jul 27, 1287 - Pacte d'Oloron

Description:

- Context històric
El Pacte d'Oloron fou signat el 27 de juliol de 1287 a Oloron-Sainte-Marie (Bearn) entre Alfons II el Liberal, rei de la Corona d'Aragó, i Eduard I d'Anglaterra, que actuà com a mediador entre la Corona d'Aragó, França, el papat i la casa d'Anjou. El seu objectiu principal era trobar una sortida diplomàtica a la Guerra de les Vespres Sicilianes i establir les condicions per a l'alliberament de Carles II d'Anjou, presoner dels catalanoaragonesos des de la Batalla del golf de Nàpols (1284).

- Context social
Després de diversos anys de guerra, els regnes implicats patien un enorme desgast econòmic i humà. El comerç mediterrani s'havia vist greument afectat pels continus combats navals, mentre que la noblesa francesa i angevina pressionava perquè s'alliberés Carles II, que continuava empresonat a la Corona d'Aragó.
Al mateix temps, els mercaders catalans, italians i occitans reclamaven una estabilització de la situació per poder reprendre el comerç marítim amb normalitat.

- Context polític
Després de la mort de Pere II el Gran (1285), el seu fill Alfons II el Liberal havia heretat la Corona d'Aragó, mentre el seu germà Jaume II (futur Jaume el Just) governava Sicília.
Anglaterra mantenia una bona relació amb Alfons II, ja que aquest estava casat amb Elionor d'Anglaterra, filla d'Eduard I. El monarca anglès aprofità aquesta relació per intentar posar fi al conflicte entre la Corona d'Aragó i la coalició formada per França, el papat i els Anjou.

- Causes
Les principals causes del pacte foren:
Posar fi a la Guerra de les Vespres Sicilianes mitjançant la diplomàcia.
Negociar l'alliberament de Carles II d'Anjou.
Impulsar una treva entre la Corona d'Aragó, França i el papat.
Restablir l'estabilitat política i comercial al Mediterrani.
La mediació d'Eduard I d'Anglaterra, aliat d'Alfons II.

- Fets
El 27 de juliol de 1287, Alfons II el Liberal i Eduard I d'Anglaterra es reuniren a Oloron-Sainte-Marie. Les negociacions se centraren principalment en les condicions per a l'alliberament de Carles II d'Anjou, que continuava presoner de la Corona d'Aragó.
L'acord establia que Carles II seria posat en llibertat a canvi de diverses garanties: havia de lliurar tres dels seus fills com a ostatges, aportar una important compensació econòmica i comprometre's a negociar una treva de tres anys amb França i el papat. Si no complia aquestes condicions, havia de tornar voluntàriament com a presoner de la Corona d'Aragó.
Alfons II, abans d'executar l'acord, decidí consultar-lo amb els representants de diverses ciutats de la Corona d'Aragó, entre elles Barcelona, Girona, Lleida, Cervera, Montblanc i Osca, fet que retardà la seva aplicació. Finalment, l'alliberament de Carles II no es produí fins a la Pau de Canfranc (1288), que desenvolupà i modificà les condicions pactades a Oloron.
Tanmateix, el rei de França, el papa i fins i tot el mateix Carles II acabaren rebutjant diversos aspectes de l'acord, fet que impedí que el pacte assolís plenament els seus objectius polítics.

- Conseqüències
S'establí una base diplomàtica per negociar la fi del conflicte.
Es preparà l'alliberament de Carles II d'Anjou, que es materialitzà el 1288 amb la Pau de Canfranc.
Anglaterra es consolidà com a mediadora entre la Corona d'Aragó i França.
El rebuig francès i papal impedí una pau definitiva.
La Guerra de les Vespres Sicilianes continuà encara diversos anys.

- Personatges rellevants
Alfons II el Liberal: rei de la Corona d'Aragó i signant del pacte.
Eduard I d'Anglaterra: mediador de les negociacions.
Carles II d'Anjou: rei de Nàpols i presoner de la Corona d'Aragó.
Jaume II de Sicília: germà d'Alfons II i rei de Sicília.
Nicolau IV (poc després de l'acord) i la cúria pontifícia: continuaren oposant-se al domini catalanoaragonès de Sicília.

- Informació extra
El Pacte d'Oloron és un dels primers exemples destacats de mediació internacional a l'Europa medieval. Eduard I d'Anglaterra actuà com a àrbitre entre dues grans potències europees, intentant substituir la confrontació militar per una solució negociada.
L'acord també mostra el gran valor polític que tenia Carles II d'Anjou com a presoner. La seva captivitat era un dels principals instruments diplomàtics de la Corona d'Aragó, que utilitzà aquest avantatge per intentar obtenir una pau favorable i el reconeixement de la seva posició a Sicília.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Pacte d'Oloron reflecteix que, després de les victòries militars de Roger de Llúria i Pere II el Gran, la Corona d'Aragó havia adquirit un pes diplomàtic suficient perquè les principals monarquies europees negociessin directament amb ella. Tot i que el pacte no resolgué definitivament el conflicte, consolidà la Corona d'Aragó com un actor central de la política mediterrània de finals del segle XIII.

Added to timeline:

Date: