obertura de la xina (2 feb 1850 anni – 6 ottob 1870 anni)

Descrizione:

La història de la Xina té més de 4.000 anys de registres escrits i un abundant patrimoni prehistòric. És, per tant, la història d'un dels primers països civilitzats. Les dinasties successives van desenvolupar un sistema burocràtic força elaborat, que donà als pagesos xinesos un avantatge important respecte als nòmades i als muntanyesos veïns. La civilització xinesa va estar reforçada pel desenvolupament d'una ideologia nacional basada en el confucianisme i per una llengua escrita comuna que permeté lligar les diferents llengües locals, totes molt diferents de l'oral. Quan la Xina va ser conquerida per les tribus nòmades del Nord, com els mongols al segle XIII, els invasors van adoptar tard o d'hora els costums de la civilització xinesa i van designar xinesos per a la seva administració.

La Xina és una de les civilitzacions més antigues del món amb continuïtat fins a l'actualitat; té els seus orígens a la conca del riu Groc, on van sorgir les primeres dinasties, Xia i Shang. L'existència de documents escrits fa prop de 3.500 anys han permès el desenvolupament a la Xina d'una tradició historiogràfica molt precisa, que ofereix una narració contínua des de les primeres dinasties fins a l'edat contemporània. La cultura xinesa, segons el mite, s'inaugura amb els tres emperadors originaris: Fuxi, Shennong i finalment l'emperador Groc Huang, aquest últim considerat com el veritable creador de la cultura xinesa. No obstant això, no existeixen registres històrics que demostrin l'existència real d'aquestes personalitats, les quals, d'acord amb la transmissió oral de generació en generació, haurien viscut fa uns 5.000 o 6.000 anys.


El territori que actualment ocupa la República Popular de la Xina ha estat poblat des de fa milers d'anys. S'han trobat restes d'homínids que constitueixen els avantpassats més remots de l'ésser humà. De fet, per a molts experts, cada vegada està més clar que aquest va poder ser un dels escenaris, junt amb Àfrica, on va sorgir la civilització humana. Així ho demostren les restes trobades pertanyents a l'home de Renzidong, de fa més de dos milions d'anys; l'home de Yuanmou de fa un milió set-cents mil anys; l'home de Nihewan de fa un milió cinc-cents mil anys; l'home de Lantian de fa uns sis-cents mil anys; l'home de Nanjing de fa mig milió d'anys o l'home de Pequín, el més conegut de tots ells, ja que quan es va descobrir, el 1929, es va identificar com la "baula perduda" de l'evolució humana.

Posteriorment, sorgirien altres cultures, com l'home de Dali, que va viure a Yunnan fa entre 230.000 i 180.000 anys; l'home de Maba a Canton; l'home de Fujian de fa uns 200.000 anys o l'home de Dingcun, a la província de Shanxi, de fa uns 100.000 anys.

L'Homo sapiens fa la seva aparició fa uns 40.000 anys. L'humà de la caverna superior, trobat a Zhoukoudian, va viure fa 18.000 anys i revela un grau d'evolució de major complexitat respecte a altres cultures del sud del país. Fa uns 10.000 anys, es comença a conrear arròs al riu Yangzi i, poc després, mill a la província de Henan.

En el VIII mil·lenni aC, les cultures de la zona de la vall del riu Groc es van fer sedentàries. Un mil·lenni després començaria la domesticació d'animals. És el començament del que actualment coneixem com a civilització xinesa, els primers vestigis de la civilització Han que acabaria assimilant en mesura major o menor les altres cultures sorgides al sud i oest del país.

Entre el VII i VI mil·lenni aC, sorgeixen les primeres civilitzacions neolítiques, Peilikan i Cishan, precursores de la cultura de Yangshao, que s'estendria per les actuals províncies de Gansu i Shaanxi, entre el V mil·lenni aC i el III mil·lenni aC. Va ser la primera a abastar una gran àrea. Són característics els seus objectes en ceràmica pintada, amb inscripcions que podrien ser el començament dels caràcters xinesos d'escriptura. Una cultura semblant és la de Majiayao, desenvolupada a Gansu i Qinghai.

Contemporàniament a la de Yangshao, sorgeixen altres cultures: en el delta del riu Yangzi, la d'Hemudu entre els anys 5000 i 3000 aC, i posteriorment la de Liangzhu, considerada la seva hereva; la d'Hongshan, entre els anys 4000 i 2500 aC, a l'actual regió de Mongòlia interior i que posteriorment s'estén per les actuals Hebei i Liaoning, que fabrica amulets de jade i presenta un gran desenvolupament dels rituals funeraris; la de Dadiwan, a Gansu i la de Dawenkou.

De totes aquestes cultures, només sobreviurien les de Yangshao, Dawenkou i Hongshan, que es fusionarien en la cultura de Longshan, començament de la unitat territorial i política de la plana del nord de la Xina. En aquest substrat cultural, sorgeixen les figures semillegendàries de l'emperador Groc, que després de la batalla de Banquan va unificar les tribus que van donar peu a l'ètnia han,[2] i dels tres augusts i cinc emperadors, els últims dels quals, Yu el Gran, fundaria la dinastia Xia, entrant així la Xina en la seva època històrica.

Aggiunto al nastro di tempo:

Data:

Immagini: