La suite (apareguda a França) consisteix en un seguit de peces de dansa que s’interpreten de forma consecutiva i en un ordre determinat.
Aquesta forma musical, de caràcter aristocràtic i ritme vigorós, es va expandir de seguida per Europa, arribant a Itàlia i Alemanya, on el seu repertori seria ampliat.
Pot ser interpretada per un instrument solista, per un grup de cambra o per un conjunt orquestral, i consta dels següents moviments:
Allemande: L’alemanda és una dansa alemanya de compàs quaternari i tempo moderat.
Courante: Dansa francesa una mica més ràpida que l’alemanda, de compàs ternari i que freqüenta l’ús de les hemiòlies.
Sarabande: Dansa lenta d’origen espanyol de compàs ternari. La seva característica principal és que posa èmfasi en el segon temps.
Giga: Dansa ràpida d’origen irlandès estructurada en compassos compostos de subdivisió ternària.
A aquests moviments hi podem afegir una obertura al començament de la suite i un minuet i un rondó després de la giga, que no estan presents en totes les suites.
Les seves característiques són les següents:
Minuet: Dansa de compàs ternari, que a les suites acostuma aparèixer emparellada amb un altre minuet.
Rondó: Peça musical l’estructura de la qual es basa en un tema A que és alternat per un tema B, un C, i així successivament fins al tancament de l’obra.