alfons II havia consolidat considerablement la seva posició a Occitània. Havia reforçat el seu control sobre Provença i havia aprofitat les dificultats polítiques de Ramon V, immers en conflictes amb diversos rivals, entre ells Enric II d'Anglaterra. Davant la superioritat política i militar de la Corona d'Aragó, el comte de Tolosa acabà acceptant una solució negociada.

- Causes
Les principals causes del tractat foren:
La disputa pel control del comtat de Provença.
La rivalitat entre la Casa de Barcelona i la Casa de Tolosa per l'hegemonia occitana.
L'enfortiment de la posició d'Alfons II després de diversos èxits diplomàtics i militars.
La necessitat de Ramon V de posar fi a una guerra que desgastava els seus recursos.
La voluntat d'estabilitzar políticament Occitània.

- Fets
Després d'una important campanya catalanoaragonesa a Occitània durant els anys 1175 i 1176, amb pressions militars i diplomàtiques sobre Tolosa, les dues parts acordaren negociar. El tractat fou signat a Tarascó, a la vall del Roine.
Segons els termes de l'acord:
Ramon V renunciava formalment a totes les seves reclamacions sobre Provença.
També abandonava les seves pretensions sobre el Gavaldà (Gévaudan) i el Carladès.
Alfons II es comprometia a compensar econòmicament el comte de Tolosa amb una important suma de plata.
Ambdues parts reconeixien l'statu quo territorial existent.

- Conseqüències
El tractat representà una gran victòria diplomàtica per a la Corona d'Aragó.
Alfons II aconseguí el reconeixement definitiu de la seva sobirania sobre Provença i consolidà la seva posició com el principal poder polític d'Occitània. La influència catalanoaragonesa al nord dels Pirineus arribà a un dels seus punts més alts durant el seu regnat.
Per a Tolosa, l'acord significà l'abandonament de les aspiracions sobre Provença i l'acceptació de la superioritat política d'Alfons II en aquella regió.
A llarg termini, el tractat contribuí a crear l'espai polític catalanooccità que assoliria la seva màxima extensió sota Alfons II i Pere el Catòlic, abans de la ruptura provocada per la Croada Albigesa i la derrota de Muret.

- Personatges rellevants
Alfons II d'Aragó: principal beneficiari del tractat i impulsor de la política occitana de la Corona.
Ramon V de Tolosa: rival d'Alfons II i signant de la pau.
Hug Gaufrid: participà en les negociacions que conduïren a l'acord.
Enric II d'Anglaterra: actor indirecte que influí en l'equilibri polític occità.

- Informació extra
Molts historiadors consideren el Tractat de Tarascó com el moment culminant de la política ultrapirinenca de la Corona d'Aragó durant el segle XII. Per primera vegada, la Casa de Barcelona aconseguia que el seu principal rival occità reconegués formalment la seva hegemonia sobre Provença. Aquesta victòria consolidà la presència catalana a Occitània i permeté a Alfons II exercir una influència que s'estenia des dels Pirineus fins al Baix Roine.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el tractat és una de les fites més importants de l'expansió política de la Corona d'Aragó al nord dels Pirineus. Sense aquesta consolidació de Provença i de les aliances occitanes, difícilment s'hauria desenvolupat el projecte catalanooccità que caracteritzà els regnats d'Alfons II i Pere el Catòlic.

Added to timeline:

Date: