Serguéi Prokófiev (23 apr 1891 anni – 5 marzo 1953 anni)

Descrizione:

Serguéi o Sergei Sergueievich Prokofiev va ser un compositor modern i contemporani nascut a Sontsovka l’any 1891 i mort a Moscú, el 1953. Va ser un compositor i pianista soviètic.

Juntament amb Shostakovich, va ser el millor representant de l’escola de composició soviètica, la seva obra ha deixat una gran empremta en l’estil dels seus compatriotes, com Aram Khachaturian o Dimitri Kabalevski. A part d’això és un dels compositors més clàssics del segle XX.

Va ser un nen prodigi i les seves primeres lliçons de música se les va donar la seva mare, que era pianista. Als nou anys, va compondre una versió de la seva primera òpera, El gegant, després d’aquesta, la van acompanyar tres més, una d’elles es El festí de la pesta, amb la supervisió del compositor Reinhold Glière. En el 1904, va ingressar al Conservatori de Sant Petesburg on va tenir de mestres a; Anatol Liadov i Nikolai Rimski-Korsakov.

Amb fama de músic antiromàntic i futurista, les seves primeres obres, van ser dissonants i escandaloses, però va agradar al públic. En elles, el compositor va mostrar algunes tècniques que definirien el seu estil durant tota la seva carrera.
En el 1917, Prokofiev va deixar el seu país per instal·lar-se a Occident, allà buscava tranquil·litat per compondre. Japó, Estats Units (on el van descriure com a un pianista «bolxeviste musical») i França van ser els països on va presentar les seves obre, pero no sempre va tenir fortuna. La seva òpera còmica L'amor de les tres taronges va ser acollida amb indiferència en la seva estrena a Chicago a 1921.


Com que no tenia molt èxit, en el 1933, va decidir tornar en el seu país d’origen de manera definitiva. No obstant això, la Unió Soviètica, va reduir la llibertat que els artistes tenien en aquells temps, tots els artistes havien de respectar els cànons estrictes del realisme socialista. Algunes de les seves obres, com la Cantata per al vintè aniversari de la Revolució, van ser considerades excessivament modernes i van ser prohibides.

L'estil de Prokofiev va derivar llavors en ser més clàssic, de manera que les seves composicions va guanyar importància. Algunes de les seves obres més cèlebres són d'aquesta època: els ballets La Ventafocs i Romeu i Julieta -inspirat en el Romeu i Julieta de Shakespeare-, el conte infantil Pedro i el llop, les partitures per a dos films de Sergei Eisenstein, Alexander Nevski i Iván el Terrible, les tres «sonates de guerra» per a piano, la Simfonia núm. 5 i la monumental òpera Guerra i pau.

Aggiunto al nastro di tempo:

Data:

Immagini:

YouTube: