jun 24, 1295 - Pau d'Anagni

Description:

- Context històric
La Pau d'Anagni fou signada el 20 de juny de 1295 a la ciutat italiana d'Anagni, entre el papa Bonifaci VIII, Jaume II el Just, Felip IV de França i Carles II d'Anjou. Posava fi oficialment al conflicte internacional iniciat arran de les Vespres Sicilianes (1282) i confirmava els principis del Tractat de Tarascó (1291). L'objectiu principal era reconciliar la Corona d'Aragó amb el papat i França, tot intentant resoldre la qüestió de Sicília.

- Context social
Després de tretze anys de guerra, la Mediterrània occidental patia una greu crisi econòmica. El comerç marítim havia disminuït, moltes ciutats costaneres havien estat atacades i la noblesa de tots els bàndols desitjava estabilitat.
A la Corona d'Aragó també existia un cert cansament per l'esforç militar continu, mentre que els mercaders catalans pressionaven perquè es restablissin les relacions comercials amb Itàlia, França i els territoris pontificis.

- Context polític
Quan Jaume II el Just heretà la Corona d'Aragó el 1291, també era rei de Sicília, situació que dificultava qualsevol acord amb el papat, ja que aquest considerava l'illa un feu pontifici concedit als Anjou.
Bonifaci VIII intentà resoldre definitivament el conflicte mitjançant una gran pau europea. A diferència del seu germà Alfons II el Liberal, Jaume II preferia assegurar el reconeixement internacional de la Corona d'Aragó encara que això impliqués renunciar formalment a Sicília.

- Causes
Les principals causes de la Pau d'Anagni foren:
Posar fi a la Guerra de les Vespres Sicilianes.
Restablir la pau entre la Corona d'Aragó, França i el papat.
Aconseguir l'aixecament definitiu de les sancions eclesiàstiques contra la Corona d'Aragó.
Resoldre la disputa sobre la possessió de Sicília.
Consolidar el reconeixement internacional de Jaume II com a rei legítim.

- Fets
El 20 de juny de 1295, les parts reunides a Anagni arribaren a un ampli acord diplomàtic. Jaume II acceptà renunciar al Regne de Sicília, que havia de retornar jurídicament a la Santa Seu, perquè aquesta el restituís posteriorment a Carles II d'Anjou. També es comprometia a retirar les seves tropes de l'illa i, si era necessari, a ajudar militarment els Anjou a recuperar-ne el control.
A canvi, el papa Bonifaci VIII aixecava definitivament l'excomunió i l'entredit que pesaven sobre la Corona d'Aragó des de l'època de Pere II el Gran. Igualment, Felip IV de França reconeixia plenament Jaume II com a rei legítim de la Corona d'Aragó i es confirmava la fi de la Croada contra la Corona d'Aragó iniciada el 1283.
El tractat també establia el matrimoni entre Jaume II i Blanca d'Anjou, filla de Carles II, reforçant així la reconciliació entre les dues dinasties. Com a compensació per la renúncia a Sicília, el papa prometia concedir a Jaume II la investidura dels regnes de Sardenya i Còrsega, encara que aquests territoris encara no estaven sota control efectiu de la Corona d'Aragó.
Tanmateix, la pau fracassà parcialment. Els sicilians, dirigits pel germà de Jaume II, Frederic (Frederic III de Sicília), rebutjaren sotmetre's als Anjou. El 1296, el Parlament sicilià proclamà Frederic rei de Sicília i la guerra es reprengué entre la Corona de Sicília i els Anjou, malgrat els compromisos assumits per Jaume II.

- Conseqüències
S'aixecà definitivament l'excomunió contra la Corona d'Aragó.
França reconegué oficialment Jaume II com a rei legítim.
Es pactà la renúncia de Jaume II a Sicília.
El papa concedí en compensació els drets sobre Sardenya i Còrsega.
Els sicilians rebutjaren el tractat i proclamaren Frederic III, fet que provocà la continuació de la guerra fins a la Pau de Caltabellotta (1302).

- Personatges rellevants
Jaume II el Just: rei de la Corona d'Aragó i signant del tractat.
Bonifaci VIII: papa i principal impulsor de la pau.
Felip IV de França: rei de França.
Carles II d'Anjou: rei de Nàpols.
Frederic III de Sicília: germà de Jaume II i futur rei de Sicília.
Blanca d'Anjou: esposa de Jaume II després del tractat.

- Informació extra
La Pau d'Anagni representa un dels grans girs diplomàtics de la política exterior de la Corona d'Aragó. Per primera vegada des de les Vespres Sicilianes, la monarquia catalanoaragonesa abandonava l'enfrontament directe amb el papat i França i cercava consolidar la seva posició mitjançant la negociació.
Encara que Jaume II renuncià formalment a Sicília, l'illa no tornà als Anjou. Els mateixos sicilians rebutjaren l'acord i proclamaren Frederic III com a rei, demostrant que la identitat política del nou Regne de Sicília ja no depenia exclusivament de les decisions de les grans potències europees.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Pau d'Anagni marcà el canvi d'orientació de la política mediterrània de la Corona d'Aragó. A canvi de renunciar a Sicília, Jaume II obtingué la reconciliació amb el papat i el reconeixement internacional de la seva monarquia, a més dels drets sobre Sardenya i Còrsega, territoris que esdevindrien el següent objectiu de l'expansió catalana a la Mediterrània.

Added to timeline:

Date: