Invasió musulmana i reconquesta (1 янв 711 г. – 1 янв 1153 г.)

Описание:

- Context històric
711: els musulmans (omeies) derroten els visigots a la batalla de Guadalete i conquereixen ràpidament gairebé tota la península Ibèrica.
715: arriben fins als Pirineus, ocupant Girona, Barcelona i Narbona.
718-732: les ràtzies s’estenen per Occitània, fins que són aturades pels francs a la batalla de Poitiers (732).
A partir del segle VIII, els francs creen la Marca Hispànica (comtats catalans).
Entre els segles IX i XII, progressiva recuperació de territoris cap al sud (Reconquesta).

- Context social
Sota domini musulmà: convivència de musulmans, jueus i cristians (mozarabs).
En terres cristianes: repoblació progressiva de zones conquerides, amb pagesos i monestirs com a motors.
Les guerres constants afectaven sobretot la pagesia (ràtzies, saquejos, fugides).

- Context polític
A la península: domini de l’Emirat (després Califat de Còrdova, 929-1031).
Al nord: Imperi Carolingi i, després, comtats catalans cada cop més independents.
La Reconquesta catalana es fa en paral·lel a la de Castella i Aragó, però amb objectius propis.

- Causes
Invasió musulmana (711): debilitat del regne visigot, divisions internes.
Reconquesta (segles VIII-XII):
Estratègia militar i religiosa (restaurar la cristiandat).
Necessitat de controlar terres fèrtils i vies comercials.
Expansió de l’autoritat dels comtes catalans i, més tard, dels reis d’Aragó.

- Fets
711-732: Invasió musulmana de la península i arribada fins als Pirineus.
785: conquesta de Girona pels francs.
798: conquesta d’Urgell i Cerdanya.
801: conquesta de Barcelona → capital dels comtats catalans.
878: Concili de Troyes → Guifré el Pilós, reconegut i inici de l’hereditarietat.
897-898: ràtzies musulmanes i mort de Guifré.
Segle X: consolidació dels comtats i independència de fet respecte als carolingis.
Segle XI: avenç cap al sud, conquesta de Vic, Osona i la plana de Manresa.
Segle XII: ofensiva definitiva →
Lleida (1149) i Tortosa (1148) conquerides per Ramon Berenguer IV.
1153: conquesta de Siurana, últim reducte musulmà a Catalunya.

- Conseqüències
Desaparició del poder musulmà a Catalunya (1153).
Formació de la Catalunya Vella (núcli pirinenc inicial) i la Catalunya Nova (territoris conquerits al segle XII).
Integració dels comtats a la Corona d’Aragó amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella (1137).
Canvis socials: repoblació, creació de castells i parròquies, consolidació del feudalisme.
Creixement de la influència econòmica i política de Barcelona.

- Personatges rellevants
Carlemany i Lluís el Piadós (impulsors de la Marca Hispànica).
Guifré el Pilós (fundador de la nissaga comtal).
Borrell II (971-992), que trenca la dependència amb els francs.
Ramon Berenguer III (1082-1131), inici de l’expansió cap al sud.
Ramon Berenguer IV (1113-1162), culmina la conquesta de Lleida, Tortosa i Siurana.

- Informació extra
El procés de Reconquesta a Catalunya va ser més ràpid que a la resta de la península, perquè l’avenç musulmà era més feble als Pirineus.
La frontera cristiana va anar baixant progressivament del Llobregat al Segre i, finalment, a l’Ebre.
La conquesta de Siurana (1153) és el símbol de la fi de l’Islam polític a Catalunya.

Добавлено на ленту времени:

Дата: