feb 19, 1291 - Tractat de Tarascó (1291)

Description:

- Context històric
El Tractat de Tarascó (o Tractat de Brinhòlas/Brignoles, segons la historiografia moderna) fou signat el 19 de febrer de 1291 entre Alfons II el Liberal, el papa Nicolau IV, Felip IV de França i Carles II d'Anjou. L'objectiu era posar fi a la Croada contra la Corona d'Aragó i avançar cap a una solució del conflicte de les Vespres Sicilianes, que enfrontava la Corona d'Aragó amb el papat, França i la casa d'Anjou. La historiografia actual destaca que les negociacions es desenvoluparen principalment a Brinhòlas (Brignoles), tot i que tradicionalment el tractat ha estat conegut com el de Tarascó.

- Context social
Després de gairebé una dècada de guerres, les poblacions de la Corona d'Aragó, del sud de França i del Regne de Nàpols patien les conseqüències dels combats continus: pressió fiscal, interrupció del comerç mediterrani i pèrdues humanes.
Els mercaders, especialment catalans, italians i occitans, desitjaven una estabilització política que permetés reprendre el comerç marítim, mentre que la noblesa francesa pressionava per posar fi a un conflicte molt costós.

- Context polític
Després de les victòries de Pere II el Gran i Roger de Llúria, la Corona d'Aragó havia consolidat el seu domini sobre Sicília. Tot i això, Alfons II el Liberal continuava excomunicat i la Santa Seu encara reconeixia formalment les pretensions angevines sobre l'illa.
El tractat representava un intent de normalitzar les relacions entre la Corona d'Aragó i el papat. A canvi d'importants concessions per part d'Alfons II, el papa acceptava retirar les sancions imposades durant la Croada.

- Causes
Les principals causes del tractat foren:
Posar fi oficialment a la Croada contra la Corona d'Aragó.
Restablir les relacions entre el papat i la Corona d'Aragó.
Trobar una solució diplomàtica al conflicte de Sicília.
Evitar la continuació de la guerra amb França i els Anjou.
Consolidar els acords iniciats amb el Pacte d'Oloron (1287) i la Pau de Canfranc (1288).

- Fets
El 19 de febrer de 1291, els representants del papa Nicolau IV, de Felip IV de França, de Carles II d'Anjou i d'Alfons II el Liberal arribaren a un acord de pau.
Segons les seves clàusules, Alfons II es comprometia a deixar d'ajudar militarment el seu germà Jaume II de Sicília, retirar els cavallers catalans i aragonesos que combatien al seu costat, viatjar personalment a Roma per obtenir l'aixecament de l'excomunió, pagar anualment trenta unces d'or a la Santa Seu i participar en una croada a Terra Santa. També assumia el compromís d'afavorir que Sicília no continués oposant-se a la voluntat del papat, encara que el tractat no l'obligava a atacar directament el seu germà.
A canvi, el papa Nicolau IV revocava la investidura de Carles de Valois com a rei d'Aragó, anul·lant així la justificació jurídica de la Croada contra la Corona d'Aragó. Igualment, reconeixia de fet la legitimitat d'Alfons II sobre la Corona d'Aragó i acceptava el manteniment de les Illes Balears sota la seva sobirania.
Tanmateix, el tractat tingué una vigència molt curta. El 18 de juny de 1291, només quatre mesos després de la seva signatura, Alfons II el Liberal morí sense descendència. El seu germà Jaume II, que era precisament el rei de Sicília afectat pels acords, heretà també la Corona d'Aragó i refusà aplicar unes clàusules que l'obligaven a abandonar Sicília. Per aquest motiu, el tractat quedà pràcticament sense efecte i fou substituït posteriorment pel Tractat d'Anagni (1295).

- Conseqüències
El papat reconegué novament Alfons II com a rei legítim de la Corona d'Aragó.
Fou anul·lada la investidura de Carles de Valois com a rei d'Aragó.
Es preparà una futura solució diplomàtica per a la qüestió siciliana.
La mort prematura d'Alfons II impedí aplicar les clàusules del tractat.
El conflicte es resolgué definitivament només amb el Tractat d'Anagni (1295).

- Personatges rellevants
Alfons II el Liberal: rei de la Corona d'Aragó i principal signant.
Nicolau IV: papa impulsor de l'acord.
Felip IV de França: rei de França.
Carles II d'Anjou: rei de Nàpols.
Jaume II de Sicília: germà d'Alfons II i rei de Sicília, afectat directament per les clàusules del tractat.
Carles de Valois: perdé definitivament la investidura papal com a rei d'Aragó.

- Informació extra

La historiografia moderna considera que el nom "Tractat de Tarascó" és imprecís. Diversos estudis i l'Enciclopèdia Catalana indiquen que les negociacions principals tingueren lloc a Brinhòlas (Brignoles, Provença), motiu pel qual alguns historiadors prefereixen parlar del Congrés o Tractat de Brinhòlas.
El tractat representa el punt culminant de la política diplomàtica d'Alfons II el Liberal. Després d'haver consolidat militarment la Corona d'Aragó, intentà transformar aquells èxits en un reconeixement internacional, encara que la seva mort prematura impedí culminar aquesta política.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Tractat de Tarascó significà el reconeixement internacional de la legitimitat de la Corona d'Aragó després de la Croada de 1285. Tot i que moltes de les seves clàusules no arribaren a aplicar-se, l'acord demostrà que ni el papat ni França podien imposar per la força un canvi dinàstic a la Corona, i preparà el camí per a les negociacions que culminarien amb la Pau d'Anagni (1295).

Added to timeline:

Date: