oct 9, 1238 - Conquesta de Balànsiya (València)

Description:

- Context històric
La conquesta de València constitueix una de les grans fites del regnat de Jaume I i de la història de la Corona d'Aragó. Formava part del procés expansiu iniciat després de la conquesta de Mallorca (1229) i aprofitava la descomposició del poder almohade a la península Ibèrica. Des de la dècada de 1230, Jaume I havia anat conquerint progressivament les principals places del nord valencià, com Morella, Borriana i el Puig, preparant l'assalt definitiu a la capital andalusina de Balansiya.

- Context social
La ciutat de València era una de les urbs més importants d'al-Andalus, amb una població majoritàriament musulmana, una economia agrícola molt desenvolupada gràcies a les xarxes de regadiu i una intensa activitat comercial. La guerra provocà tensions internes entre les diverses faccions musulmanes, mentre que els exèrcits de Jaume I reunien nobles catalans, aragonesos, ordes militars i contingents urbans procedents de diverses ciutats de la Corona.

- Context polític
Després de la desaparició de l'autoritat almohade, València era governada per l'emir Zayyan ibn Mardanix. La ciutat havia esdevingut el centre d'un estat musulmà independent però políticament feble i envoltat pels territoris ja conquerits per Jaume I.
Per a la Corona d'Aragó, la presa de València era un objectiu prioritari. Permetia consolidar l'expansió mediterrània, obtenir noves terres per a la noblesa i crear un nou espai polític dins la Corona. A més, la conquesta respectava les àrees d'expansió reconegudes pels tractats signats amb Castella.

- Causes
Les principals causes de la conquesta foren:
La debilitat política dels regnes musulmans valencians després de la crisi almohade.
La voluntat de Jaume I d'ampliar els dominis de la Corona d'Aragó.
L'interès econòmic per controlar una de les regions agrícoles més riques de la península.
La necessitat d'oferir noves terres a la noblesa i als colons cristians.
L'impuls religiós de la Reconquesta.
El valor estratègic del litoral valencià per a la projecció mediterrània de la Corona.

- Fets
Després de la victòria cristiana a la Batalla del Puig, la defensa de València quedà molt afeblida. El 22 d'abril de 1238, Jaume I inicià formalment el setge de la ciutat des del Puig. Progressivament arribaren reforços de Catalunya, Aragó i altres territoris de la Corona, mentre les comunicacions terrestres i marítimes de València quedaven bloquejades.
Durant aproximadament cinc mesos, la ciutat resistí l'assetjament. La fam, les dificultats de subministrament i la impossibilitat de rebre ajuda exterior debilitaven cada vegada més la situació dels defensors musulmans. Finalment, Zayyan inicià negociacions amb Jaume I.
El 28 de setembre de 1238 es pactà la rendició. El 29 de setembre la senyera reial fou hissada sobre les muralles de la ciutat, episodi descrit emocionadament per Jaume I al Llibre dels Fets. El 9 d'octubre de 1238, el rei entrà solemnement a València al capdavant de les seves tropes.

- Conseqüències
La conquesta significà la incorporació de la ciutat més important del futur Regne de València a la Corona d'Aragó. La presa de la capital accelerà la conquesta de la resta del territori valencià, que es completaria durant els anys següents amb la incorporació d'Alzira, Xàtiva, Dénia, Biar i altres localitats.
Jaume I decidí crear el nou Regne de València amb institucions pròpies i una personalitat jurídica diferenciada dins la Corona. Aquesta decisió tindria una enorme transcendència política i institucional.
La conquesta també provocà importants transformacions demogràfiques. Milers de colons procedents de Catalunya i Aragó s'establiren al territori (principalment catalans a la costa i aragonesos a l'interior), mentre una part de la població musulmana emigrà o passà a viure sota domini cristià com a mudèjar.

- Personatges rellevants
Jaume I: dirigent de la conquesta i fundador del Regne de València.
Zayyan ibn Mardanix: últim governant musulmà de la ciutat.
Blasco d'Alagó: participant destacat en la campanya valenciana.
Hug de Folcalquer: representant d'una de les principals ordes militars presents a la conquesta.
Bernat Guillem d'Entença: un dels principals col·laboradors de Jaume I en la campanya.

- Informació extra
La conquesta de València és probablement l'èxit polític més important de Jaume I. A diferència de Mallorca, que era una illa, València proporcionava a la Corona d'Aragó un extens territori continental, ric en població, agricultura i recursos.
El 9 d'octubre, dia de l'entrada de Jaume I a la ciutat, continua celebrant-se actualment com la diada nacional dels valencians. La tradició atribueix una gran importància simbòlica al moment en què la senyera fou hissada sobre les muralles el 29 de setembre de 1238, anunciant la rendició de la ciutat.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la presa de València marca el moment culminant de l'expansió territorial de la Corona d'Aragó a la península Ibèrica i el naixement d'un dels principals territoris que formarien la Corona durant la resta de l'edat mitjana.

Added to timeline:

Date: