Segona guerra de l'opi (23 marzo 1856 anni – 25 nov 1876 anni)

Descrizione:

La Segona Guerra de l'Opi (1856-1860) va ser un conflicte armat entre el Regne Unit i França, d'una banda, i la dinastia Qing de la Xina, per una altra.

La guerra pot ser vista com una continuació de la Primera Guerra de l'Opi (1839-1842), i per això va ser anomenada Segona Guerra de l'Opi.

El 8 d'octubre de 1856, els oficials dels Qing van abordar l'Arrow, un vaixell d'amos xinesos que havia estat registrat a Hong Kong (en possessió dels britànics) i era sospitós de pirateria i contraban. Dotze subjectes xinesos van ser arrestats i fets presoners. Aquest fet va ser conegut com l'«Incident de l'Arrow». Els oficials britànics de Canton van demanar l'alliberament dels navegants afirmant que, com que el vaixell havia estat recentment registrat per britànics, estava protegit sota el Tractat de Nanquín. Només quan va ser demostrat que aquell era un argument feble, els britànics van insistir que l'Arrow havia tingut una insígnia britànica i que els soldats dels Qing havien insultat la bandera. Estant en guerra amb els insurgents de la Rebel·lió Taiping, els Qing no estaven en condicions de rebre un atac d'Occident.

Encara que els britànics van ser retardats per la Rebel·lió de l'Índia, van respondre a l'Incident de l'Arrow en 1857 atacant Canton (Guangzhou) des del Riu Perla. Ye Mingchen, que es convertiria en governador de les províncies de Guangdong i Guangxi, va alertar els soldats xinesos en els forts. Després de prendre els forts propers a Canton sense gaire esforç, l'Armada Britànica va atacar la ciutat.

El Parlament Britànic va decidir prendre compensació de la Xina basant-se en l'informe de l'Incident de l'Arrow presentat per Harry Parkes, el cònsol britànic en Guangzhou. França, els Estats Units i Rússia van rebre invitacions per adherir-se al Regne Unit en una aliança. França es va unir a l'acció britànica en contra de la Xina, provocada per l'ajusticiament del missioner francès Pare Auguste Chapdelaine, en l'anomenat «Incident d'Auguste Chapdelaine», per part d'autoritats locals en la província de Guangxi. Rússia i els Estats Units van convidar a Hong Kong a unir-se a la causa anglo-francesa, però mai no va aportar ajuda militar.

Els britànics i els francesos van unir forces sota el comandament de l'almirall Michael Seymour. L'armada britànica, liderada per Lord Elgin, i la francesa, encapçalada per Gros, va atacar i va ocupar Guangzhou en el tardà 1857. Ye Mingchen va ser capturat, i Bo-gui, el governador de Guangdong, es va rendir. Es va formar un comitè conjunt de l'aliança. Bo-gui va romandre en el seu lloc original per mantenir l'ordre en nom dels agressors. L'aliança anglo-francesa va mantenir el control de Guangzhou per quasi quatre anys. Ye Mingchen va ser exiliat a Calcuta, Índia, on va morir d'inanició.

La coalició es va dirigir després cap al nord per assaltar els forts de Taku, prop de Tientsin (Tianjin) en maig de 1858.

Dates importants
1839: els oficials Xinesos van destruir els cargaments d'Opi Britànics, llavors va començar la primera guerra.
1842: xina va firmar el tractat de Nankin (va ser un tractat de pau entre l'imperi Britànic i Xina, que va marcar el final de la primera guerra d'Opi).
1856: va començar la segona guerra de l'Opi.
1858: xina va firmar el tractat de Tianjin (té altres noms com: Tractat de Tientsin, Tractat de Tien-Tsin), i van obrir els ports els xinesos extranjers, i van legalitzar l'Opi.

Aggiunto al nastro di tempo:

Data:

Immagini: