jan 1, 1192 - Liber feudorum maior

Description:

- Context històric
El Liber feudorum maior s’elabora a finals del segle XII, en un moment de consolidació institucional de la Corona d’Aragó sota el regnat d’Alfons II d'Aragó. Després de dècades d’expansió territorial i d’integració de diversos comtats, es feia necessari sistematitzar i documentar les relacions feudals que articulaven el poder. El document s’inscriu en una fase de creixent burocratització i racionalització de l’administració comtal-reial.

- Context social
La societat feudal catalana es basava en una complexa xarxa de relacions de dependència entre senyors i vassalls. Aquestes relacions sovint es formalitzaven mitjançant juraments i documents escrits, però la seva dispersió i heterogeneïtat generaven inseguretat jurídica. El Liber feudorum maior respon a la necessitat de fixar i ordenar aquests vincles, reforçant la posició del sobirà davant la noblesa.

- Context polític
Políticament, el document és una eina de poder. La Corona d’Aragó, en procés de consolidació, necessitava controlar i legitimar les seves relacions feudals amb els diversos territoris i senyors. La recopilació documental permetia afirmar els drets del sobirà sobre els seus vassalls i territoris, especialment en un context d’expansió i d’integració de nous dominis.

- Causes
La causa principal fou la necessitat d’organitzar i sistematitzar els documents feudals existents (juraments de fidelitat, infeudacions, concessions, etc.). També hi influí la voluntat de reforçar l’autoritat del poder comtal-reial, evitar disputes jurídiques i garantir la memòria institucional dels drets de la Corona.

- Fets
El Liber feudorum maior fou compilat al voltant de 1192 per ordre d’Alfons II d'Aragó. Es tracta d’un cartulari, és a dir, una recopilació de documents, que inclou centenars de textos relatius a les relacions feudals de la Corona, especialment del comtat de Barcelona i territoris vinculats. La seva elaboració s’atribueix a funcionaris de la cancelleria reial, entre els quals destaca Ramon de Caldes.

- Conseqüències
El Liber feudorum maior contribuí decisivament a la consolidació del poder de la Corona, en proporcionar una base documental per a la defensa dels seus drets feudals. Afavorí la centralització administrativa i la construcció d’una memòria jurídica institucional. A llarg termini, esdevingué una font fonamental per al coneixement de les relacions feudals a Catalunya i per a l’estudi del dret medieval.

- Personatges rellevants
Alfons II d'Aragó, com a promotor; Ramon de Caldes, com a principal compilador; i els diversos nobles i vassalls que apareixen documentats en l’obra.

- Informació extra
El Liber feudorum maior és una de les fonts documentals més importants del feudalisme català. No és un codi legal, sinó un instrument administratiu i polític que recull documents preexistents. Conservat parcialment fins avui, també destaca pel seu valor artístic, ja que inclou miniatures que representen escenes de vassallatge. Des del punt de vista historiogràfic, és clau per entendre el funcionament del poder feudal i la construcció de l’autoritat comtal-reial a la Catalunya medieval.

Added to timeline:

Date: