mar 26, 1244 - Tractat d'Almizra

Description:

- Context històric
El Tractat d'Almizra fou signat el 26 de març de 1244 entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella (futur Alfons X el Savi), en representació del seu pare, Ferran III. El tractat posà fi a les disputes entre la Corona d'Aragó i Castella sobre la conquesta del sud del País Valencià i definí de manera definitiva les respectives zones d'expansió a la península Ibèrica. Constituïa el tercer gran acord de delimitació territorial entre ambdues corones, després dels tractats de Tudilén (1151) i Cazola (1179).

- Context social
La conquesta del Regne de València havia atret nombrosos nobles, cavallers i colons catalans i aragonesos, interessats en obtenir terres mitjançant el repartiment. Al mateix temps, gran part de la població musulmana encara habitava les comarques meridionals valencianes. La delimitació clara de les fronteres era essencial per evitar conflictes entre els nous senyors cristians i facilitar la repoblació dels territoris conquerits.

- Context polític
Durant els anys previs, tant Jaume I com Castella havien incomplert els acords anteriors. Jaume I havia ocupat poblacions com Villena, Sax i Caudete, que segons el Tractat de Cazola corresponien a Castella. Paral·lelament, l'infant Alfons havia intentat intervenir sobre Xàtiva, territori reservat a la Corona d'Aragó. Aquesta situació feia probable un conflicte entre dues monarquies cristianes que compartien l'objectiu de la Reconquesta. Per evitar-lo, ambdues parts optaren per una nova negociació.

- Causes
Les principals causes del tractat foren:
Els continus incompliments dels tractats de Tudilén i Cazola.
Les disputes territorials derivades de la conquesta del Regne de València.
La voluntat d'evitar una guerra entre la Corona d'Aragó i Castella.
La necessitat de fixar definitivament les fronteres entre ambdues corones.
L'interès de Jaume I per consolidar jurídicament les seves conquestes valencianes.
L'interès de Castella per assegurar els seus drets sobre Múrcia i el sud valencià.

- Fets
El 26 de març de 1244, Jaume I i l'infant Alfons es reuniren a Almizra (actual Camp de Mirra, a l'Alt Vinalopó) i signaren un acord de pau.
El tractat establia una nova frontera entre les dues corones. La Corona d'Aragó conservava Biar, Almizra, Xàtiva, Dénia i la resta del Regne de València ja conquerit, mentre que Castella obtenia el dret d'expansió sobre els territoris situats al sud de la línia Biar–Busot–el Campello, incloent-hi Villena i les terres vinculades a Múrcia.
A més del pacte territorial, les negociacions reforçaren les relacions diplomàtiques entre ambdues cases reials. Poc després es consolidaria el matrimoni entre Violant d'Aragó, filla de Jaume I, i l'infant Alfons de Castella.

- Conseqüències
El tractat posà fi a les disputes frontereres immediates entre les dues grans potències cristianes peninsulars i permeté continuar la Reconquesta sense un conflicte directe entre elles.
Per a la Corona d'Aragó, el tractat significà la consolidació definitiva del Regne de València dins dels límits que, amb poques modificacions posteriors, es mantindrien durant tota l'edat mitjana.
També tingué una gran transcendència estratègica: en limitar l'expansió peninsular cap al sud, orientà progressivament la política exterior de la Corona d'Aragó cap a la Mediterrània. Durant les dècades següents, l'expansió es dirigiria cap a Sicília, Sardenya, Còrsega, Nàpols i els ducats grecs, iniciant la gran etapa de projecció mediterrània de la Corona.

- Personatges rellevants
Jaume I: rei de la Corona d'Aragó i impulsor de la conquesta de València.
Alfons de Castella (futur Alfons X el Savi): representant de Castella i signant del tractat.
Ferran III de Castella: rei castellà en nom del qual actuava el seu fill.
Violant d'Aragó: filla de Jaume I, el matrimoni de la qual amb Alfons reforçà l'aliança entre les dues dinasties.

- Informació extra
El text original del tractat romangué desconegut durant segles. Tot i que Jaume I ja l'esmentava al Llibre dels Fets, el document no fou localitzat i publicat fins a l'any 1905, quan l'historiador Roque Chabás en descobrí una còpia a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
El Tractat d'Almizra és considerat un dels documents fonamentals de la història valenciana, ja que fixà els límits meridionals del Regne de València medieval. Encara avui, molts dels límits establerts el 1244 coincideixen parcialment amb les fronteres històriques entre les terres valencianes i les castellanes.
Des d'una perspectiva històrica catalana, Almizra representa el final de l'expansió territorial de la Corona d'Aragó a la península Ibèrica. A partir d'aquest moment, la política dels seus monarques abandonà progressivament les grans conquestes peninsulars i es concentrà en la construcció d'un imperi marítim mediterrani, una orientació que definiria la història de la Corona durant els segles XIII, XIV i XV.

Added to timeline:

Date: