jan 1, 1285 - Tractat de Cefalù

Description:

- Context històric
El Tractat de Cefalú fou un acord diplomàtic signat l'any 1285 entre Pere II el Gran i Carles de Salern (futur Carles II de Nàpols), després que aquest hagués estat capturat per Roger de Llúria a la Batalla del golf de Nàpols (5 de juny de 1284). El tractat pretenia posar fi a la Guerra de Sicília mitjançant una solució negociada basada en concessions territorials i aliances matrimonials, però finalment no arribà a aplicar-se perquè el Papat i la monarquia francesa el rebutjaren.

- Context social
Després de tres anys de guerra, tant els territoris angevins com la Corona d'Aragó patien un fort desgast econòmic i militar. La captura de l'hereu del Regne de Nàpols convertia Pere II en una posició de força per negociar la pau.
Els mercaders mediterranis també pressionaven perquè acabessin les hostilitats, ja que la guerra afectava greument les rutes comercials entre la península Itàlica, Sicília i la Corona d'Aragó.

- Context polític
A principis de 1285, Carles I d'Anjou havia mort i el seu successor legítim era Carles de Salern, però aquest continuava empresonat a Cefalú, sota custòdia de Pere II.
Mentrestant, la Croada contra la Corona d'Aragó estava en preparació i el papa Martí IV mantenia l'excomunió de Pere II. En aquest context, el tractat representava un intent d'evitar una escalada encara més gran del conflicte.

- Causes
Les principals causes del tractat foren:
La captura de Carles de Salern a la Batalla del golf de Nàpols.
La voluntat de trobar una sortida negociada a la Guerra de Sicília.
El desgast militar dels dos bàndols.
L'interès de Pere II per consolidar el domini sobre Sicília.
La necessitat dels Anjou d'obtenir l'alliberament del seu hereu.
La recerca d'una estabilització política al Mediterrani.

- Fets
Durant la seva captivitat a Cefalú, Carles de Salern negocià amb Pere II el Gran un acord segons el qual seria posat en llibertat si renunciava als seus drets sobre Sicília en favor del príncep Jaume, fill de Pere (el futur Jaume II d'Aragó).
El tractat també establia una doble aliança matrimonial: el casament de Jaume amb una filla de Carles i el de la infanta Violant, filla de Pere II, amb un dels fills de Carles de Salern. Aquestes unions havien de reforçar la reconciliació entre les dues dinasties.
Carles ratificà posteriorment el tractat quan ja havia estat traslladat a territori de la Corona d'Aragó, però el papa i el rei de França es negaren a reconèixer-lo, considerant inacceptable qualsevol cessió de Sicília als catalans. L'acord quedà sense efecte i la guerra continuà.

- Conseqüències
El Tractat de Cefalú no aconseguí posar fi a la Guerra de Sicília.
El rebuig del Papat i de França provocà la continuació del conflicte i afavorí la preparació de la Croada contra la Corona d'Aragó (1283-1285).
La captivitat de Carles de Salern es prolongà durant diversos anys més i només acabaria després de nous acords diplomàtics, com els Pactes d'Oloron (1287) i el Tractat de Canfranc (1288).

- Personatges rellevants
Pere II el Gran: rei de la Corona d'Aragó i negociador del tractat.
Carles de Salern (Carles II de Nàpols): presoner de Pere II i signant del tractat.
Jaume (futur Jaume II d'Aragó): destinatari de la cessió de Sicília segons l'acord.
Violant d'Aragó: infanta catalana inclosa en els acords matrimonials.
Martí IV: papa que rebutjà el tractat.
Felip III de França: rei de França, també contrari a l'acord.

- Informació extra
El Tractat de Cefalú és un exemple de la diplomàcia medieval basada en una combinació de cessions territorials, alliberament de presoners i aliances matrimonials. Tot i que jurídicament semblava una solució viable, depenia de l'acceptació del Papat, que continuava defensant els drets de la casa d'Anjou sobre Sicília.
L'acord també mostra fins a quin punt la captura de Carles de Salern havia canviat l'equilibri polític de la Mediterrània. Per primera vegada, la Corona d'Aragó podia negociar des d'una clara posició de força amb la dinastia angevina, encara que les pressions diplomàtiques del papa i de França impediren que aquella oportunitat es convertís en una pau definitiva.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Tractat de Cefalú representa un dels primers intents seriosos de consolidar internacionalment el domini de la Corona d'Aragó sobre Sicília mitjançant la diplomàcia. El seu fracàs demostrà, però, que la resolució del conflicte no depenia només dels dos contendents, sinó també dels interessos del Papat i de la monarquia francesa, que continuarien alimentant la guerra durant molts anys.

Added to timeline:

Date: