oct 29, 1288 - Tractat de Canfranc

Description:

- Context històric
El Tractat de Canfranc, també conegut com a Pau de Canfranc, fou signat el 29 d'octubre de 1288 (algunes fonts indiquen el 26 d'octubre) a la vila pirinenca de Canfranc, entre Alfons II el Liberal, rei de la Corona d'Aragó, i Eduard I d'Anglaterra, amb l'aprovació de Carles II d'Anjou, presoner de la Corona d'Aragó. L'acord pretenia posar fi al conflicte entre la Casa de Barcelona i la Casa d'Anjou, iniciat arran de les Vespres Sicilianes (1282). El tractat desenvolupava i ampliava els compromisos acordats un any abans en el Pacte d'Oloron (1287).

- Context social
Després de sis anys de guerra, tant els territoris de la Corona d'Aragó com els angevins patien un fort desgast econòmic. El comerç mediterrani s'havia vist afectat pels continus combats navals i moltes famílies nobles tenien parents empresonats o morts.
L'alliberament de Carles II d'Anjou, capturat per Roger de Llúria el 1284, era una prioritat per a la noblesa francesa i napolitana. Alhora, els mercaders pressionaven perquè es restablís la pau i es normalitzessin les rutes comercials mediterrànies.

- Context polític
Després de la mort de Pere II el Gran (1285), Alfons II el Liberal havia heretat la Corona d'Aragó, mentre que el seu germà Jaume II governava Sicília.
Eduard I d'Anglaterra, aliat i parent d'Alfons II, assumí el paper de mediador entre la Corona d'Aragó, França i els Anjou. L'objectiu era desbloquejar la situació diplomàtica mitjançant l'alliberament de Carles II sota estrictes garanties.

- Causes
Les principals causes del tractat foren:
Posar fi a la Guerra de les Vespres Sicilianes per la via diplomàtica.
Negociar l'alliberament de Carles II d'Anjou.
Consolidar els acords iniciats amb el Pacte d'Oloron (1287).
Restablir una treva entre la Corona d'Aragó, França i els Anjou.
La mediació d'Eduard I d'Anglaterra, que mantenia bones relacions amb ambdues parts.

- Fets
Durant el mes d'octubre de 1288, diplomàtics anglesos i aragonesos mantingueren diverses reunions a Canfranc. Finalment, el 29 d'octubre, Alfons II i Eduard I acordaren les condicions definitives per a l'alliberament de Carles II d'Anjou.
El tractat establia que Carles II recuperaria la llibertat, però havia de lliurar com a ostatges els seus fills Lluís i Robert, pagar una indemnització d'uns 30.000 marcs d'argent (algunes fonts indiquen 27.000) i comprometre's a obtenir una treva entre França i la Corona d'Aragó. A més, si no complia les condicions pactades, havia de tornar voluntàriament com a presoner.
Per garantir el compliment de l'acord, també es lliuraren 36 nobles i 40 ciutadans anglesos com a garanties temporals, una mostra de la implicació directa d'Eduard I en les negociacions. Carles II fou finalment posat en llibertat i abandonà Canfranc.
Tanmateix, un cop alliberat, Carles II obtingué del papa Nicolau IV una dispensa que l'eximia de complir els juraments fets mentre era presoner. Això provocà el fracàs pràctic del tractat, ja que ni el papat ni la monarquia francesa respectaren els compromisos acordats.

- Conseqüències
Carles II d'Anjou fou alliberat després de més de quatre anys de captivitat.
França i el papat no respectaren plenament els acords.
El conflicte per Sicília continuà durant més d'una dècada.
Anglaterra reforçà el seu paper com a mediadora en la política europea.
La Corona d'Aragó demostrà la seva força diplomàtica, utilitzant la captivitat de Carles II com a eina de negociació.

- Personatges rellevants
Alfons II el Liberal: rei de la Corona d'Aragó i signant del tractat.
Eduard I d'Anglaterra: mediador de les negociacions.
Carles II d'Anjou: rei de Nàpols, alliberat gràcies al tractat.
Jaume II de Sicília: rei de Sicília i germà d'Alfons II.
Nicolau IV: papa que posteriorment invalidà els juraments de Carles II.

- Informació extra
El Tractat de Canfranc és considerat un dels episodis diplomàtics més importants del regnat d'Alfons II el Liberal. Mostra fins a quin punt la Corona d'Aragó havia esdevingut una potència europea capaç de negociar d'igual a igual amb Anglaterra, França i el papat.
Malgrat el seu fracàs final, el tractat evidencià el gran valor estratègic que tenia Carles II d'Anjou com a presoner. La seva captura per Roger de Llúria el 1284 proporcionà a la Corona d'Aragó un important avantatge diplomàtic durant diversos anys.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Pau de Canfranc representa el moment en què la Corona d'Aragó intentà transformar els seus èxits militars en beneficis diplomàtics. Tot i que la negativa del papat i de França impedí una pau definitiva, l'acord confirmà el prestigi internacional assolit per la monarquia catalanoaragonesa després de les victòries de Roger de Llúria i de Pere II el Gran.

Added to timeline:

Date: