aug 31, 1302 - Pau de Caltabellotta

Description:

- Context històric
La Pau de Caltabellotta fou signada el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta, posant fi a la Guerra de les Vespres Sicilianes (1282-1302), un conflicte de vint anys entre la Casa de Barcelona i la Casa d'Anjou pel domini de Sicília. El tractat fou acordat entre Frederic III de Sicília, Carles II d'Anjou i Carles de Valois, amb la mediació del papa Bonifaci VIII.

- Context social
Després de dues dècades de guerra, tant Sicília com el Regne de Nàpols es trobaven profundament afectats per la destrucció, la crisi econòmica i la despoblació d'algunes zones. La població siciliana havia demostrat reiteradament el seu suport a Frederic III, mentre que els nobles i mercaders desitjaven una pau estable que permetés recuperar el comerç mediterrani.
Al mateix temps, milers d'almogàvers catalans i aragonesos que havien combatut durant la guerra quedaren sense ocupació. Aquesta situació conduiria poc després a la creació de la Gran Companyia Catalana, dirigida per Roger de Flor, que marxaria cap a l'Imperi Bizantí.

- Context polític
Els intents anteriors de posar fi al conflicte, com la Pau d'Anagni (1295), havien fracassat perquè els sicilians rebutjaren abandonar Frederic III. Malgrat diverses victòries navals dels Anjou i de Jaume II el Just, els sicilians resistiren amb èxit gràcies a victòries com Falconara i Gagliano, fent evident que la conquesta completa de l'illa era inviable.
Davant aquest estancament, totes les parts acceptaren negociar una pau que reconegués la situació real sobre el terreny i posés fi al llarg conflicte.

- Causes
Les principals causes del tractat foren:
Posar fi a vint anys de Guerra de les Vespres Sicilianes.
Reconèixer la impossibilitat dels Anjou de reconquerir Sicília.
Restablir l'estabilitat política i econòmica a la Mediterrània central.
Regular definitivament la successió i el govern de Sicília.
Satisfer els interessos del papat i reduir el conflicte entre Anjou i la Casa de Barcelona.

- Fets
Durant l'estiu de 1302, després del fracàs de la campanya de Carles de Valois a Sicília i de les greus pèrdues sofertes pels exèrcits angevins a causa de les malalties i del desgast militar, s'iniciaren negociacions entre els dos bàndols. Les converses tingueren lloc entre Sciacca i Caltabellotta, fins que s'arribà a un acord definitiu el 31 d'agost de 1302.
El tractat establia que Frederic III conservaria tota l'illa de Sicília durant la seva vida, però amb el títol oficial de rei de Trinàcria, denominació utilitzada per evitar reconèixer formalment que existien dos "Regnes de Sicília". Alhora, Carles II d'Anjou mantenia el control dels territoris continentals del sud d'Itàlia, és a dir, el que posteriorment seria conegut com el Regne de Nàpols.
Per reforçar la pau, Frederic III acceptà casar-se amb Elionor d'Anjou, filla de Carles II. El tractat també preveia, almenys teòricament, que a la mort de Frederic Sicília retornaria als Anjou. Tanmateix, aquesta clàusula mai no s'arribà a complir. El 1322, Frederic féu jurar els sicilians que el seu fill Pere II seria el seu successor, assegurant així la continuïtat de la dinastia catalana a Sicília.

- Conseqüències
Fi oficial de la Guerra de les Vespres Sicilianes.
Reconeixement de Frederic III com a rei de Trinàcria.
Divisió definitiva de l'antic Regne de Sicília entre l'illa i la part continental.
Casament entre Frederic III i Elionor d'Anjou.
Inici de la sortida dels almogàvers cap a l'Imperi Bizantí, origen de la Gran Companyia Catalana.
Consolidació de la presència de la Casa de Barcelona a Sicília, que continuaria governant l'illa durant generacions.

- Personatges rellevants
Frederic III de Sicília: rei de Sicília i principal beneficiari del tractat.
Carles II d'Anjou: rei de Nàpols que acceptà posar fi al conflicte.
Carles de Valois: representant militar angeví durant les negociacions.
Bonifaci VIII: papa que impulsà la conclusió de la pau.
Elionor d'Anjou: princesa angevina que es casà amb Frederic III per consolidar l'acord.

- Informació extra
La Pau de Caltabellotta no resolgué completament el conflicte jurídic sobre Sicília, sinó que establí una solució de compromís. Oficialment, l'illa passava a anomenar-se Regne de Trinàcria, mentre que els Anjou continuaven utilitzant el títol de reis de Sicília per als seus dominis continentals. En la pràctica, aquesta situació originà l'existència de dos estats separats que reclamaven la mateixa herència històrica.
La clàusula que obligava a retornar Sicília als Anjou després de la mort de Frederic III mai no fou respectada. Amb el jurament del seu fill Pere II com a hereu el 1322, la dinastia catalana consolidà definitivament el seu domini sobre l'illa i convertí la pau en un triomf diplomàtic de la Casa de Barcelona.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Pau de Caltabellotta representa un dels grans èxits diplomàtics de la Corona d'Aragó. Després de vint anys de guerra, la Casa de Barcelona aconseguí conservar Sicília sota una branca pròpia de la dinastia, consolidant la seva expansió mediterrània. A més, l'acord permeté que milers d'almogàvers iniciessin la seva expedició cap a Orient, fet que donaria origen a la Gran Companyia Catalana i a la futura conquesta dels ducats d'Atenes i Neopàtria.

Added to timeline:

Date: