may 11, 1259 - Tractat de Corbeil

Description:

- Context històric
El Tractat de Corbeil fou signat l'11 de maig de 1258 a Corbeil (actual Corbeil-Essonnes, prop de París) entre Jaume I i Lluís IX de França (Sant Lluís). Tot i que sovint apareix erròniament datat el 1259, la signatura tingué lloc el 1258, mentre que la ratificació definitiva per part de Jaume I arribà el 16 de juny de 1258. El tractat marcà el final de més de dos segles de disputes entre la monarquia francesa i el Casal de Barcelona sobre els drets feudals dels comtats catalans i les possessions occitanes. És un dels acords diplomàtics més importants de la història medieval catalana.

- Context social
La derrota de Muret (1213) i la Croada Albigesa havien modificat profundament la societat occitana. Moltes famílies nobiliàries vinculades als comtes de Barcelona havien desaparegut o havien estat substituïdes per nobles fidels a la monarquia francesa. Paral·lelament, Catalunya vivia una etapa de prosperitat gràcies a les conquestes de Mallorca i València, fet que afavoria un canvi d'orientació política cap a la Mediterrània en lloc de l'expansió ultrapirinenca.

- Context polític
La situació internacional era molt desfavorable per a Jaume I. La mort de Ramon Berenguer V de Provença (1245), el matrimoni de la seva filla Beatriu de Provença amb Carles d'Anjou, germà de Lluís IX, i la mort de Ramon VII de Tolosa (1249) havien consolidat el domini francès sobre Occitània. La Corona d'Aragó ja no disposava dels aliats necessaris per recuperar la influència al Llenguadoc.
Al mateix temps, França continuava mantenint, almenys teòricament, que els comtats catalans eren feus de la Corona francesa com a hereva de l'Imperi Carolingi. Per garantir unes fronteres estables, ambdues monarquies decidiren arribar a un acord definitiu.

- Causes
Les principals causes del tractat foren:
El fracàs definitiu de la política occitana iniciada pels comtes de Barcelona.
La consolidació del poder francès al Llenguadoc després de la Croada Albigesa.
La necessitat d'estabilitzar la frontera entre França i la Corona d'Aragó.
La voluntat de Jaume I de centrar l'expansió de la Corona cap al Mediterrani.
L'interès de Lluís IX per eliminar qualsevol reivindicació catalana sobre Occitània.
La necessitat de resoldre jurídicament la qüestió dels antics drets feudals sobre els comtats catalans.

- Fets
Jaume I nomenà com a representants Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, Guillem, prior de Cornellà, i Guillem de Rocafull, lloctinent de Montpeller. Les negociacions culminaren l'11 de maig de 1258 amb la signatura de dos acords.
El primer regulava el matrimoni entre la infanta Elisabet d'Aragó, filla de Jaume I, i Felip de França, hereu de Lluís IX.
El segon constituïa el veritable Tractat de Corbeil. Les seves principals clàusules establien que:
Lluís IX renunciava definitivament als drets feudals sobre els comtats catalans, incloent Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Empúries, Rosselló, Cerdanya, Conflent i Urgell.
Jaume I renunciava a tots els seus drets sobre la major part d'Occitània, especialment Tolosa, Carcassona, Albi, Besiers, Narbona, Carcí, Roergue i altres territoris.
La Corona d'Aragó cedia també Fenolleda i Perapertusès, amb castells estratègics com Querbús, Perapertusa, Fenollet i Puigllorenç, fent retrocedir la frontera catalana fins als límits del Conflent.
Jaume I conservava Montpeller, que continuaria sota domini del Casal de Barcelona fins al segle XIV.

- Conseqüències
El tractat significà el reconeixement jurídic (de iure) que els comtats catalans ja no depenien de la Corona francesa, una independència que de fet existia des que Borrell II havia deixat de prestar homenatge al rei francès l'any 988.
Alhora, la Corona d'Aragó abandonava definitivament qualsevol pretensió sobre Occitània. Això suposà el final del projecte polític ultrapirinenc iniciat pels comtes de Barcelona durant els segles XI i XII.
La política exterior de la Corona es reorientà cap a la Mediterrània, fet que facilità les futures expansions sobre Sicília (1282), Sardenya (1323) i Nàpols (1442).
També s'estabilitzaren les relacions amb França durant diverses dècades, permetent a Jaume I concentrar-se en l'organització dels nous regnes de Mallorca i València.

- Personatges rellevants
Jaume I: rei de la Corona d'Aragó i impulsor del tractat.
Lluís IX de França (Sant Lluís): rei de França.
Arnau de Gurb: bisbe de Barcelona i ambaixador de Jaume I.
Guillem de Rocafull: representant de la Corona en les negociacions.
Felip de França (futur Felip III): hereu de la Corona francesa.
Elisabet d'Aragó: filla de Jaume I, promesa amb Felip.

- Informació extra
El Tractat de Corbeil és considerat un dels documents diplomàtics més transcendents de la història de Catalunya. Per primera vegada, el rei de França renunciava oficialment als drets feudals que afirmava posseir sobre els comtats catalans com a successor de Carlemany. Això no significava que Catalunya esdevingués un estat independent en aquell moment —ja formava part de la Corona d'Aragó des de 1137—, sinó que desapareixia qualsevol dependència jurídica respecte a la monarquia francesa.
Per contra, Jaume I assumí que el projecte polític occità havia fracassat definitivament. Després de Muret i de la Croada Albigesa, recuperar Occitània era inviable davant la potència de la monarquia capetiana. El tractat representà, per tant, una decisió pragmàtica destinada a assegurar la pau amb França i consolidar els èxits obtinguts al Mediterrani.
Des d'una perspectiva històrica catalana, Corbeil simbolitza el final de l'etapa pirinenca dels comtes de Barcelona i l'inici definitiu de la vocació mediterrània de la Corona d'Aragó. A partir d'aquest moment, la seva expansió deixà de mirar cap al Llenguadoc i se centrà en el comerç marítim i en la construcció d'un gran imperi mediterrani.

Added to timeline:

Date: