Joseph Haydn (31 marzo 1732 anni – 31 magg 1809 anni)

Descrizione:

Franc Joseph Haydn va ser un compositor clàssic nascut a Rohrau, Àustria, el 1732, i mort a Viena el 1809. Amb Mozart i Beethoven, Haydn és el tercer gran compositor del classicisme vienès. Encara que no va ser apreciat per la generació romàntica, que el considerava excessivament lligat a l’època anterior, la veritat és que sense la seva aportació l'obra de Mozart i Beethoven, i la de Schubert o Mendelssohn, mai no hauria estat la que va ser. La seva forma de sonata i de gèneres com la simfonia i el quartet de corda, es van mantenir gairebé sense modificacions fins al segle XX.

Va néixer en una família humil, des de petit el seu pare li va donar lliçons de música, després de treballar, cantava amb acompanyat de l’arpa. El 1738 va ser enviat a Hamburg i després a Viena on va ingressar al cor de la catedral de Sant Esteve on va perfeccionar els seus coneixements musicals.

Haydn va estar allà fins al canvi de veu, després va estar un breu període com a assistent del compositor Nicola Poropra. Temps després va passar a servir com a mestre de capella a la residència del comte Morzin, per a qui va compondre les seves primeres simfonies i divertiments.

L'any 1761 es va produir un canvi dràstic en la seva carrera de músic quan; els prínceps d'Esterházy, Paul Anton i poc després, el seu germà Nikolaus, li van demanar el seu servei. Haydn tenia a la seva disposició una de les millors orquestres d'Europa, per a la qual va escriure la major part de les obres orquestrals, operístiques i religioses.

El 1790 quan el príncep Nikolaus va morir, el seu successor, Anton va decidir dissoldre l’orquestra de la cort, llavors Haydn, sense abandonar el seu carreg, va decidir instal·lar-se a Viena.
Aquell any, l'empresari Johann Peter Salomon, li va donar l’oportunitat de viatjar a Londres, i el 1794 un segon viatge. Allà va donar a conèixer les seves últimes dotze simfonies i escoltar els oratoris de Händel.

Quan Paul Anton va morir l’any 1794, el nou príncep d'Esterházy, Nikolaus, va reclamar a Haydn al seu servei de nou, i per a ell va escriure les seves sis últimes misses, entre les quals destaquen les conegudes com a Missa Nelson i Missa Maria Teresa. Els darrers anys de la seva existència va viure a Viena, entre el reconeixement i el respecte de tot el món musical.

Gràcies a Haydn, la simfonia i el quartet de corda, van adoptar l’esquema de quatre moviments fins que al segle XX es van caracteritzar i definir en forma de sonata, basada en l'exposició i el desenvolupament de dos temes melòdics, al qual seguien un altre lent en forma d'ària, un minuet i un rondó conclusiu.

El compositor ha estat considerat el pare de la simfonia i del quartet de corda: encara que ambdues formes existien anteriorment. Per exemple, va ser ell qui va donar coherència i sentit entre els músics de l’Escola de Manneheim, i un sentit que superaven el període anterior de la música. Si va tenir un paper ascendent en la música, no va ser menor en el de la instrumentació, on va contribuir decisivament en ampliar les possibilitats tècniques de l’orquestra simfònica moderna.

Aggiunto al nastro di tempo:

Data:

Immagini: